ACCIDENTS A MUNTANYA

Juliol de 2012

Cada any, per aquestes dates hi sol haver-hi polèmica pels accidents a muntanya, que sovint costen vides, vides joves i valentes que queden allà, a la muntanya per sempre. Si no sou apasionats d'aquests maravellós esport no ho podreu entendre mai, per més que volguem explicar una cosa inexplicable.

Jo només voldria dir-vos que no he conegut mai cap muntanyenc que vulgui morir a la muntanya, com no he conegut cap esportista que vulgui morir fent el seu esport preferit, de fet crec que hi ha molt poca gent que vulgui morir, però cualsevol acció te un risc, sense anar més lluny, anar a treballar cada dia, amb cotxe, moto, tren, autobús, bicicleta o a peu te un risc.

La muntanya en té més, per això majoritàriament ens preparem, mesurant tots els riscos que hi ha en cada sortida, per petita que sigui, repasem el material, estudiem els mapes i les rutes millors, els més tècnics, rutes més complicades, els que no sóm tan bons, rutes curtes i planes, però mai volem deixar-hi la vida.

El Mont Blanc, escenari de les últimes desgràcies.....

 Amb els anys la muntanya s'ha omplert de gent, gaudint de l'espectacle fantàstic de la natura en versió original, això fa que hi ha gent poc experimentada fent coses una mica massa complicades per la seva preparació, però això ha passat sempre, fa molts anys que ja participàvem en recerques d'excursionistes perduts per aquests mons de Déu, però això no vol dir que volíen morir a la muntanya, potser eren massa atrevits i prou.

Jo només us faria unes recomanacions bàsiques, procureu sortir amb gent experimentada que us vaguin ensenyant, si voleu fer coses molt tècniques feu cursets de formació, sempre ben calçats i amb teca i abric a la motxil·la, mapa i bruixola (ara GPS) i sobretot paciència, amb mal temps, cap a casa, les muntanyes no es mouen d'allà on son !!.

I si sortiu sovint, FEDEREU-VOS, això inclou una assegurança en cas d'accident !!

.... prop d'aquí van morir els companys !!

Sempre ben equipats !!