24 de Juliol de 2012
Més o menys per aquestes dates, fa 35 anys vaig pujar el meu primer 3000 i va ser el Tuc de Mulleres, després de trescar pel Montseny, per tot el Pirineu Oriental, que tenim prop de casa, teniem l'obligació d'anar a fer 3000's i ja ens tens amb el Jordi Torras, amb menys de vint anys i la meva Vespa, carregats com burros cap a la conquesta dels cims més alts dels Pirineus. Després d'estudiar mapes i de parlar amb veterans de la muntanya vàrem planificar una colla de dies fent Pirineus, tot començant amb el Tuc de Mulleres.
 |
| Transport 1977, Vespa 160 cc |
 |
| El Tuc de Mulleres desde el Besiberri Sud |
El Mulleres correspon al sector de l'Aneto, segons la clasificació que us vaig explicar a l'article "Els 3000's dels Pirineus", queda una mica despenjat tirant cap el sector del Comoloformo, la seva situació entre els dos massisos el fa un mirador excepcional i a més no te cap dificultat tècnica remarcable, es una preciosa pasejada per alta muntanya.
Se surt de la boca sud del tunel de Viella, alla hi ha un alberg, l'Hospital de Viella, quan nosaltres hi vàrem anar l'any 1977 ens van deixar dormir a la pallissa, on per cert vàrem dormir com angelets i de franc. A l'alberg en si, llavors encara hi vivien els pastors, una familia molt maca amb els que vàrem tenir una llargíssima xerrada vòra el foc, una d'aquelles nits que hi vàrem passar.
Mirant la boca del tunel s'ha d'agafar la vall que marxa cap a la nostra esquerra, al fons es veu una mica el Mulleres, caminem per la pleta de Mulleres, passem un bosquet i ens anem enfilant per unes pendent d'herba que mica en mica es va transformant en roca. Sempre seguim el torren de desguas dels dos llacs que trobarem més amunt, prop del refugi vivac que hi ha als peus del Mulleres. En aproximadament 2 hores / 2:30 hores ens plantarem al refugi a 2.360 m., que ara vaig llegir que l'han fet nou, desmuntant l'antic. Als peus del refugi els estanys de Mulleres que son les fonts de la Noguera Ribagorçana.
 |
| Refugi vivac de Mulleres (2.360 m.), l'any 1997. |
D'aqui, deixarem sempre el torrent a la nostra esquerra i anirem pujant per un roquissar directa al coll, prou evident que veiem a la dreta del cim, situat entre el Mullleras i el Cap de Toro (2.975 m), es puja sense dificultat i un cop al coll només tenim d'anar cap el cim, a la nostra esquerra, dels 2.928 m . del coll als 3.010 m del cim, per una mena de cresta ample i engrunada. Del refugi al cim hi ha 1:45/2:00 hores més o menys, en total 3:45 / 4:30 depenent del ritme. Pensem que pujem de 1.626 m a la boca Sud del Tunel als 3.010 m del cim, 1.384 m de desnivell, que no és broma.
Un cop al cim gaudireu de unes vistes magnífiques en una panoràmica de 360º, amb el Jefe de protagonista a una banda i l'altiu Biceberris a l'altre, tot un espectàcle.
La tornada per la mateixa ruta disfrutant de l'entorn magnífic, si hi aneu us ho passareu molt bé. Nosaltres l'any 1977 vàrem seguir per la vall que va a Aigualluts i al refugi de l'Aneto, perquè després vàrem fer el Jefe, l'Aneto i les Maladetes. Per cert Aigualluts es encantador, ja en parlarem un altre dia.
 |
| Al cim amb el Jordi, 1997 |
Vaig tenir el goig de repetir el cim, al cap de 20 anys, per tan era 1997, amb el mateix amic, però amb un pilot més d'experiència a la muntanya, ens vàrem fer una foto més o menys al mateix lloc per comparar el pas dels anys !!!
 |
| 1977 |
 |
| 1997 |
 |
| Vistes cap a l'Aneto |
 |
| Vistes cap a Biceberris |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada