diumenge, 18 de març de 2018

SANT MARTÍ XIC


Gurb, 18 de Març de 2018

El Pedraforca des del Castell de Besora
Avui tornem a caminar amb la Quima, anirem a estirar cames fins a Sant Martí Xic, prop de Santa Cecília de Voltregà, una bonica i cuidada ermita del segle XI-XII i les restes del Castell de Besora. (La restauració es de 1985, abans estava en molt mal estat).

Per anar-hi cal agafar la carretera que porta de Sant Hipòlit de Voltregà a Sant Boi de Lluçanès (BV-4608), prop del km 16, just al coll hi ha un trencant a ma esquerra que porta  a la casa de Serratosa, cal prendre aquest camí i seguir-lo passant pel costat de la casa de Serratosa, després un gran dipòsit d’aigua a ma dreta i després trobareu un trencant a ma dreta, està indicat com a Sant Martí Xic, uns 900 m. des de la carretera.

La Quima està gaudint de les vistes ...
 


La pista ample va pujant tot fent marrades, hi ha un sender que fa drecera, ben indicat, que va creuant la pista varies vegades, es un sender de bon caminar, sempre amunt. Trobareu una petita cabana arregladeta, seguiu just per darrera la cabana i aneu fins a la punta del morral, des de aquí ja veureu Sant Martí a l’altre morral, a la punta del Serrat de Sant Martí, les marques que anem seguint son grogues i blanques.

Ja veiem Sant Martí i el Castell
Seguim tot el serrat fins que arribem a Sant Martí, el visitem i pugem fins al Castell on la vista és extraordinària, 360º de vista esplèndida, Pirineu, Montseny, Cabrerès i tota la plana als nostres peus, una joia.









Des de el cotxe hem trigat una horeta, caminant xino-xano, gaudint del sender i de les vistes, parlant amb tranquil·litat de les nostres coses, més de quaranta anys de convivència donen per molta conversa, encara que sembli mentida ...

Tornem seguint un sender que passa una mica més per sota d’on hem vingut, just per sobre del cingle, seguin el que en diuen la pastera del Pou, així variem una mica la ruta, anar fent tornem a passar per la cabana i de dret avall, passant tres vegades la pista i al cotxe en menys de dues hores de bonica caminada al cor de la plana de Vic.

Aneu-hi que us agradarà segur, com sempre us diu, camineu amb calma, gaudint del que veieu, amb prudència i si ho feu sovint federeu-vos, ajudareu a mantenir refugis, pistes i demés.