27 de maig 2012

SANT ANIOL D'AGUJA

27 de Maig de 2012

Sant Aniol, una preciosa vall engorjada amb la seva riera d'aigua clara i fresca, amb el Santuari petit de l'Aguja, al final i una mica més amunt el bonic salt del Brull, tot això es motiu més que suficient com per treure's la son de les orelles i dedicar una caminada a aquesta zona. El 30 de Maig de 2004 amb la Quima, els nostres tres fills i el Jordi i l'Anna cap a Sadernes s'ha dit. Per casualitat era l'aplec de Sant Aniol, per tan hi havía una bona gentada, es celebra l'ultim diumenge de Maig.
A Sadernes s'ha de deixar el cotxe a l'aparcament que tenen preparat al poblet, ja que la pista de la vall la tenen tancada desde Març a Setembre, nomès hi poden accedir vehicles autoritzats o arrivant-hi molt d'hora al matí i tenint sort que la barrera estigui aixecada, per tan val més que feu el plàning desde Sadernes mateix.
 Un cop deixem el cotxe accedim a la pista que puja aigues amunt, aproximadament en 30-40 minuts, després del pont de'n Valentí,  trobarem un senderol que baixa a la nostra esquerra de dret al riu indicant clarament que va cap a Sant Aniol d'Aguja, anirem sempre arran de riera, la passarem tres vegades, si baixa poica aigua, sense cap dificultat, però si la riera baixa crescuda potser ens haurem de descalçar, la vall no te desperdici i l'aigua baixa clara i neta.

La bonica vall de Sant Aniol
La famila
Aigues clares
La caminada és molt agradable, tot i que ens va ploure una bona estona, pero en més o menys 2:30 hores us posareu a Sant Aniol, allà hi havia festa i molta gent, nosaltres vàrem menjar una miqueta i comque plovía vàrem anar tornant sense visitar el bonic salt del Brull que hi ha a prop de Sant Aniol. Un altre dia serà.


Aquestes caminades li agraden a la Quima
En Pol i tot a vingut
En Nil
I l'Ot
Passant el riu
Sant Aniol
El Monestir d'Aguja va ser fundat l'any 859 per un grup de monjos benedictins procedents de Santa María d'Arles, al Vallespir, que havía estat saquejada pels Normands. Sempre que estic en llocs així, tan isolats em pregunto que hi faríen una comunitat de monjos en un recó de mon com aquest.


Els protagonistes