28 de juny 2011

Hiru Erregeen Mahaia / Mesa de los Tres Reyes, cim Autonòmic de Navarra

19 de Juny de 2011

Després de fer l'Atxuri ens traslladem cap el Roncal, a Pamplona comprem bons vins i cap a Zuriza i el refugi de Linza (1.330 m.), un refugi molt bonic i acollidor, nosaltres dormirem a la Marco Polo, al mateix aparcament del refugi, doncs s'arriva amb cotxe fins la mateixa porta del refugi de Linza. Sopem i ben aviat ens fiquem al sac, jo dormo com un nen petit i a quarts de set ja estem caminant muntanya amunt, comença a sortir el Sol i va il·luminant les puntes que ens envolten. Farem el cim més alt de Navarra (CIMS AUTONÒMICS).

La Peña del Rey il·luminada pel Sol matiner.
Ens dirigim de dret al coll de Linza, situat a 1936 m., més o menys a una horeta del refugi, una horeta de bonica caminada, pendents suaus, olors de muntanya i aire net i fresc, un plaer vaja !!. Ens fa un dia esplèndit i poc abans del coll veiem uns Isards, que astutament mantenen una bona distància de seguretat.


Isards prop del coll de Linza
Coll de Linza
 Un cop al coll ens queda davant mateix el bonic Petretxema, amb les mágnifiques Agulles d'Ansabere, que tenia moltes ganes de veure, un altre dia vindré a pujar el Petretxema, en tot cas desde el coll tenim de seguir cap a l'esquerra per un camí ben fresat, sense perdua, ara en descens fins travessar un riuet, a l'anomenada Foya a Solana, on hi ha una cabana. Poc després de la cabana trobem un indicador que diu 1h 45 min. fins la Mesa, no ho sembla que sigui tan lluny, pero com que és un terreny carstig el cami es torna un laberint pel mig de roques castigades per la climatologia, en un veritable caos de esquerdes i roques, molt entretingut i bonic, però que ens va fent voltar, ara cap aqui, ara cap allà, per tal de trobar el camí més senzill.  

Petretxema i Agulles d'Ansebere
Caos de roques i esquerdes
Aqui es veu la Mesa i a la dreta la Table, que acaba en una timba immensa
Després del roquissar trobem el camí que puja desde Belagua, ara només ens queda arrivar a una mena de coll als peus de la piràmide final, primer flanquejem en diagonal, una mica en direcció a la Table i després ens enfilem per un corredor, bonic i fàcil on tenim de posar les mans per ajudar-nos, sortim aixi a l'aresta del cim a pocs metres de la Mesa, allà hi  trobem un castell en miniatura i una figura de Sant Francesc xavier, patró de Navarra. En total hem trigat una mica més de tres horetes.

Sóm al cim, 2.448 m.
Les vistes desde el cim són increibles, veiem el Midi d'Osseau i el Balaitus, aquest últim és el primer 3.000 venint del Cantàbric, de la mateixa manera la Pica d'Estats és el primer 3.000, venint del Mediterràni. Pujats tots ells. Ara baixarem una mica en direcció la Table i fanquejant per camins de cabres ens plantem en 10 minuts a la cinglera de la Table, impresionant.

El Midi i el Balaitus i la Table amb gent al cim aprimer terme.
Per una banda, càrstic ....
... per l'altre verdor !!
Desde la Table la Mesa de los Tres Reyes,  espectacular.
Cim de la Table
Cim de la Table, 2.423 m.
Ara ja només ens queda la baixada, haurem caminat unes 6 hores, molt a gust, amb grans companys i amb un dia preciós. Tot baixant parem a fer fotos a les boniques flors que omplen els prats i xarrem amb gent maca que va pujant, sort que hem sortit aviat i hem pogut fer la pujada en bastanta soledat. Una bonica zona que tornaré a visitar segur !! La pròxima Gredos ????