26 de juny 2011

AITXURI, CIM CULMINANT AUTONÒMIC D'EUSKADI

18 i 19 de Juny de 2011

Després de uns quants caps de setmana de males previsions climàtiques el meteo ha previst temps no gaire bó pel dissabte, però molt millor pel diumenge, per això hem decidit d'anar a fer dos cims autonòmics més (CIMS AUTONÒMICS), aquesta vegada hem triat Euskadi i Navarra, per proximitat es factible fer-ne un el dissabte i l'altre el diumenge, triem primer el d'Euskadi, és més baix i no te complicació, encara que faci mal temps. Per això sortim el divendres a quarts de 6 de la tarda, sopem a "LA SIDRERIA" a Cizur Menor, prop de Pamplona i anem a dormir, amb la Marco Polo del Ramón als peus de l'Aitxuri. Tot sopant un magnific "chuletón", decidim pujar-hi per la banda de Zegama, ens sembla que la pujada pot ser més atractiva per un lloc anomenat Tunel de San Adrian, un pas natural a la roca, camí de trashumancia. Desde on deixem el cotxe per dormir hi tardem poc més de 15 minuts a arrivar-hi, ens fa un temps molt dolent, molta boira, però nosaltres amunt que fa pujada.
Aquesta vegada ha vingut l'Angel Serra, el germà del Ramón, un immens caminador del nivell del Ramón, per tan vaig molt ben acompanyat.

La Marco Polo del Ramón
Boscos magnífics de Faig
Verds ben vius
L'entrada a la cueva de San Adrian



A l'interior de la cova hi ha una petita ermita i les restes de una fortificació,  per l'altre banda del tunel es surt a una mena d'embut natural i a pocs centenars de metres de l'entrada s'ha de deixar el camí enllosat que tira cap a l'esquerra i ficar-nos cap a la dreta en sentit ascendent pel mig del bosc de Faig. 
L'ermita de San Adrián.


El camí es ben evident i només cal seguir-lo fins a un collet desde on es veu clarament com el camí segueix pujant per una mena de rampa natural fins a prop del cim del Aizcorri (1.528 m.), on hi ha un refugi i una ermita, aquest serà el primer cim del dia, tot i que dona nom a la serra, Aizcorri vol dir roques blanques, el punt més alt és l'Aitxuri (1.551 m.), que es el nostre objectiu real.

El coll

El camí ben evident a l'esquerra.  
La boira ja no ens deixarà.
Un cop sóm al refugi i l'ermita mengem, bebem i acabem d'arrivar fins la creu del cim del Aizcorri, fem les fotos de rigor i continuem una mica per sota de la cresta, per un caminet ben marcat, ja que per la cresta no veiem prou bé per on tenim de passar, ja que hi ha molta boira i a més la pedra rellisca que dona gust. 

Ermita i refugi

Creu del cim 
Els germans Serra 
Cim del Aizcorri
En poca estona ens plantem al cim del Aitxurri, i amb això deixem fet el cim més alt de l'Euskadi autonòmic, amb aquest ja n'he fet 7, en queden 10.

Cim de l'Aixuri 

Seguint la cresta i ja de tornada, molt a prop de l'Aitxuri hi tenim el Aketegi (1.549 m.), ens hi enfilem i després de fer fotos començem la tornada pel mig de crestes, boscos de bruixes i molsa. hem fet una caminada molt bonica, sense vista, però en mig de un paratge molt especial, hem caminat entre 5 i 6 hores, tranquil·lament, disfrutant de la muntanya i de la bona companyia. Ara anirem fins el Roncal per fer la Mesa de los Tres Reyes, cim autonòmic de Navarra.

Prop de l'Aketegi
Cim de l'Aketegi (1.549 m.) 
Boscos de bruixes...
... bruixots ...
... i molses !!