diumenge, 3 de maig del 2015

GRAU DEL GOLERÓ - CASTELL DE FORNILS - GRAU DE CABRAFIGA



Cantoni, 02 de Maig de 2015

Baixant el Grau del Goleró
Avui us explicaré una caminada esplèndida, majestuosa, per uns paratges de una bellesa feréstega, no hi trobareu gaire gent, cosa que la fa encara mes atractiva, anirem des de el Coll de Condreu fins al Castell de Fornils, baixarem pel grau del Goleró i pujarem pel Grau de la Cabrafiga. No us en penedireu pas !!.
Prenem la carretera C-153 que va de Vic a Olot, passant per l’Esquirol, Cantonigròs, el Coll del Bac i després el coll de Condreu, deixem el cotxe al mateix Coll, on hi ha un restaurant i el trencant que ens portaria al Santuari del Far. Aquí comença i acaba la caminada.

La casa de l'Om
Des de l’aparcament del restaurant surt un camí en direcció S-SO que porta a la casa de l’Om, anem cara avall, per un bon camí, hem sortit de 1.000 m. d’alçada i anem baixant cap a uns plans preciosos que hi ha prop de la casa, fins al fons de la riera haurem baixat uns 100 m. de desnivell, el paisatge es molt bonic. La Riera de l’Om cau cap el Grau del Goleró, hi ha una cinglera a la nostra dreta, en direcció Rupit, la cinglera del Goleró, a l’ esquerra la cinglera de les Vinyes, les dues descriuen una gran V amb el vèrtex al punt on estem situats ara mateix, del cotxe fins a aquest punt hem tardat 20 minutets.

Baixant cap a la riera de l'Om
Prenent el sender del Grau a la dreta.
Just al principi del Grau
Ara ens cal anar per vora del cingle de les Vinyes, deixem la riera a la nostra dreta i seguim en direcció al Far, sempre prop del cingle fins que trobem un gran Roure i just al davant, de cara el cingle una senyal de prohibit passar motos (5 minuts des de que hem passat la riera de l’Om, 25 – 30 minuts des de el cotxe). Aquí comença la baixada del grau, el camí es un corriol preciós amb grans vistes en direcció les cingleres del Goleró, anem caminant pel mig del bosc fent marrades per anar baixant el Grau. Prop de la casa de la Triola sortirem a un meravellós prat amb unes vistes magnífiques, (1:15 / 1:30 h  des de el cotxe), de seguida trobem la casa de la Triola i en direcció SO, avall al mig del bosc veiem el Castell de Fornils, el nostre destí. Des de aquí veiem l’Agullola de Fàbregues, i darrera nostre la cinglera que hem baixat pel Grau del Goleró  i que després tornarem a pujar pel grau de Cabrafiga. Una meravella, avui anàvem amb el Joan i la Mia, en Ramon i la Carme, la Quima i jo. S’ho han passat de primera.

Els protagonistes del dia
El Joan grau del Goleró avall ....
I la resta de la penya també avall
 
L'Agullola de Fàbregas desde el prat prop de la casa de Triola
Al mig del Prat (Foto del Ramon Serra)
(Foto del Ramon Serra)
El Castell des de Triola (Foto del Ramon Serra)
Fins a la casa de Triola hem baixat 350 m., una bona baixada, ara tenim d’anar prats enllà en direcció al Castell, sempre SO, al final dels prats hi ha una tanca, si ho heu fet bé trobareu una porta per passar-la, (10 minuts des de la casa), baixeu una mica més fins que trobeu un camí una mica perdut, però el seguiu cap a la vostra esquerra, encara que us sembli que us aparteu del castell no patiu, anireu a parar a una pista en més bon estat just davant del sender del castell (5 minuts més, total 15 minuts des de la casa, 1:45 des de el cotxe, parades incloses).




Ara només ens cal seguir el sender, en menys de 5 minuts ja som al Castell de Fornils, des de la casa encara hem baixat 100 m. més, en total des de Condreu hem baixat 450 m. aproximadament. En definitiva des de el cotxe hem trigat 1:50 h., parades incloses.
El Castell ja està documentat al segle XI, pertanyia als bescomptes de Cardona, us adjunto un enllaç on hi ha més explicacions del Castell de Fornils, està molt enrunat, però conserva la torre de l’homenatge que fa força patxoca.

Aqui veiem el cami de baixada i el de pujada


Ara cal tornar, anem a la casa de Triola, just a la porta principal de la casa, a ma dreta seguim la tanca de la casa per un senderet que voreja la casa, la deixem a la nostra esquerra i agafem un camí més evident, ara no podem badar, a 100 m. de l’entrada de la casa trobarem un sender que s’aparta del camí marcat amb grans fites, però sense cap més indicació, prenem el sender on trobarem molt de tan en tan unes marques grogues fluorescents.

En Ramon just al punt on s'agafa el sender després de Triola
Les marques al sender
El sender és molt bonic i marxa en direcció NE un bon tros. Puja dret al cingle cap al Grau de Cabrafiga, en 20 minuts, des de Triola, trobem una mena de camí més ample, el seguim en forta pujada a la nostra esquerra, en 10 minuts més el camí fa un gir fort a la dreta, però hi ha un sender ben marcat (El Far- Rupit), que puja recta cap el cim del cingle. 

El punt on tenim de seguir recta
Darrer tram del Grau de Cabrafiga
L’últim tram del Grau és molt dret, agafem un ritme constant que ens marca la Quima i som dalt el cingle en 1 – 1:10 des de el Castell.
A dalt hi ha altre cop un gran pla i just a l’altre banda hi ha la casa de les Vinyes, al costat de la carretera que ve del Coll de Condreu i que va al Far. Des de la cas agafem la carretera a l’esquerra i per l’asfalt fins al Coll de Condreu 15 minuts més, des de el Castell 1:25 h.

Ja som a dalt, al fons la casa de les Vinyes.
Les Vinyes
Vista des de les Vinyes
Una passada de 3:45 -4:15 hores, depenent, és clar del ritme. Hem gaudit de la matinal extraordinària que hem fet, en bona companyia i per uns paratges solitaris i feréstecs, una passada, aneu-hi, ja veureu que no us en penediu, com sempre, sigueu prudents i respecteu la natura     , per on passeu no s’ha de notar !!.




dilluns, 27 d’abril del 2015

GRONY DE L'OLLER (1.062 m), cim culminant del Moianès.


Gurb, 25/04/2015

Vaig donar per acabats els Cims comarcals de Catalunya amb el Comoloformo l'any 2010, però ara resulta que el Moianès s'ha constituït en comarca independent i en comptes de 41 comarques en tenim 42, per tan m'ha sortit un altre cim comarcal per fer i a més a més prop de casa, l'he buscat als mapes i tenint en compte que Collsuspina s'hi ha afegit, he arribat a la conclusió que és el Grony de l'Oller, un turó (1.062 m.) prop de Collsuspina sobre la casa de l'Oller. L'he anat a fer, però com que és una zona molt bonica us explicaré una caminada circular preciosa tot passant pel Grony de l'Oller. Espero que la gaudiu molt !!
Agafeu la carretera N-141c, l'antiga carretera de Vic a Manresa, entre el km. 39 i 40 venint de Malla, hi ha el trencant que baixa cap a Tona, deixem el cotxe a on puguem, aquí començarem la nostra volta, veurem les antenes que hi ha al cim del Castellar, prop de Collsuspina, aquesta és la direcció que tenim d'agafar.
Just al trencant hi ha un camí que porta a la casa de Can Serrarols, direcció S - SO, el camí va seguint i es va dirigint a l'oest, però no te pèrdua, en 8 - 10 minuts trobem el camí que fan servir els de la casa per anar-hi amb cotxe, nosaltres el passem i seguim recta, ni dreta (carretera), ni esquerra (Serrarols), ara no deixem mai el camí encara que podem fer alguna drecera, el camí ens portarà al collet de la Guàrdia, 30-35 minuts des de el cotxe, a la nostra esquerra podem anar fins el Roc de la Guàrdia (890,7 m.), tan des de el coll com per descomptat des de el preciós mirador del Roc de la Guàrdia hi ha unes vistes magnífiques, a sota mateix Centelles, al fons cap al Sud, les antenes i mes lluny el Puigsagordi, on acaba la bonica Via Ferrada de les Baumes Corcades, ja us l'explicaré un altre dia, a l'altre banda de la vall, Tagamanent, el Pla de la Calma, Matagalls i fins i tot més lluny el Turó de l'Home.

Vistes des de el Collet de la Guàrdia
Les Antenes des de el Coll, ara a la dreta ...
El Puigsagordi també desde el coll
El nostre destí es a la dreta, aquí cal parar atenció, aproximadament a 100 m del trencant trobarem un sender en sentit ascendent, que surt a la nostra esquerra, hi ha una gran fita, el prenem, aquest sender ens portarà a dalt del cingle, haurem passat les antenes per sota, després les deixarem a la nostra dreta, trobarem el sender que puja des de Centelles, molt fresat i arribarem a dalt del cingle en més o menys 50 - 60 minuts. En aquest primer tram haurem pujat dels 730 m. als 1.000 m, 270 metres de desnivell, la major part a partir del collet de la Guàrdia.

Les antenes al cim del Castellar
Ara anem a la nostra dreta i passem per les antenes, les deixem a la nostra dreta i ja sortim a la Urbanització de Puigsagordi, seguim de dret en direcció a la Creu del Castellar, direcció NO, el carrer primer està pavimentat, poc després es transforma en camí i al final en sender, passem prop de unes roques on hi ha zones molt bones per practicar l'escalada.

Roques als peus de la Creu del Castellar
Poc a poc anem voltant la creu, que no la veiem, hi ha un moment en que anem en direcció NE i veurem un sender que baixa ben decidit en direcció NO altre cop, un sender molt fresat que en poc més de 10 minuts des de les antenes ens porta a la carretera que porta a la urbanització desde la N-141c, poc abans de la Pullosa. Un cop trobem aquesta pista asfaltada anem a la nostra dreta, allà mateix hi ha una casa que és diu La Collada, darrera la casa surt un camí que ens portarà a Collsuspina, hi ha uns indicadors. Lluny en direcció N-NE, veurem l'impressionant casa del Garet.

El Garet

Ara seguirem la pista principal en direcció Collsuspina, hi ha 3 km, primer deixem un trencant a l'esquerra, seguint per la pista principal, quan arribeu al coll d'Heures trobareu un altre indicador, llavors deixeu la pista principal i aneu a la vostra dreta seguint el camí ral, està ben indicat, teniu de passar una cadena que barra el pas als vehicles.

Coll d'Heures, teniu d'anar cap allà on hi ha en Joan.

L'Espina
Passeu pel costat de la preciosa casa de l'Espina i a l'encreuament de camins aneu a la vostra dreta, ja som prop de Collsuspina, des de la casa de la Collada fins a Collsuspina 30 - 35 minuts, del cotxe 1:30 - 1:45 h., depenent, és clar, del pas que porteu.


Ja veiem Collsuspina
Passem tot el poble fins que passem la N-141c que va cap a Moià a l'esquerra i Vic a la dreta, nosaltres recta, davant nostre ja veiem el Grony de l'Oller, hi ha una senyera al morro i nosaltres decidim fer una directa a la senyera, just passada la carretera hi ha una barriada que en diuen les Casetes, a ma esquerra hi ha un carrer que es diu carrer del Grony, al final s'acaba en un marge, que es pot puja anant una mica a l'esquerra, d'allà dret a la senyera, sense sender, campa a través, avui anàvem el Joan, en Dani i jo, la boira ho ha cobert tot i no hem vist res, però la vista ha de ser genial. Des de Collsuspina 25 - 30 minuts i ja som a la senyera.


A la senyera, el Grony queda una mica més cap el Nord.
El Grony, pròpiament esta una mica més al Nord, aproximadament a 250 m. hi ha uns prats i el punt més alt està en un bosquet al mig dels prats, nosaltres hi hem fet una fita, el GPS ens ha donat 1.062 m., allà ens hi hem fet la foto de rigor. Des de el cotxe, parades incloses hem tardat 2:30 hores.

El Grony de l'Oller (1.062 m.)
La tornada l'he pensat tot fent una circular, seguim en direcció Nord, sempre pel vessant Est, deixant a baix la casa de l'Oller i més o menys anant a parar a la casa del Nualart, la carretera que va a Sant Cugat de Gabadons, per on us proposo tornar passa sempre pels peus del Grony, per tan baixant cap a l'Est la trobareu sempre, no us podeu pas perdre, un cop a la carretera seguint a la vostra esquerra, en direcció NE veureu l'ermita de Sant Cugat i la casa de Bellver, no hi ha pèrdua, vosaltres cap allà. Del com del Grony a Sant Cugat hi ha 35 - 45 minuts. Des de Sant Cugat les vistes son magnífiques, tota la Plana als nostres peus, el Montseny, el Cabrerès, magnífic.


Sant Cugat de Gabadons
 

A l'esquerra de la porta principal de l'església hi ha el mirador amb una foto on s'explica el que veieu, un cop hagueu gaudit de la vista, seguiu en direcció SE, veureu una pista just a sota vostre, teniu de dirigir-vos cap a la casa del Regàs, deixeu el trencant de Bodrons a la vostra esquerra i vosaltres sempre per la pista principal en direcció a la N-141c, passareu pel costat de la casa de Colldernau, la deixareu a la vostra esquerra i ja de dret avall deixareu el Güells a la vostra dreta, ja veureu la carretera a la vostra esquerra i anireu a parar de dret al cotxe. Haureu fet una magnífica volta de 3:30 a 4:30 hores pel cor del Moianés. Amb això ja tenim els 42 cims comarcals de Catalunya, si el Lluçanès s'emancipa n'haurem de fer un altre, benvingut serà. Espero que gaudiu molt, però ja sabeu, sigueu respectuosos i prudents amb la natura.


Verds de primavera !!
Les antenes semblen molt lluny.
Ratolí de bosc, molt petit ....
La Ginesta floreix !!
   

dilluns, 2 de març del 2015

FRANCESC GUILLAMÓN, UN DELS PIONERS .....



Gurb, 2 de Març de 2015

El passat 17 de Febrer va morir als 81 anys un mite de l’escalada de casa nostra, en Francesc Guillamón, escalador immens que junt amb el seu cosí germà Josep Manel Anglada van ser pioners a casa nostre de l’escalada de dificultat.

En Francesc Guillamón
Vaig tenir el goig d’anar a alguna de les xerrades que varen donar per Barcelona, ell, l’Anglada, en Pons i tants d’altres magnífics pioners en l’escalada i eren gent planera i molt simpàtica.
En Guillamón es va retirar a mitjans anys seixanta de l’alta escalada, sobretot després de casar-se, així es va acabar una cordada èpica que va fer grans primeres a Montserrat, Pedraforca, Alps, etc.
Val la pena recordar, tal i com explicaven en les seves conferències, que l’Anglada va portar d’Anglaterra i Alemanya, on va estar-hi una colla d’anys, mentre estudiava, material innovador, que ara sembla impossible, però només com a exemple us diré que ells van ser els primers escaladors de l’estat en fer servir cordes de fibra en comptes de les de cànem, ja veieu això passava pels anys 50-60 del segle passat.

Amb l'Anglada
L’escalada pura i dura no ha estat mai una disciplina que jo hagi practicat, sóc més aviat un caminador atrevit, però sempre m’han admirat aquesta gent que pugen per les parets com gats, amb una facilitat increïble. Que descansi en pau un gran home.