LA GRAVOLOSA, UN BOSC D'ENTS

Cantoni, 7 de Febrer de 2015

Als peus de un Ents

En el Senyor dels anells hi ha uns personatges fantàstics, son pastors d’arbres i s’anomenen Ents, si heu llegit o vist el Senyor dels anells els recordareu segur, avui amb la Quima hem anat a un bosc d’Ents, el bosc de la Gravolosa. Es una caminadeta per fer amb la família, curteta i sense dificultats, però de una espectacularitat genial.

Punt de partida

Us explicaré com anar-hi, agafeu la C-37, l’Eix Vic-Olot i preneu la sortida de Sant Andreu de la Vola, preneu la carretera BV-5224 en direcció al Coll de Barcons, poc després del km 23, a ma dreta veureu un trencant que diu “EL MOLI DE BARCONS”, deixeu el cotxe allà on pugueu i comenceu a caminar per aquest camí, normalment barrat amb una cadena, just sota el rètol del molí n’hi ha un altre de fusta que dona la direcció cap a la Gravolosa. El camí és fàcil i ben evident, marxeu en direcció SE, passeu un torrent i seguiu ara en direcció Sud, deixeu sempre la riera a la vostra dreta.

Hi ha marques grogues una mica esborrades, però el camí és tan evident que no us podeu pas perdre, fareu un collet ens uns 10 minuts desde el cotxe, ara aneu baixant fins que trobeu un trencant de camins, un va a la vostra dreta, l’altre a l’esquerra, aquí es l’únic lloc on cal vigilar, no en teniu d’agafar cap, hi ha un sender que està marcat amb una fita, ara el camí es un bonic sender que va en clara direcció Est. (15 minuts desde el cotxe).

L’aneu seguint fins que trobeu una tanca pel bestiar, just després un encreuaments de senders, a la vostra dreta cap a Sant Nazari, a la vostra esquerra cap a la Gravolosa. Hi ha un rètol que indica cap a Sant Nazari. (25 minuts desde el cotxe).

Entrant a la Gravolosa

 

Ara anem en direcció Nord i en 10 minutets més ja som al cor de la Gravolosa, quedareu encantats faigs immensos i centenaris us deixaran bocabadats, passegeu per tota la zona i gaudiu de l’entorn. Haureu fet una caminadeta de poc més de mitja hora, amb un final espectacular.

Abraçar arbres de més de 300 anys i 40 metres d’alt cura el cos i la ment, feu-ho, guardeu silenci i respecteu la natura, sentir-vos amb harmonia amb ella es el mínim que podem fer pel nostre bonic planeta.

 

Energia bona i sana !!!

Farem la tornada pel mateix camí i cap a dinar, que més voleu !!!    

   

QUI PERD ELS ORÍGENS, PERD LA IDENTITAT

Gurb, 1 de Febrer de 2015

He tingut la sort de tenir uns pares que ens han educat en el respecte i coneixement dels nostres orígens, el pare va morir jove i fa molts anys, però la mare gaudeix de una llarga vida, es una dona intel·ligent i sàvia, a més te una memòria prodigiosa als seus 93 anys. Sempre ha sigut molt inquieta i no ha parat de fer recerca dels nostres avant-passats, aquesta curiositat ens l’ha anat encomanant a nosaltres i a mi m’ha agradat sempre escoltar-la, encara ara fem jornades de treball amb ella i jo vaig fent digitalment un arbre de la família, el més bonic, però, és la quantitat de fotografies magnífiques que té i que jo vaig digitalitzant amb paciència i recollint la informació ingent que ella té.

La segona noia dreta per l'esquerra és la meva àvia Carme (18 anys), la seguent la meva besàvia Joaquima (35 anys), el següent el meu besavi Antonio (37 anys), era director de una fabrica de filatures molt important, asseguts els meus rebesavis Pere, que era mestre d'obres (63 anys) i Francesca (64 anys). La foto està feta a Can Planas de Ripoll el 20 d'Abril de 1912, dia de Pasqua. Aquesta es la branca de la Mare.

Jo crec que això no s’ha d’oblidar mai i encara que no tingueu molta informació dels vostres avant-passats sempre sou a temps a començar a apuntar tot el que recordeu, si més no pels vostres descendents serà important, ja sabeu allò de “qui perd els orígens, perd la identitat”, animeu-vos a fer memòria als vostres antics.

Els meus avis paterns, Sebastià i Eulàlia

El meu Rebesavi Sebastià, va nèixer el 1818

 Ja veieu que no tot és fer esforç físic, la ment també s’ha de treballar i exercitar, la mare sempre diu que mentre l’exercita te més facilitat de no perdre-la, jo per si de cas procuro fer-ho, a veure si allargo com ella !!

Aquest menut sóc jo quan vaig començar a fer atletisme, ens entrenava el meu tiet Pep

 

PEDALANT EL 2015

Gurb, 31 de Gener de 2015

Anem pedalant o caminant amb el Ramon, la nostra ilusió és fer-ho durant molts anys, de fet en portem 40 fent esport junts i disfrutant de la nostra amistat. Avui he tancat Gener amb 718,16 km. pedalats, caminades a banda, ho he fet ben acompanyat, el Ramon i el Josep, entre els tres sumem 175 anys d'experiència, de kilometres, de treball i esforç, no només en l'esport, el més dur és el dia a dia, però amb l'esport ens passa millor. Son excel·lents companys de ruta. Avui, però feia molt fred ......

 

MORRO DE L'ABELLA - SALT DEL MOLÍ BERNAT - BALMES DE LES PIQUES - BARRET DE LA PARAREDA

Cantoni, 2 de Gener de 2015.

El Morro de l'Abella vist desde els cingles de Santa Cilia

Avui, primera caminada de l'any i quina maravella de caminada, he disfrutat com un nen petit, he fet una volta que no havía fet mai tota enllaçada i ha resultat ser una autèntica joia !!

El Morro de l'abella a la dreta i Sau al fons

Agafeu la carretera que porta a Tavartet (BV-5207) desde l'Esquirol, uns 100 metres després del Km. 8 hi ha un lloc a ma dreta per deixar el cotxe (Avui en día, any 2023, hi ha tanta afluència de caminadors els caps de setmana que s'ha de pagar per aparcar-hi i a més a més hi ha una persona que regula l'afluència al Morro), hi han unes pedres grans i una cadena que barren el camí, aqui es comença la caminada per anar al famós Morro de l'Abella, una estreta península que surt airosa i superba sobre el Pantà de Sau. Es una caminada no apte pels que tinguin vèrtic ja que a més a més del morro de l'Abella vorajarem tota la cinglera fins el Salt del Molí Bernat, pujarem a les balmes de les Piques i al barret de la Parareda, per tornar a la sortida, fent una circular extraordinària. Els germans Serra, de qui us he parlat altres vegades, m'han acompanyat el dia 24 de gener per acabar la circular, un gran plaer de caminar amb ells. En Ramon no hi havía anat mai al morro de l'Abella i mira que es difícil que no conegui algun racó de la nostra geografia.

Començem la caminada, passant la cadena i en direcció Sud per un corriol ben evident i sense cap dificultat, el camí baixa clarament cap el cingle i de cop i volta veureu davant vostre el Morro, s'ha d'acabar de baixar-hi i anar fins la punta, es espectaculat, davant el Puig de la Força, a baix Sau i a la vostra dreta el Salt de Tirabous amb un gran gorg a sota, quan ha plogut es espectacular. Només això ja s'ho mareix, penseu que trigareu fins aqui 10 - 15 minutets de res.

El Morro a primer terme i al fons el Puig de la Força

El Pantà de Sau

Just a la punta que veieu a la següent foto

El morro desde el camí de la cinglera

El Salt de Tirabous després de ploure (2008)

Ara cal recular, no hi més remei, just al final de la península, abans de començar a pujar hi ha un corriol que surt a la dreta, baixant molt decidit cap als peus de la cinglera en direcció SE i després pels peus de la cinglera en direcció E. Primer passareu un bon troç pel bosc i després caminareu pels peus de la cinglera, quasi sempre ran mateix de la paret.

Aqui es veu per on passarem

En principi no hi ha cap dificultat el camí es evident i de tan en tan hi han unes marques grogues rodones una mica borrades, a 25 - 30 minuts del cotxe veureu a la vostra esquerra l'entrada de la cova de la Pixarella, val la pena pujar-hi, hi ha una corda per asegurar-vos, al fons està tancada amb una reixa ja que hi haun jaciment arqueològic. Les vistes son espectaculars.

L'Angel a l'entrada de la cova

Desde l'interior de la cova

En Ramon, gran caminador i millor amic

Aproximadament a 35 - 40 minuts del cotxe hi ha un sortint de roca vermellosa sobre el Sot de Balà a la nostra dreta, que val la pena anar-hi, just a l'esquerra hi ha una canal per on podríem pujar cap a la carretera, hi ha alguna cadena per agafar-se, en diuen Escalars de les Baumes i aniries a parar just davant la casa de la Parareda. Un cop mirada la vista desde aquest sortint seguiu cingleres enllà.

Més o menys a l'hora d'haver sortit del cotxe trobareu el primer lloc una mica compromès, hi ha unes escales de ma de color verd, penjades al cingle, s'ha de baixar per elles, no te cap dificultat, però si teniu vèrtic patireu una mica, jo ho he trobat molt divertit !!

Les escales

 

En Ramon a les escales

Cinc minutets després hi ha un altre tros on no val a badar, si us sembla que heu perdut el sender tendiu sempre a anar cap a la paret del cingle, allà trobareu el sender segur, entre 1:10 - 1:20 h, depenent del ritme i les parades, és clar, veureu el Salt del Molí Bernat, ara cal baixar-hi.

Salt del Molí Bernat

El sender segueix, de cop fa un fort pujador i després trobareu un sender que baixa de la carretera molt fresat, el seguiu cap a la vostra dreta, en baixada i us portarà, tot fent marrades pel bosc fins la Balma de les Corts, poc abans d'arrivar-hi passeu un rierol i deixeu les runes del Moli Bernat a la vostra esquerra, haureu de tornar a pujar per aqui quan haureu visitat el salt i la bauma.

Sota el salt

Balma de les Corts

Fins al Salt, desde el cotxe hi ha 1:45 - 2:00 hores, però pot variar molt perquè el més lògic és anar parant per les vistes tan espectaculars que hi ha, si voleu pujar a Tavertet cal travessar tota la Balma i sortir per l'altre banda, les marques grogues van desapareixent, però apareix una doble ratlla blanca que cal seguir, ara el camí puja i puja fins a Tavertet, anireu a parar prop de les piscines. En total 2:00 - 2:30 hores, disfrutant com nens petits.

Avui, però us vull explicar una circular, per tan reculem fins el rierol que us deia abans i pujem cap el Moli Bernat, en runes i seguim el camí, molt bonic fins el Pont del Molí Bernat. Del salt al pont hi ha uns 15 minutets de camí preciós.

Camí de pujada al Pont del Molí Bernat

 

Pont del Molí Bernat

Al Pont del Molí Bernat

Desde el pont, mirant cap a l'Oest veureu una linea elèctrica que va de dret al Collsaplomera, ben evident, es cap on ens dirigim, passem la carretera que va a Tavartet (BV-5207), veureu una gran pedra i molt a prop un camí que va de dret a la linea electrica, el seguiu i es va transformant en sender que puja de dret al coll, quan sortiu al cami ample que porta al Sunyer, sou a 50 m. del coll, a la vostra dreta. Desde el pont uns 20 minuts més. Ara ja portem 2:30 - 3:00 hores.

Entrada al camí cap al Collsaplomera

Seguint la linea elèctrica

Just al coll hi ha una tanca de bestiar i un rètol que diu el Sunyer, a l'esquerra un pal indicador que us parla del Barret de la Parareda, per tan no passeu la tanca i tireu a la vostra esquerra, agafant el cami que deixa el morral a la vostra dreta, teniu de seguir el cami fins que trobeu una fita gran que us fa anar a la dreta cap als peus de un altre cingle, anem a buscar les boniques balmes de les Piques, desde el coll a les fites uns 10 minuts.

Ara seguiu un bonic sender pel mig del bosc, 10 minuts més, borejant unes pedres molt boniques fins que trobeu un pal amb l'indicació de Barret de la Parareda i Balmes de les Piques. Les teniu alla mateix al peu del cingle, espectaculars amb les seves piques per recollir l'aigua que cau pel bestiar. Una passada !!!

Balmes de les Piques

 

Les piques

Així s'omplen

Es una pena, però això es va acabant, sortim per l'altre banda de la Bauma i de seguida trobem un sender que tenim de seguir a la dreta, anem al barret de la Parareda, última parada d'aquesta bonica volta, en cinc minutets trobem un pujador per la roca una mica dret, però fàcil, pujem cap a dalt les roques i anem seguint en direcció Oest cap al final del morro.

El pujador cap a sobre la roca

El barret de la Parareda

Ara només cal baixar fins al Barret de la Parareda i gaudireu de unes vistes de somni, us podeu enfilar a la del costat i just a sota veureu la casa de la Parareda i després dels prats veureu la carretera i el cotxe, dret a l'Oest. De les Baumes al barret 15 minuts.

Desde el barret cal agafar el sender que surt en direcció Nord, mirant el barret a la vostra dreta, l'aneu seguint fins els prats de la Parareda, els passeu fins la carretera i just passar-la ja hi ha el cotxe. Una matinal de 3 a 4 hores, sense desperdici, complerta i preciosa. M'agrada el Cabrerès, no ho puc evitar.

Desde el Barret es veu on tenim el cotxe

El Pedraforca i el Cadí