QUI PERD ELS ORÍGENS, PERD LA IDENTITAT

Gurb, 1 de Febrer de 2015

He tingut la sort de tenir uns pares que ens han educat en el respecte i coneixement dels nostres orígens, el pare va morir jove i fa molts anys, però la mare gaudeix de una llarga vida, es una dona intel·ligent i sàvia, a més te una memòria prodigiosa als seus 93 anys. Sempre ha sigut molt inquieta i no ha parat de fer recerca dels nostres avant-passats, aquesta curiositat ens l’ha anat encomanant a nosaltres i a mi m’ha agradat sempre escoltar-la, encara ara fem jornades de treball amb ella i jo vaig fent digitalment un arbre de la família, el més bonic, però, és la quantitat de fotografies magnífiques que té i que jo vaig digitalitzant amb paciència i recollint la informació ingent que ella té.

La segona noia dreta per l'esquerra és la meva àvia Carme (18 anys), la seguent la meva besàvia Joaquima (35 anys), el següent el meu besavi Antonio (37 anys), era director de una fabrica de filatures molt important, asseguts els meus rebesavis Pere, que era mestre d'obres (63 anys) i Francesca (64 anys). La foto està feta a Can Planas de Ripoll el 20 d'Abril de 1912, dia de Pasqua. Aquesta es la branca de la Mare.

Jo crec que això no s’ha d’oblidar mai i encara que no tingueu molta informació dels vostres avant-passats sempre sou a temps a començar a apuntar tot el que recordeu, si més no pels vostres descendents serà important, ja sabeu allò de “qui perd els orígens, perd la identitat”, animeu-vos a fer memòria als vostres antics.

Els meus avis paterns, Sebastià i Eulàlia

El meu Rebesavi Sebastià, va nèixer el 1818

 Ja veieu que no tot és fer esforç físic, la ment també s’ha de treballar i exercitar, la mare sempre diu que mentre l’exercita te més facilitat de no perdre-la, jo per si de cas procuro fer-ho, a veure si allargo com ella !!

Aquest menut sóc jo quan vaig començar a fer atletisme, ens entrenava el meu tiet Pep