Quan sentim a parlar dels ports de muntanya en ciclisme i no n'hem fet mai, no ens podem imaginar la duresa d'aquest bonic esport, ja us he explicat en altres ocasions que la bicicleta de carretera és una de les meves pasions i l'utilitzo per posar-me en forma, és un esport que no castiga tan les articulacions com còrrer, tot i que també m'agrada molt còrrer, el que més faig es bicicleta, guardo els càstigs articulars per la muntanya. Al que anava, avui he pujat per primera vegada un port força desconegut, que ja l'havia pujat per l'altre cantó, venint desde Vidrà i Ciuret, però avui l'he pujat per la banda de Sant Privat de'n Bas, COLLFRED, ha estat un dels ports més durs que he pujat mai i n'he pujat uns quants !!. L'amic Quim volia anar-hi, he pensat que valia la pena anar a prendre vistes, però no se pas si l'acompanyaré quan hi vagi ell !!!
Us penjo l'altimetria del port, ja veieu les pendents tan tremendes que té.
 |
| Altimetria del port |
Sortint de Sant Privat vas sempre pel bosc i hi ha força ombra, la pista tot i ser estreta està en molt bones condicions, en tot el port només he trobat un cotxe. Hi ha algún tram molt curt formigonat, a més trobareu 3 o 4 reixes a terra pel bestiar, però no hi ha problemes per passar, ja que les barres son transversals.
Els 8 primers quilòmetres són molt durs, amb rampes increibles, després es calma fins el quilometre i mig final que torna a pujar força.
 |
| Pujant Collfred |
 |
| Collfred, molt dur !! |
Ha estat un port molt dur, tot i estar força bé aquest any, el promig que he tret ha sigut molt baix, 20,8 km/h. Pujant no podia còrrer més, baixant fa por còrrer més. Per tan poc a poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada