1 d'Agost de 2011
De jovenet, quan el nostre territori de muntanya era el Montseny i el Pirineu més proper a casa nostre, Vall Ter i Núria, basicament, sentiem als excursionistes veterans com explicàven les seves sortides a fer cims de més de 3000 metres, sentiem com parlàven de l'Aneto, Posets, etc. i nosaltres, sense mitjans econòmics suficients ens deliem per anar-hi.
Per fi a l'any 1977 vaig poder tenir una Vespa 160 i amb el Jordi Torras vàrem marxar tot decidits a la captura de 3000's.
 |
| 1977, al cim del Biceberris Sud amb el Jordi. |
Aqui us explicaré la pujada al Gran Paradiso, un 4000 molt bonic a la preciosa vall d'Aosta.
Per anar al Gran Paradiso teniu que fer un bonic viatge fins la Vall d'Aosta, una vall italiana preciosa a la que podeu accedir per diferents llocs, travessant grans colls (Petit o Gran Sant Bernard) o llarg tunel (Montblanc), fins a Pont a plè parc Nacional del Gran Paradiso, allà es pot deixar el cotxe i començar a pujar cap el refugi Vittorio Emanuele II, un bonic i acollidor refugi, molt concorregut on és imprescindible trucar per demanar lloc (tel. 39-0-16595710), si no ho feu us podeu trobar que no hi hagi lloc per dormir i un vivac a 2732 m. es un senyor vivac. Del aparcament fins el refugi hi ha 700 m. de desnivell, si sou prou caminadors ja sabreu quin ritme podeu portar i quants metres per hora podeu pujar, podriem dir que es una pujada molt bonica, amb un cami molt ben indicat i fresat, trobareu aigua i una estona d'ombra, en tot cas és un camí molt comode de fer en 2 - 3 horetes de fàcil caminar.
 |
| Sortin de l'aparcament, abans d'entrar al bonic bosc ..... |
 |
| Arrivant al refugi Emanuele II |
 |
| El Ramon prop del refugi. |
 |
| Refugi Emanuele II |
Als Alps es comença a caminar molt d'hora i normalment es camina una bona estona de nit. Per els més novells us diré que hi ha dos motius, primer trobar la neu en millor estat i segón evitar els allaus que a la tarda són molt més frequents. Us he de dir que als Alps l'equip és imprescindible, sempre caminar encordats per les glaçeres, portar crampons i piolet i bona roba, a 4000 el mal temps és molt gruixut !!
 |
| Als Alps es comença a caminar de nit !! |
 |
| I així es va fent de dia !! |
 |
| Sempre encordats, sempre !! |
Del refugi al cim hi ha 1350 m. de desnivell, excepte la primera hora, hora i mitja, el recorregut és sobre neu i gel. En total hi estareu entre 4 i 5 hores fins el cim.
Es un cim de una bellessa increible, tant la pujada com les vistes, penseu que teniu el Montblanc ran mateix, desde la vessant italiana és molt bonic, nosaltres vàrem tenir un dia magnífic, però va ser al segón intent, un parell d'anys abans el mal temps ens va fer recular. La vista del Montblanc en aquest segón intent va ser espectacular.
 |
El Mont Blanc, Mont Maudit, Mont Blanc de Tacul i Agulles de Midi
a primera hora, pujant el Gran Paradiso |
La pujada al cim no té més dificultat que l'alçada i la marxa sobre neu i gel, cal estar amatent per si el company rellisca o cau en una rimaia, però al ser un cim molt concorregut la traça sol ser molt bona i evident. A la cresta cimera hi ha un pas una mica aèri on cal vigilar i a més el cim és tan petit que si hi ha molta gent s'ha de fer cua per arrivar.hi. Al cim hi ha un verge, la MADONNA.
 |
| La marxa per la glaçera requereix atenció. |
 |
| Prop de l'aresta cimera. |
Totes les glaçeres en el seu punt més alt solen tenir una rimaia transversal que s'ha de passar, depén de l'època de l'any i de l'estat del gel es pot passar millor o pitjor, en la següent foto la veureu molt bé, els dos primers alpinistes de la cordada l'estan passant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada