Aquests dies costarà fer bondat amb tantes tentacions a la taula, però intentarem no menjar massa i entrenar molt, ja veurem que passarà. Penjo una bonica canço de nadal cantada a l'esglesia de Tavernoles per la coral Papa's & Mama's, on hi canta la Quima, és molt bonica. BONES FESTES A TOTHOM !!
Camino per aquests mons de Déu desde que en tinc record, m'agrada tant que sempre dic que caminar, junt amb les dues rodes, és el meu estat natural. Explicaré caminades, excursions i entrenaments de tot nivell i també faré alguna que altre reflexió, tot caminant o pedalant hi ha temps per tot, gaudir de la muntanya amb tranquil·litat és l'objectiu, no cal còrrer !!
diumenge, 26 de desembre del 2010
dissabte, 25 de desembre del 2010
AGULLOLA DE LA TUTA (1.153 m.)
AGULLOLA DE LA TUTA, 1.153 m. |
| L'Agullola i Cabrera al fons |
Avui us explicaré una sortideta molt bonica pel Cabrerés, no és pas llarga ni massa dura, però té tots els al·licients per tenir una matinal preciosa.
 |
| Al cim |
 |
| L'Agullola amb Cantoni al fons |
Deixarem el cotxe al Pont de la Rotllada, a la C-153 a 500 m. de l'entrada a Cantonigrós, d'aqui seguim el camí endirecció NE passant per davant de la casa de Casellas i ens dirigim cap a la casa d'Aiats, pero abans de travesar el riuet ens dirigim cap el coll del Bram seguint el camí que ens portaria a les escales de Cabrera.
 |
| Les bores de Masallera |
Un cop sóm al coll del Bram deixem el clar sender que ens portaria al coll de Cabrera, i agafem un sender que surt a l'esquerra en direcció clarament al Sud, seguint la mateixa cresta del penyasegat, a partir d'aquí gaudirem de un espectacle fantàstic, primer passarem per les bores de Masallera, una mena de doble muralla natural, i anirem seguint sempre per la mateixa cresta en direcció l'Agullola, no ens podem pas perdre ja que quasi bé es veu sempre amb la seva senyera onejant al cim.
 |
| Aqui es veu molt bé l'Agullola al fons |
 |
| Camí de l'Agullola amb Cabrara al fons |
 |
| Més o menys del mateix lloc en direcció l'Agullola |
Hi ha algun pas on haurem de posar les mans a terra, però sense més dificultats ens plantarem al cim de l'Agullola de la Tuta.
Un cop al cim i després de disfrutar de les magnífiques vistes que hi ha en totes direccions baixem pel cantó contrari de la creu, vigileu al sortir del cim per la banda sud, ja que cal anar amb compte, es un troçet curt però no val a badar.
Un cop siguem al mig del bosc ens dirigim directament al Sud fins el Morro de Caselles, una punta just sobre la casa de Caselles que l'hem passat al sortir del pont de la Rotllada on tenim el cotxe.
Quan hagim vist la vista i la casa, és una mica enboscada la punta i s'ha de buscar el punt per veure-ho bé, recularem uns metres cap el Nord i buscarem un sender poc marcat que baixa per la banda Oest del morro, tot fent esses pel mig del bosc i dels boixos, directament als prats que hi ha a sota mateix.
Un cop a baix només cal borejar el morro en direcció Sud i trobarem un camí que ens portarà al cami de la casa de Caselles i d'aqui al pont on tenim el cotxe.
Haurem caminat de 2 a 4 hores depenent del ritme i del vertigen de l'expedició, haureu fet una matinal a la meva terra i ja us puc assegurar que tornareu !!
 |
| Ja la tenim més a prop |
 |
| Molt a prop de l'Agullola |
 |
| Les faigedes a la tardor |
 |
| Aqui hi teniu la ruta |
Vistes desde casa
Tinc la sort de tenir una bona vista desde casa nostra, així veig sempre el meu estimat Pirineu, desde el Cabrarés on visc i entreno.
 |
| Casa nostre |
 |
| La Quima es la reina de les plantes |
 |
| Casa nostra |
 |
| La vista desde casa amb el Pedraforca i el Cadí |
dimecres, 8 de desembre del 2010
Treballant per no perdre la forma !!!
Els dies s'han escurçat i el fred és ben viu, durant tot l'any compagino la Muntanya amb les dues rodes, de principi de Març fins a finals de Novembre faig roda prima (Carretera), que de fet és la bici que més m'agrada, Desembre, Gener i Febrer penjo la bici de carretera per agafar la roda ample i faig tres mesos de treball muscular dur, cosa que a mi em funciona molt de cara a la forma física, de totes maneres no deixo de fer muntanya i si puc esquio, encara que no m'agraden gens les cues.
 | ||
| Bons companys de pedal. |
 |
| Bones vistes |
 |
| Sense perdre de vista el Pirineu |
Pedalant, pedalant aquest any hauré fet uns 6.000 km dalt la bicicleta, una pila d'hores per mantenir la forma.
dissabte, 23 d’octubre del 2010
Calderón (Sostre Autonòmic de la Comunitat Valenciana)
3 d'Octubre de 2010
Sortint de la Puebla de San Miguel en direcció a Mas del Olmo hi ha una pista de terra, practicable amb cotxe que surt del costat mateix de una bonica ermita.
 |
| Anant cap a Puebla de San Miguel |
Aprofitant la tornada de Sierra Nevada hem fet una parada per pujar el Calderón, el punt més alt de la Comunitat Valenciana (CIMS AUTONÒMICS).
Cal anar fins a la Puebla de San Miguel, el Calderón està a cavall entre Teruel i València, a la bonica Sierra de Javalambre.
Es una caminadeta curta i plana, pero la zona és molt bonica, el cim en si no té més interès que ser el més alt de la comunitat valenciana.
 |
| Cami de la Puebla |
 |
| Pino de Vicente Tortajada |
S'ha de seguir la pista uns 4 km. fins que hi ha una cruïlla a la dreta que esta indicada com a Pico Gavilán, la seguim fins prop del cim del Pico Gavilàn, on hi ha un lloc de vigilància forestal, poc abans d'arrivar-hi hi ha un trencall a la dreta que diu Pino de Vicente Tortajada, a qualsevol lloc es pot deixar el cotxe i comença la caminadeta. Primer visitem el magnífic pi de Vicente Tortajada, el podeu veure en les fotos. Per això només tindrem de desviar-nos de la pista principal un centenar de metres a la dreta, està ben indicat, per trobar el grandiós pi.
Reculem fins trobar de nou la pista que ara seguirem a la dreta fins prop del cim, la pista es va perdent per transformar-se en un sender, abans d'arribar al cim ja és pot veure el vèrtex geodèsic del cim, on arribem en poc més de 3/4 d'hora desde el Pi.
Desde el cim és veuen bones vistes de la sierra de Javalambre i l'estació d'esquí del mateix nom, la única que hi ha a Teruel.
Hem rebatejat el cim com a cim dels coixos, perquè tenim les cames molt adolorides de les 12 hores de Sierra Nevada.
Amb el Calderón ja tinc 6 Autonomies, en queden 11.
Reculem fins trobar de nou la pista que ara seguirem a la dreta fins prop del cim, la pista es va perdent per transformar-se en un sender, abans d'arribar al cim ja és pot veure el vèrtex geodèsic del cim, on arribem en poc més de 3/4 d'hora desde el Pi.
Desde el cim és veuen bones vistes de la sierra de Javalambre i l'estació d'esquí del mateix nom, la única que hi ha a Teruel.
Hem rebatejat el cim com a cim dels coixos, perquè tenim les cames molt adolorides de les 12 hores de Sierra Nevada.
Amb el Calderón ja tinc 6 Autonomies, en queden 11.
 |
| Assegut als peus del pi. |
 |
| Això és el Calderón |
 |
| Aquí és veu el vèrtex del cim |
 |
| Cim del Calderón amb el Ramón (1.837 m.) |
Mulhacén i Alcazaba
1 i 2 d'Octubre de 2010
Un cop al cim mengem i bevem, reposem una bona estona, ja que el dia acompanya.
 |
| Trevélez |
En el nostre projecta de pujar els 17 sostres Autonòmics d'Espanya hem anat a pujar el Mulhacén, el cim més alt d'Andalussia, amb aquest ja en tindré fets 5, Catalunya (Pica d'Estats), Aragó (Aneto), Murcia (Revolcadores), La Rioja (San Lorenzo) i el Mulhacén.
Per pujar-lo hi ha varies opcions, nosaltres hem triat una ascensió clàssica, a l'antiga, desde les Alpujarras, concretament desde el bonic i turístic poble de Trevélez (1.476 m.) pujarem fins el coll del Chorrillo (2.650 m.) i anirem a dormir al refugi de Poqueira (2.500 m.).
El matí aviat sortirem per fer el Mulhacén i si podem farem l'Alcazaba, si és possible crestejant, però ens fa por que no serà molt factible ja que no hem trobat gens d'informació de poder fer-ho per les crestes, sembla que tothom ho fa baixant a Siete Lagunas. Ja veurem com va.
Deixem la Marco Polo a un aparcament que hi ha al mig de Trevélez i ens dirigim cap al "barrio alto" de on surt un sender ben clar en direcció al coll del Chorrillo, val a dir que no gaire indicat, però molt evident.
 |
| Trevélez |
El camí cap el port no te cap pèrdua, és bonic i tot i que hi ha un desnivell molt gran, 1.174 m., trobem molt gust la caminada, no voldria pas fer-ho a plé estiu, ha de caure una solellada de pebrots.
En poc menys de 3 hores sóm al coll on hi ha un rètol amb el nom de Mirador de Trevélez, la vista és molt bonica i ens encantem a tirar fotos, veiem Trevélez a sota nostra i al darrera, direcció Nord veiem el Veleta, més a l'Est es veu el Llom del Mulhacén.
 |
| Coll del Chorrillo (2.650 m. |
Ara tindrem de perdre alçada fins el refugi de Poqueira que està a 2.500 m. Just al coll del Chorrillo trobem la pista que puja desde el poble de Capileira, desde on puja un autobus 4x4 que deixa i recull excursionistes que van a pujar el Mulhacén, aquesta es l'opció més còmoda per pujar el Mulhacén, desde aquest coll no hi ha pas més de 3 hores fins el cim, pujant pel llom del Mulhacén i passant pel Mulhacén II abans de fer el Mulhacén.
 |
| El Veleta |
 |
| Afegeix la llegenda |
Hi ha una altre opció que es anar fins les pistes d'esqui de Sierra Nevada, pujar fins "l'Albergue Universitario" i desde allà seguir la pista que puja al Veleta, desviant-nos abans de pujar el Veleta i passant-lo pel Sud seguir la pista que va al refugi lliure de la caldera i allà ja pujem directament cap el Mulhacén.
Aquesta potser és l'opció menys bonica, ja quasi bé tot el camí es fa per una mena de pista horrible, que fa una cicatriu espantosa a la muntanya.
També hi ha un altre opció, que també ha de ser bonica, pujar per la banda Nord, fins la Laguna de la Mosca i d'allà fins el coll del Ciervo o de la Mosca i apa cap el cim.
En fi, nosaltres a la nostra seguim cap el refugi amb bon pas i aproximadament en 4 hores ens plantem al preciós refugi de Poqueira.
Hi han uns guardes molt trempats i tenen d'ajudants a una parella molt guapa de Catalans, amb els que fen una bona xerrada, ens expliquen per on tenim de passar i ens confirmen que el millor camí per fer l'Alcazaba és baixar fins les "Siete Lagunas", passant per la més alta de totes i enfilar cap a l'Alcazaba.
 |
| L'acollidora cambra del refugi |
Al refugi hi ha poca gent, compartim taula amb una parella molt maca, ell de Zaragoza i ella de Lorca (Murcia), però que ja fa temps que viuen a Sevilla, els hi agrada molt la muntanya i cada any van a Pirineus. Aprofitem per comentar llocs on poden anar i tot xerrant ens adonem que quan en Ramon i jo vàrem començar a fer muntanya junts, fa més de 30 anys, cap dels dos havia nascut, cony que grans que sóm !!!
Un cop comprovat el camí de pujar al Mulhacén anem a dormir, cal sortir aviat.
 |
| Refugi de Poqueira |
Ens aixequem a les sis del matí, els guardes molt amables ens han deixat l'esmorzar preparat al menjador, ens alimentem i abans que es faci de dia ja estem caminant amb els nostres frontals, fa una bona matinada i fem via cap al cim passant pel Barranco del Mulhacén en direcció a la laguna de la Caldera, ens segueix el gat del refugi i sembla que ens vulgui indicar el camí, va fent marrameus i ens va acompanyant fins que es fa de dia, llavors sense saber com desapareix.
Prop de la Laguna i el refugi de la Caldera travessem la pista que ve del Veleta i girem cap el cim, fent un tram de semitartera molt dreta però de bon caminar, fem cim en poc menys de 3 hores, a dalt hi ha una vista espectacular i el dia es esplèndid, no es pot demanar més.
 |
| Desde el Mulhacén veiem l'Alcazaba al fons |
Un cop al cim ja ens hem adonat que les crestes estan en molt mal estat i que aventurar-nos per segons quins llocs no és massa adient, tot i que com sempre portem estris per assegurar-nos, corda, budriers, claus, etc.., però a mi personalment les crestes engrunades amb perill de tirar rocs avall no m'agraden gens, a mi m'agraden les crestes de granit, amb bones presses i franques.
De totes maneres ho provem, però aviat ens adonem que el camí correcta és baixar fins les siete lagunas per fer camí
 |
| Cim del Mulhacén (3.479 m.) |
 |
| Mulhacén |
Tot baixant cap a Siete Lagunas trobem unes cabres molt descarades que ens permeten fer fotos de molt a prop, tot i que hi ha algun boc que si s'emprenya ens farà córrer.
Total que passem per la llacuna més alta, anomenada Laguna Altera i ens dirigim cap el coll que hi ha just al fons de la vall, just sota el Puntal de la Cornisa, en poca estona som a l'Alcazaba. Del Mulhacén a l'Alcazaba no hi ha més de dues hores.
 |
| Les cabres descarades |
 |
| Desde Siete Lagunas cal pujar aquest coll per fer l'Alcazaba |
El cami de tornada el fem per la loma del culo del perro i cap a les Siete Laguna.
El camí de tornada és llarg i fatigós, ja que tenim prop de 2.000 m de desnivell de baixada, les cames grinyolen quan arribem a Trevélez, hem caminat prop de 12 hores, estem contents i cansats.
La muntanya de Sierra Nevada és molt gran, les distàncies s'han de calcular diferent que als Pirineus, per exemple 2000 de desnivell als Pirineus solen ser una baixada en vertical molt ràpida ja que les valls són més fondes, més dretes.
A Sierra Nevada et fas un tip de flanquejar per arribar a desfer aquest mateix desnivell, en definitiva fas més quilòmetres que no pas als Pirineus.
La muntanya de Sierra Nevada és molt gran, les distàncies s'han de calcular diferent que als Pirineus, per exemple 2000 de desnivell als Pirineus solen ser una baixada en vertical molt ràpida ja que les valls són més fondes, més dretes.
A Sierra Nevada et fas un tip de flanquejar per arribar a desfer aquest mateix desnivell, en definitiva fas més quilòmetres que no pas als Pirineus.
Dormirem al càmping de Trevélez per poder-nos dutxar, farem un bon sopar i si tot va bé, tornant cap a casa mirarem de pujar el Calderón, el cim més alt de la Comunitat Valenciana.
 |
| El Mulhacén vist desde l'Alcazaba |
 |
| Cim de l'Alcazaba (3.364 m.) |
dimecres, 20 d’octubre del 2010
COMOLOFORMO (3.033 m)
 |
| Cim del Comoloformo |
27 de Juliol de 2010
Amb el Comoloformo, cim culminant de l'Alta Ribagorça he acabat de pujar els 41 sostres comarcals de Catalunya, ha sigut una experiència bonica i entretinguda, he fet un bon repàs a totes les comarques catalanes i he de dir que totes tenen el seu encant, encara que de cims n'hi ha de molt bonics i interessants i d'altres menys, però val a dir que als que estem malats per caminar tot ens fa "tilin".
El Comoloformo ha sigut un bonic final per aquest repte, m'ha acompanyat el Ramón, un bon amic i gran company de caminades, de fet fa més de 30 anys que caminem junts per aquests mons de Déu.
 |
| Presa de Cavallers |
Vàrem dormir al aparcament de la presa de Cavallers, ell té una magnífica Marco Polo que ens permet dormir-hi amb tota comoditat, sortin aviat vàrem anar guanyant alçada rapidament en direcció al pas de l'Os.
El Ramón va fent camí cap a l'Estany gelat, als peus del Comoloformo, el camí es llarg, hi ha un gran desnivell, pensem que sortim de la presa a 1.750 m. i pujarem fins a 3.033 m., prop de 1.300 m de desnivell, però no hi ha perdua tot i que per aquesta banda el camí està poc senyalitzat.
 |
| En Ramon a la freixana de l'osso. |
Pujem a bon pas, seguint el llom de la muntanya en clara direcció Nord-Oest, de cara al pas de l'Os, en 2:30 h hi arrivem.
 |
| Estany gelat de Comoloformo |
Les
vistes son cada vegada més boniques a mesura que anem guanyant alçada,
trobem neu en males condicions que ens fa anar amb precaució per no
patinar, però no ens ha calgut calçar-nos els crampons. En 2:50 h. ens plantem a l'estany gelat del Comoloformo, ja estem a 2.686 m., tenim devant nostre el Comoloformo, es confon al bell mig de la cresta que va del Besiberri Sud a la Punta Passet.
Ens
enfilem cap una canal molt engrunada i així ens enfilem a la cresta,
per rodejar el cim del Comoloformo i crestejar fins la mateixa creu, la ruta és fàcil, però s'ha d'anar amb compte perquè és facil fer caure pedres, ja que tot està molt engrunat. En 4:30 h. fem cim, la vista és magnífica i el dia esplèndit, gaudim de la caminada i ens estem una bona estona al cim.
Anem fent fotos tot repassamt cims que ja hem pujat en altres ocasions, veiem l'Aneto, les Maladetes, l'Abadias, el Mulleres, Biceberris Nord i Sud, La Punta Alta, el Peguera, etc.... Tots pujats i una colla d'ells els hem pujat junts.
 |
| Punta Alta i Comalesbienes |
 |
| Al fons el Biseberri Nord |
 |
| La ruta a seguir |
 |
| A la cresta cimera |
 |
| Disfrutan de la grimpada |
 |
| Amb aquest s'han acabat els cims comarcals |
 |
| Massis de l'Aneto |
 |
| El Peguera |
 |
| Baixant del cim |
Aquesta és una sortida exigent, per gent amb molt bones cames, bon sentit de l'orientació i amb nocions clares de grimpar. Sigueu prudents i disfruteu de la muntanya.
 |
| Tots 41 fets !! |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)