NURIA - CARANÇÀ

11 d’Agost de 2015

Estany de Carançà

Quantes ganes en tenia, molts dies sense caminar pel meu estimat Pirineu, avui us explicaré un clàssic de la nostra terra, la meravellosa travessa Ribes de Freser a Nuria amb el cremallera, de Nuria a les Gorgues de Carança i a Thuès, tornant amb el “Petit train Jaune” i amb la Renfe altre cop fins a Ribes de Freser.

Cal anar fins a Ribes de Freser per la C-17 fins a Ripoll i després per la N-260, deixarem el cotxe a l’estació de tren i del cremallera que porta cap a Nuria, us poso un enllaç als horaris. Aquí comença una travessa que no oblidareu, nosaltres l’hem planificat en dues etapes, el primer dia agafant el cremallera de les 15:00 anirem fins prop del refugi de Carança, on tenim intenció de fer un vivaç i així el segon dia podem fer les Gorgues de Carançà i agafar el tren de les 10:40 del matí a Thuès-Carançà fins  a la Tour de Querol.

PRIMER DIA:

Aquesta es una travessa d’aquelles que s’han de fer sense pressa, gaudint de l’entorn i de la natura tan fantàstica que ens ofereix el Pirineu Oriental que per sort nosaltres tenim tan a prop de casa.

Agafem doncs el cremallera de les 15:00 a Ribes (el bitllet es compra a la mateixa estació, però si el compreu per internet es un 10% més econòmic, aquí no cal patir perquè a l’estiu n’hi ha molts de cremalleres amunt i avall), el trajecte espectacular dura 50 minuts, ens deixa a l’estació de Nuria.

A l'estació de Nuria

Un cop a Nuria (1.964 m.) teniu de pujar al Nou Creus, està molt ben indicat ja que hi passa el GR-11, teniu d’agafar direcció N-NE, just abans de passar un pontet de pedra hi ha un indicador que diu: Cami del Bosc - Noufonts – Noucreus - GR-11.

Vosaltres amunt, en uns 30 minuts passareu una palanca de fusta, es el pont de l’escuder, ara tenim dues valls, una en clara direcció N, va cap el Noufonts i es per on segueix el GR-11, l’altre en clara direcció E, aquesta va cap el Noucreus, vosaltres cap aquí. El GR-11 el trobarem altre cop al Noucreus.

Pont de l'Escuder

El sender va pujant per lloms d’herba, es una pujada tranquil·la, tot i que sortim de 1.964 m. i anirem a parar a 2.800 m., per tan més de 800 m. de desnivell. Pugem envoltats de ramats d’Isards que no ens fan ni cas, al fons de la vall ja veiem cap a l’esquerra el Pic de la Fossa del Gegant (2.807 m.) i una mica més a l’esquerra el coll de Noucreus, ens dirigim poc a poc cap el coll, amb 1:45 hores hi som. Parem, mengem i pugem fins al cim de la Fossa del Gegant, des de el coll hi ha 2 minuts, però des de el cim es veu molt bé el camí que tenim de seguir.

Envoltats d'Isards

Amb Nuria al fons

Pugem per lloms verds, amb Nuria i el Puigmal al fons

Cap allà cal anar ...

Noucreus

El Pic de la Fossa del Gegant

Ara veiem molt clar el coll de Carançà a la nostra dreta en direcció E, mes enllà el Pic de l’Infern amb el camí cap el cim molt marcat, mes lluny encara el Pic de Bastiments, el coll de la Marrana i el Grà de Fajol Petit i Gran, aquí tenim un altre travessa clàssica, Ulldeter – Nuria, un dia l’explicaré. El cas es que nosaltres anirem cap el Coll de Carançà, ara tot serà avall fins a Thuès (901 m.), perdrem 1.900 m., en 10 minuts ja veurem l’estany Blau, preciós, val la pena disfrutar-lo, el deixem a la nostra dreta.

Llac Blau

El Ramon s'ho mira

I jo també !!

El passem i anem trobant l’estany negre, també el deixem a la nostra dreta i després de un tram més llarg trobem l’estany de Carançà, que també el deixem a la nostra dreta, una mica més avall un petit estany, també en diuen estany blau, que el deixem a l’esquerra i ja anem baixant en direcció el refugi de Carançà, una mica abans del refugi trobem un recó fantàstic prop del riu per muntar el vivac i així ho fem, des de el cim de la fossa del Gegant hem trigat 2:45 h., desde Nuria hem caminat 4:45 h.

Estany de Carançà

El camí des de el cim de la Fossa no te pèrdua, cal seguir la vall de Carançà amb un sender ben indicat i on calen bones cames ja hem baixat aproximadament 1.100 m. Jo he portat una mosquitera esplèndida però que ens fa agafar un bon atac de riure, ja que sembla un llit de nuvis, però la veritat és que hi passem una nit fantàstica, amb un cel ple d’estels i amb una fresqueta de primera.

Aqui dormirem

Instalats !!

SEGÓN DIA:

El refugi de Carançà

 

Ens aixequem a 2/4 de set, desmuntem el camp i seguim riu avall, passem pel refugi, tot el seu voltant ple de tendes de companys que hi han passat la nit, el refugi es petitó i sol estar ple sempre, si hi voleu dormir feu reserva amb antelació (Enllaç al refugi de Carançà), en uns 30 minuts trobem un trencant, tenim d’agafar el de la dreta que porta riu avall, de moment encara no trobem cap pas especial, però el camí es preciós, sempre amb el riu a la nostra dreta.

La primera pasarel·la

 

En 40 minuts més (1:10 h. des de el refugi), trobem la primera passarel·la, ara és quan ens ho començarem a passar bé, passarel·les, ponts tibetans, escales amunt i escales avall, anem passant el riu de una banda a l’altre, amb el Ramon ens ho passem pipa, quan arribem a una petita presa agafem el sender que surt deixant el riu a la nostra dreta, seguim passant passarel·les i després unes llargues cornises equipades amb un cable de seguretat, em recorda molt la ruta del Cares o el Congost de Montrabei, estem gaudint molt de l’entorn.

  

Aproximadament en 2:30 trobem un trencant, la senyal està molt esborrada, un sender segueix recta de pla, l’altre, que es el que tenim de seguir, baixa cap el riu una mica a la dreta, anem a la llera del riu, passem un pontet i després el camí ja va planejant fins que passem per sota del pont del “Petit Traint Jaune” i ja som a Thuès. Anem cap a la dreta per plantar-nos a l’estació de Thuès – Carançà, aquí esperarem el tren, des de el refugi hem trigat 2:45 h., ha sigut una ruta d’escàndol, hem gaudit com nens petits.

El “Petit Traint Jaune” a l’estiu te uns horaris ben especials, ja que només n’hi ha dos al dia que van fins la Tour de Querol, on podrem empalmar amb la R3 de la RENFE, el primer passa per Thuès – Carança a les 10:41, l’altre a les 18:18, (enllaç a la web Train Jaune), nosaltres esperem el de les 10:40, ja que hem arribat a les 10 del matí. El bitllet es compra al revisor del mateix tren, ja que a l’estació no hi ha lloc on comprar-ho.

Final de ruta

 

Aquest trenet va poc a poc, sense pressa i fins a La Tour de Querol hi triga 2:30 h., passant paisatges molt bonics, just arribar a La Tour ja tenim un tren a punt de sortir cap a Ribes, el bitllet també es compra al revisor del tren, surt a les 13:34 els dies feiners i arriba a Ribes a les 14:23, un cop a Ribes agafem el cotxe i cap a casa. (enllaç a horaris de la Renfe R3)

Es una ruta clàssica que val la pena, aneu-hi us ho passareu molt bé, sense dificultats tècniques de cap tipus, tenint clar que passarel·les i ponts tibetans estan molt ben equipats i protegits, tenim un Pirineu magnífic prop de casa que no em cansaré mai de caminar-lo !!!.  

   

Vistes des de el Petit Train Jaune