dissabte, 28 de gener del 2012

VIA ROMANA DE CAPSACOSTA


28 de Gener de 2012

Ha fet un Gener amb un anticicló de primera, just el primer cap de setmana de mal temps havíem programat amb el Joan d'anar a fer la canal dels ganxos a Joanetes, vist el mal temps hem optat pel pla B, hem anat a fer la VIA ROMANA DE CAPSACOSTA, hi la veritat és que ha estat un plaer, us explicaré com fer-ho.
De bones a primeres, si no voleu fer l'anada i la tornada agafeu dos cotxes, un el deixeu a una punta i l'altre a l'altre punta. Agafant la carretera que va d'Olot cap els tunels de Capsacosta, la N-260, just al km. 93 hi ha un bon lloc a l'esquerra per deixar el cotxe, just on comença la Via Romana de pujada, està indicat com a Mas Torrotes. La Via esta molt ben indicada.
Tot pujant cap els tunels hi ha el trencant de Sant Salvador de Bianya, que es l'antiga carretera per anar a Sant Pau de Seguries, la C-153a, per aquesta bonica carretera que a mi m'agrada molt fer-la amb la meva estimada Giant de carretera, arrivareu a Sant Pau de Seguries, just davant el cementiri, abans d'arrivar al poble comença la Via Romana en sentit descendent, allà mateix podeu deixar l'altre cotxe.

Aqui podeu deixar el cotxe, prop de Sant Pau de Seguries.
Just a l'altre costat de la carretera comença la Via.
 Es una ruta de 2 - 3 horetes fetes amb calma, ideal per fer amb canalla, aprofitant l'ocasió per repasar història i despertar el seu interès pel nostre passat. Us ajudarà que la ruta està plena de panells informatius ben clars. Podreu veure restes de l'empedrat romà, de murs de contenció, trencaigues, plataformes de gir pels carruatges, a banda de unes vistes molt boniques en un entorn de privilegi.
Aproximadament al cap de 20 - 25 minuts de caminar trobarem un trencall que ens porta a la font de l'arç, val la pena arrivar-hi en pocs minuts per tal de carregar aigua, despres tornem al trencant i seguim Via Romana enllà.

Així de bonic és el camí.
Aveurador a la font de l'Arç
Font de l'Arç
En mitja horeta ens plantem al collet de Capsacosta, per un camí molt bonic, on es conserven prou bé zones empedrades, i de tan en tan un panell explicatiu del que veiem. D'aquest coll al final, si el feu en aquest sentit serà tot baixada.

El Joan a plena Via, li falta el casc romà
Panells indicadors

..........
 Mica en mica anem baixant cap a la Garrotxa, anem fent marrades pel camí a troços ben conservat, a troços no tan, pero val la pena anar-lo caminant, passem la carretera de Sant salvador dues vegades, just pasada la carretera per segona vegada hi ha les restes de una Antiga Ferreria i d'un hostal, aprofitem l'hostal per parar a recuperar forçes. Fins aqui hi hem trigat aproximadament 1 hora i 30 minuts.

Les marrades de la Via.
.......
Menjant al hostal
 Fins ara, tot i tenir un dia molt tapat, hem gaudit de vistes espectaculars, envoltats de natura en estat pur. D'aqui al final de la via ens queden 30 minutets de bon caminar.
Caminar amb el Joan sempre és un plaer, tenim moltes coses per explicar-nos i sempre són interessants, al menys per a mi. La canal dels ganxos queda pendent, ja la farem i us explicarem.

........
Bones vistes .....
Natura en estat pur.
Final de la ruta.









dissabte, 31 de desembre del 2011

MENS SANA IN CORPORE SANO


31 de desembre de 2011

El 2011 ha estat un any increïble, de una duresa insospitada, estic convençut que els que practiquem regularment esport de fons, com ara bicicleta, muntanya, córrer, etc., esports que requereixen resistència física, però especialment mental, podem aguantar millor les situacions de gran estrès, que no vol dir saber solucionar-les amb més dignitat.
Avui he fet el darrer entrenament de l'any, amb això he superat els 8.000 km damunt la bicicleta, no ha sigut fàcil, ha calgut constància i gens de mandra, penseu que he entrenat, corrent, nedant, fent muntanya o pedalant 204 dels 365 dies de l'any 2011, un 56% dels dies he suat la samarreta.

He pedalat amb bons amics
Amb calor .....
..... amb fred ....
  El cert és que m'he trobat bé i no he tingut cap lesió que m'hagi impedit entrenar, el que no vol dir que no m'hagi fet mal res, els que feu esport ja teniu clar que sempre fa mal alguna cosa, però un cop escalfat el cos solen desaparèixer les molèsties i tot va rodó.

..... he caminat amb la familia ......
..... per indrets molt bonics ......
.... amb bons amics ....
.... i amb els profesionals de sempre .....
............
....... sempre aprenent, magnífic !!
Total, un magnífic any d'activitat física, dins un any molt dur a nivell de feina, els pobres desgraciats que tenim empresa les estem passant canutes, però no ens els acabaran, RESISTIREM !!.

BON ANY 2012 A TOTHOM !!!!!




diumenge, 25 de desembre del 2011

LA BOIRA I LA CREU DE GURB

25 de Desembre de 2011, Nadal 

Els que hem nascut entre la boira estem impregnats d'ella, quan no la tenim l'enyorem, encara que sembli impossible, la sensació de caminar perduts en la boira de la plana no es pot explicar, caminar pels carrers de Vic, pel nostre preciós casc antic, en una nit de boira tancada no te descripció possible, per això avui, per suar els torrons de la nit de Nadal he anat a pujar la Creu de Gurb, un turó enblemàtic que tenim just darrera la nostra casa de Gurb, la veiem tot l'any, excepte dies com avui que només veiem boira.

La boira als peus de la Creu de Gurb
 He sortit de la font del Güell i he seguit el camí més tradicional per pujar la Creu, per la casa de Vilafreser i el Romeu i dret al cim pel camí directe, hi han altres camins més comodes per pujar-hi, però a mi sempre m'ha agradat pujar-hi de dret, després del primer replà, on hi ha una torre d'alta tensió comença la pujada en el seu tram més dret, allà ja hi he trobat el sol i el cel ben blau, tal i com es veu a la següent foto.

El cel ben blau, la boira als meus peus, el Montseny al fons.
Contrast cel blau a dalt, boira a baix....
Mentre vaig pujant trobo amics que també traginen suant torrons, la Dolors i el seu marit, l'Alfons amb un dels seus fills, l'Anguera que fa 36 anys que hi puja per Nadal, amb el seu fill, tots dos immensos caminadors, escaladors i esquiadors ......., en fi, tots a fer exercici.
Un cop a dalt fa un temps magnífic i val la pena fruïr del paisatge.

Aqui veiem Cabrera, al seus peus Cantoni.
La Unió excursionista fa un pessebre al cim cada any.
La bonica taula d'orientació del cim
A la Creu de Gurb (842 m.)
El meu estimat Pirineu

El Pedraforca
La nostra boira i Sant Sebastià
Decideixo baixar per l'altre banda, en direcció Sant Andreu de Gurb, de seguida torno a ficar-me a la boira, passo per la font del Puig i Sant Andreu, corro amb ganes pel mig de la boira fins el Guell altre cop, total 56 minuts de bona marxa i suant torrons !!

Altre cop a la boira
Però que bonica és !!

MOLT BONES FESTES A TOTHOM !!!






divendres, 9 de desembre del 2011

GRAU DEL PERER - ROCA LLARGA - MIRADOR DEL SIL·LENCI


9 de Desembre de 2011 

Avui he fet una volta molt bonica per la meva terra, el Collsacabra. Quan m'he llevat i he vist la boira de la plana m'he decidit a anar a caminar una miqueta, aquests dies he alternat la bicicleta de carretera, la de muntanya i les caminades.

La boira a la plana desde casa.
M'he decidit per anar fins la Roca Llarga, sobre mateix dels cingles de l'Avenc, seguint una ruta circular i molt bonica. Per començar teniu d'agafar la carratera de Vic a Olot, la C-153, passat Cantonigros i després del coll del Bac, al km. 27,4 hi ha un trencant a ma dreta, poc després de la casa de les Viles, que porta a Rajols, l'Avenc i Tavartet. La teniu d'agafar i seguir 500 m. per la pista enporlanada en direcció a Rajols, deixareu el trencant a ma esquerra que va a la casa del Perer, trobareu un lloc indicat amb un rètol que diu el grau del Perer, aqui deixem el cotxe i cap el grau s'ha dit.

Punt on deixem el cotxe.

Cap el grau del Perer
Tal i com indica el seu nom pujarem un grau, que vol dir salt i cingle, per tan la pujada és sobtada fins el coll dels graus, en 10 - 15 minuts us plantareu al coll, vora del coll hi ha la font de la vena i un dolmen, podeu anar a veurel's si voleu, però jo avui porto al cap la roca llarga i segueixo per la pista que trobem cap a l'esquerra, seguint sempre vora al cingle, la pista està molt remoguda doncs prop del Pedró hi han possat un repetidor de telefonia, per tan fins el repetidor (20 - 25 minuts desde el cotxe), no hi ha perdua possible. En aquest punt ja agafem el cami - sender original, més bonic. Les vistes començen a ser excepcionals, com ho seran tota l'estona.

El Montseny, la boira a la plana desde el Pedró.

Des de el Pedró hi ha una vista del Montseny que em fa parar una estona a gaudir-la, després volto el Pedró deixant-lo a la meva dreta, per un sender molt bonic, abans de trobar un prat molt gran vallat, aqui tenim de buscar l'entrada al prat, doncs hi ha un pas a la tanca i trevessar el prat de dret al Montseny, a l'altra banda trobarem un cami que ens porta de dret al collet de rajols (45-50 minuts).

Sender tipic dels boscos de faig, abans del prat gran.
Al coll de rajols hi ha indicadors molt clars de la ruta a seguir, ara ja caminarem sempre per prats molt bonics, rodejats de vaques, sempre seguin prop del cingle, les vistes esplèndides capa totes bandes, l'aire fresc, sense gent, quina pau !!

Al final del prat gran, veiem el coll de Rajols.

Indicadors al coll de Rajols
Ara caminem per prats ......
..... molt bonics ......
..... només amb la companyia de les vaques.
Ara el nostre destí és el Puig de Cortils (1.195 m.) i la seva Bauma, un cop al Puig, més o menys he tardat una horeta, veig Montserrat al fons, una muntanya màgica, amb grans caminades per fer-hi, ja us en explicaré alguna. Mola a prop del Puig de Cortils hi ha la bonica balma de Cortils i una mica més enllà la balma de Arles, totes dues molt juntes i ben encarades.

Montserrat
La teulada de la bauma, formada per una gran roca, evidentment està coberta de una molsa preciosa amb la llum del sol, visito les dues balmes i segueixo cap a la Roca llarga.

La molsa  a la teulada de la balma
Balma de Cortils
Balma de Arles
La Roca llarga és a prop, tardo cinc minuts fins la bonica roca llarga, la vista magnífica i m'hi fa solet i tot, mengo, bec i gaudeixo de la vista, a baix es veuen els prats i la pista que ve de Tavartet i l'Avenc, on he deixat el cotxe i cap on vull anar per disfrutar de la vista del mirador del sil·lenci que hi ha just al coll, per la pista passen una colla de gent amb canalleta que al veura´m allà dalt em criden, EO, EO, jo els contesto, OE, OE !!!.

Cim de la Roca Llarga (1.187 m.)
Prats i pista de Tavartet, a l'esquerra el mirador del sil·lenci.

Boira a la vall de Sau.

No calen les paraules oi ??

L'agullola de Fàbregues
M'agrada caminar !!
Ara cal seguir en direcció l'Avenc, està ben indicat, però prop del coll anterior al Puig de la Creu, on hi ha un moli de vent, cal deixar el camí que va a l'Avenc i girar a la nostra esquerra, per una pista mig perduda, però que passa per sota la roca llarga, un cop fets 400 o 500 m. en direcció Nord-est, veurem que ja podem anar baixant cap els prats, en direcció la pista i el mirador del sil·lenci, fins els prats trigarem uns 15 minuts desde el cim de la roca llarga, fins el mirador he trigat 1 hora i 30 minuts, parades incloses. Les vistes desde el mirador són molt boniques, es veu Rupit, Fabregues, el far i molt nevat, el Canigó. 

La Roca Llarga desde el Mirador del Sil·lenci.
Fabregues
Rupit
El Canigó
Ara ja només ens cal seguir la pista en direcció Rajols, és una pista molt bonica, a la primavera tots els verds, a l'estiu ombrívola i acollidora, a la tardor tots els vermells i a l'hivern freda i humida, passarem per la casa de rajols i una miqueta més enllà per la bonica font de rajols d'aigua deliciosa i fresca (15 - 20 minuts desde el mirador), i finalment trobarem on em deixat el cotxe (10 - 15 minuts desde la font). Una volta de 2-3 hores, per fer en familia, no hi ha cap complicació i és molt bonica, si aneu amb canalla, precaució al cim de la roca llarga, no els deixeu sols. Pel demés cap problema, la disfrutareu !!

Font de Rajols