dilluns, 9 de novembre del 2020

SERRA DE CARREU, LA GALLINOVA (1.687 M.) I LO TOSSALET (1.625 M.) (12 DE 20)

 

Cantoni, 9 de Novembre de 2020

TOTA LA SERRA EN PRESPECTIVA

Ja que els caps de setmana estem confinats i només podem fer esport al nostre municipi i municipis veïns hem decidit que farem festa un dia entre setmana per poder anar fent el nostre projecta 20/20, 20 sortides amb el Ramon el 2020.

Avui hem anat al Pallars Jussà, quan vaig fer els 42 cims comarcals vaig pujar el Peguera (2.942 m.) cim culminant d’aquesta comarca, també amb el Ramon, però avui volíem anar a una zona d’aquelles poc concorregudes i a fe de Déu que ho era, no hem trobat a ningú caminant en tot el dia. Hem anat a fer la Serra de Carreu, just a sobre de l’Abella de la Conca, una joia.

La d’avui no és pas una sortida fàcil i cal tenir present tres coses, bones cames, gens de vertigen i saber orientar-se molt be, aquí no hi ha marques, ni fites, ni senders marcats. Cal jugar amb la imaginació i l’instint per fer-la, clar que jo us hi penjaré un track on només hi ha una petita marrada tot baixant del Pas de la Ce, val a dir que amb el Ramon aquestes sortides son les que més ens agraden.

APROXIMACIÓ:

Per arribar-hi cal anar fins a l’Abella de la Conca, la carretera acaba en aquest poblet sota les roques, una meravella amb una església romànica preciosa, poc abans del poble hi ha un bon lloc on deixar el cotxe.

ABELLA DE LA CONCA








RUTA:

Passem tot el poble, caminant en direcció Est, a la sortida del poble i just al costat de una gran roca farcida de vies d’escalada surt un camí a ma esquerra en sentit ascendent, cap allà anem, el camí va pujant sense contemplacions, no el tenim de deixar mai, el nostre destí es la Collada del Trumfo, ja sota les parets de la Serra de Carreu.

LA SERRA DE CARREU

LA BOIRA A BAIX

Seguint la pista i en 1:25 h. passem pel costat de la Casa Toà, on hi viuen uns neo-rurals, les úniques persones que trobarem en tot el dia, poc després de la casa hi ha un revolt a la dreta, seguim la pista i en 10 minuts més trobem un trencant a l’esquerra que tenim de seguir, al final del dia tornarem a passar per aquest trencant.

CASA TOÀ

ARA A L'ESQUERRA

Ara la pista puja sense pietat, fins aquí hem pujat 320 m., d’aquí fins la Collada del Trumfo en pujarem 147 més en menys de 1 km, ja us podeu imaginar la pendent oi ??.

AL CENTRE LA COLLADA DEL TRUMFO

En aproximadament 2:00 h., parades incloses, que han sigut ben poques ens plantem a la Collada del Trumfo. Fins aquí cap problema, ara cal guanyar el grau fins dalt del cingle, agafem cap a la dreta i anem trobant alguna fita que ens va guiant, anem pujant en direcció NO, a vegades ens tenim d’ajudar amb les mans, però sempre fàcil, aneu amb compte quan trobeu una tartera, el camí gira en direcció NE i l’aneu seguint, de mal caminar, fins que sortiu a la carena on hi ha una espantosa tanca molt alta, sembla ser que es per evitar la fuga d’animals de la reserva de caça de Boumort.

COLLADA DEL TRUMFO, ARA CAP ELS PEUS DEL CINGLE

A BAIX LA COLLADA, EL RAMON VA PUJANT

Si ho feu be sortireu davant mateix de l’únic pas que ens permet passar a la part nord de la tanca, si no cal que resseguiu la tanca amunt i avall i ja trobareu el pas, una mica més amunt, en direcció al Pic de Gallinova (1.687 m.) hi ha un pas que algú a obert a la tanca (50 minuts des de la Collada).

TANCA HORRIBLE

Ara seguirem la carena o be seguirem pel bosc, més a la banda Nord, un bosc amb molta pendent i de mal caminar, sense cap indicació, ni sender, ni fites. Però no us espanteu, la direcció es evident i no us podeu pas perdre, sempre en direcció NE. Pugem el Pic de Gallinova, 10 minuts des de que hem trobat la tanca, aquest serà el punt més alt d’avui. Des de el cotxe 3:00 h.


CIM DE GALLINOVA, EN PORTEM 12 DE 20

AQUEST ES EL CAMÍ

Les vistes des de la carena son espectaculars, cap el Nord el pirineu, amb l’Aneto al centre, a baix el pantà de Sant Antoni, amb la Pobla de Segur a la seva cua.

PANTÀ DE SANT ANTONI

TOT EL PIRINEU

Ara ens queden prop de 4 km. de cresta, ara pel mateix fil de la cresta, ara més al Nord pel bosc anem fent tota la cresta, en 1:15/1:30 h. fem Lo Tossalet (1.625 m.), una mica més enllà un altre cim secundari i d’aquí el camí baixa decididament cap el Pas de Ce, on tornem a trobar la tanca amb un pas per passar a la banda Sud, fins aquí, des de el Tossalet  45-50 minuts més. Ara portem des de el cotxe 5:30 h.

DE ON VENIM DES DE LO TOSSALET

EL PAS AL COLL DE CE

Ara cal parar atenció, hi ha un sender que baixa cap al Sud, primer a la vostra dreta, després el sender, molt desdibuixat, gira a l’esquerra i sobretot aneu amb compte, quan passeu una mena de tartera petita el sender baixa per la tartera fins trobar un sender, poc marcat però força evident, l’agafeu a la dreta, hem baixat de cop 200 m.,  no deixeu el sender fins que trobeu una pista més ample, que també la seguireu a la dreta (45 minuts des de el Pas de Ce).

En 15 minuts passem pel costat de la Casa Victor, sembla que hi viuen uns Neo-rurals anglesos, i ja en cinc minuts més trobem a la dreta el trencat que puja a la Collada del Trumfo, així tanquem la circular per la Serra de Carreu, portem des de el cotxe 7:00 h., parades incloses.

CASA VICTOR

Ara només ens cal tornar a seguir la pista fins l’Abella, triguem 45-50 minuts des de el trencant a la Collada, total prop de 8 hores de magnífica caminada. Aprofitem per visitar la bonica església romànica de Sant Esteve i cap el cotxe.

Aneu-hi que us agradarà, camineu amb calma, que no es noti per on passeu i si camineu sovint ja sabeu que teniu de fer !!!.

Enllaç al track deStrava

diumenge, 25 d’octubre del 2020

OLLA DE SANT JULIÀ DE CERDANYOLA, BOSCOS I BOLETS (11 DE 20)

Cantoni, 25 d’Octubre de 2020

No em canso de caminar, arreu on anem descobrim la bellesa de la natura, per sort amb en Ramon portem tants anys caminant que els llocs més concorreguts ja els hem caminat en èpoques més tranquil·les, avui en dia hi ha aglomeracions de caminadors arreu del país, sobretot a indrets emblemàtics, els caps de setmana sobretot, per això ara anem a llocs més desconeguts, però autèntics tresors. Si volem fer quelcom més concorregut procurem fer-ho entre setmana, com l’última pujada al Pedraforca que us vaig explicar fa unes setmanes.

AMB EL RAMON I EL JORDI, 1978, MONT PERDUT
BEN SOLS I ERA JUIOL
BESIBERRIS NORD, 1980, BEN SOLS

D’aquestes aglomeracions en parlem amb en Ramon i amb companys experimentats, però no trobem pas cap solució enraonada ni justa, no som partidaris de posar portes al camp, però si que creiem que s’ha perdut el respecte a la muntanya i val a dir que es dolça si la saps tractar, però és molt i molt dura, fins i tot mortal si  no la respectes, en fi, es un tema complicat que segur que els ineptes que manen no sabran reconduir, segons la meva mare, mestre de 99 anys, cal invertir molt en educació i civisme i ja veieu com va el tema.

Total que ahir, preocupats per un nou possible confinament, hem anat a fer l’Olla de Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà, una caminada llarga, sense massa complicacions, boscos fantàstics tot seguint el PR-C129, molt ben indicat i molt ben conservat, cal felicitar al grup que en fa el manteniment, d’aquí allò de federeu-vos si camineu sovint.    

APROXIMACIÓ:

Per arribar-hi cal anar fins a Guardiola de Berguedà per la C16, preneu la sortida que ja està indicada com a Sant Julià de Cerdanyola per la BV-4021 i aneu fins a Sant Julià (4 km.), a l’entrada del poble, a ma esquerra hi ha una zona d’aparcaments on podreu deixar el cotxe amb tota comoditat.

RUTA:

Comencem la ruta reculant uns metres per la carretera per on hem vingut, passem un pontet i a ma dreta hi ha uns graons per on començarem a pujar cap a la carena, ja hi ha les marques del PR-C 129, blanques i grogues. El sender va pujant pel mig de feixes recuperades on s’ha plantat vinya, a veure com els hi sortirà el vi, el camí va pujant força sobtadament, passem diferents tanques pel bestiar, que cal tornar a tancar, mentre anem veient Sant Julià als nostres peus.

AQUI COMENÇA LA RUTA

BONES VISTES DE SORTIDA

SANT JULIÀ ALS NOSTRES PEUS

CINGLES DE VALLCEBRE

Comencem a tenir vistes del Pedraforca, dels cingles de Vallcebre, impressionants hem començat a caminar a punta de dia i va sortint el Sol canviant els colors tot deixant-nos embadalits.

En 45 minuts agafem la carena, la pujada es més suau i va per una bonica fageda, veiem a la nostra esquerra el coll de Pal, pugem un turó (1.282 m.) i el sender ara baixa per anar a buscar el col de Jou (1:10 h.), passem la pista, el PR segueix de dret, molt ben indicat.


COLL DE JOU, ARA RECTE
COLL DE PAL

Ara el camí segueix per un sender fantàstic per on caminem còmodament, en silenci gaudint de les olors i colors de la tardor, estem a la nostra salsa, de passada anem arreplegant bolets, rovellons, llengües de bou, fredolics, llanegues...

El nostre destí es la collada sobirana (1:55 h.), on passarem la carretera que va de Sant Julià a Falgars, nosaltres de dret, aquí hi ha batuda del Senglar, no m’agrada caminar pel bosc quan hi ha caçadors, tot i que segur que son molt prudents, xiulem i xarrem per tal que no ens confonguin amb un senglar. Aquí torna a ser una pujada molt dura, guanyem alçada a tota pastilla, trobem una pista (2:18 h.) que seguim a la dreta.

COLLADA SOBIRANA

AMUNT QUE FA PUJADA ...

ARA A LA DRETA

Trobem un encreuament de pistes (2:26 h.) que seguim a l’esquerra en sentit ascendent, trobem el Clot del Fou on enllacem amb el GR-4 (2:40 h.), seguim de dret per la pista fins a una gran esplanada, el Camp de l’ermità (2:50 h.), just aquí mengem i bevem, som més o menys a mitja volta.


ARA A L'ESQUERRA

CLOT DEL FOU, DE DRET


CAMP DE L'ERMITÀ

Aquí deixem la pista i prenem el sender pel mig del bosc, de dret, ara torna a pujar durament pel bonic bosc fins que sortim altre cop a una pista que porta al coll del Llobató i el de Sant Miquel, la seguim a l’esquerra.(3:15 h. parades incloses.).

AL CAMP DE L'ERMITÀ SEGUIM DE DRET


CAMINAREM BOSCOS PRECIOSOS

SORTIMA LA PISTA, A L'ESQUERRA

TORNEM A VEURA EL PEDRAFORCA

La pista puja amb força, anem guanyant alçada ràpidament, passem el Coll del Llobató amb uns indicadors (3:27 h.) i seguim en direcció a la Collada de Sant Miquel, a uns 200 m. de la collada trobem un indicador (Font del Llop, PR-C 129), deixem la pista i anem pel sender a ma dreta, ara baixant, aquest es el punt més alt de l’Olla, (1.640 m.).

FONT DEL LLOP

Passem per la font i el camí va baixant sense contemplacions, voregem la gran cinglera del Roc de la Clusa (3:50 h.), passem vora una gran roca (3:58 m.) i ja anem veient la Vall de Malanyeu a la nostra esquerra.

LA CINGLERA DEL ROC DE LA CLUSA
JA HE VOREJAT LA GRAN ROCA

Hem començat la volta cap el Nord, hem girat cap al Est, hem anat una bona estona cap al Sud i ara girem a l’Oest, seguint la cresta de la Serra del Mill, el sender es clar, sempre ben indicat, aquest tram es molt divertit, cal ajudar-nos amb les mans en algun tram, hi ha grans timbes a dreta i esquerra, però el camí no es pas molt aeri, així i tot no val a badar, passarem pel La Taleia (1.447 m., 4:45 h.), més enllà el pas de la Creuta i el cim de la Creuta (1.394 m.), molt bones vistes a la nostra esquerra, la dreta molt emboscada.

RESEGUINT LA SERRA DEL MILL

FA FOTOS DE LA VALL DE MALANYEU



TOT AIXÒ FOTOGRAFIAVA


Una mica més enllà de la Creueta hi ha el Mal Pas (5:00), que tot i el nom no es pas complicat i a partir d’aquí el camí baixa sense pietat fins que desemboquem a una pista (5:18 m.) que seguim a ma esquerra i que ja no deixem fins a trobar una carretera asfaltada que seguim a l’esquerra, passem pel camp de futbol de Sant Julià, entrem al poble i de dret a l’aparcament, al final ha sortit una volta de 6 hores, parades incloses, magnífica i gratificant. Total 1.000 m. de desnivell acumulat. Una passada, si hi aneu i teniu bones cames us ho passareu molt be, no us podeu pas perdre, el PR-C 129 està molt ben indicat.

SANT JULIÀ DE CERDANYOLA

AQUI TAMBÉ BAIXEN FALLES DE LA MUNTANYA

Camineu amb calma, gaudint del que veieu i que no es noti per on heu passat i evidentment si camineu sovint ja sabeu que teniu de fer.

Enllaç al track deStrava