diumenge, 3 de febrer del 2013

TOSSETA RASA (1.217 m.)

3 de Febrer de 2013

La Tosseta rasa desde el Caro
He tornat al Port i amb molt de gust, ja us vaig explicar la pujada al Caro, cim culminant del Baix Ebre i a la primavera del 2010 ja nomès em quedaven 2 cims comarcals per acabar-los de fer tots, la Tosseta Rasa, cim culminant de la Terra Alta i el Comoloformo de l'Alta Ribagorça. Pel Comoloformo tenia d'esperar millor temps, encara hi havía molta neu al Pirineu, per tan el 11 d'abril de 2010 vàrem marxar cap a la Tosseta amb la Quima i l'Ot.

L'Ot prop del coll de Llinars
Deixem el cotxe al refugi del Caro i seguim el GR-7 en direcció al coll de Carabasses, per tan no hi ha perdua possible, està ben indicat tot el camí, sempre el Caro a la nostra esquena, primer en direcció Oest fins a trobar els carrers de l'urbanització del Mascar, sempre seguint el GR-7 anem en direcció practicament Nord, fins que a prop del Mas de la Patuda el GR deixa el cami i segueix per un sender que surt a la nostra esquerra. Desde el refugi hem trigat prop de una hora fins aqui. Així ens enfilem fins el coll de Llinars, després baixem cap els plans de Llinars fins al Mas Soldevila, als peus de la Tosseta Rasa.

El Mas Soldevila, a la seva dreta la Tosseta
Just després de la casa ens enfilem cap al cim arrodonit de la Tosseta Rasa, deixant el GR-7 que segueix cap el coll de Carabassers. Prop de la casa podem veure Cabres hispàniques, amb un gran mascle guarnit amb unes banyes que Déu n'hi dó, però m'agafa desprevingut i nomès puc fer fotos a les femelles a temps de posar el teleobjectiu.

Cabres Hispàniques, el mascle es va escapar de la foto per segons !!
Al fons es veu la petita fita del cim
Som al cim
Veiem el caro i els plans de Llinars, per on hem vingut.
Potser aqui es veu millor !!
Fem cim en més o menys dues hores, gaudim de les vistes esplèndides i del dia preciós que ens fa, mangem i bebem i anem tornant pel mateix cami, en poc més de 1:30 h. tornem a ser al refugi on dinem amb una bona gana !!. després de dinar pujem el caro, però amb cotxe, si no la Quima i l'Ot em retiren la paraula per sempre més.
Total 3:30 - 4:00 hores de caminar per un indret magnífic, es el cim comarcal numero 40, ja només en falta un, objectiu a punt d'acabar.

Només en falta un !!
Només en queda un !!
 

EL CARO (1.442 m.)

3 de Febrer de 2013

El massís del Port, extraordinari, si no hi heu caminat mai no se pas que espereu, un privilegi en tots els sentits de la paraula. L'any 2003 vaig anar per feina a la zona del delta i em va sobrar una estoneta a la tarda, era estiu i els dies son llargs, no vaig poder resistir la temptació i vaig anar a pujar el Caro (1.442 m.), sort que sempre porto unes sabates de caminar al cotxe i diguem que vestit de paisà, sense camara de fotos, però amb sabates de caminar, quasi corrent, vaig pujar-hi desde el coll de la Carrasqueta (1.080 m.).
Per anar-hi teniu d'anar fins el refugi del Caro, pujant per la carretera que ve de Roquetes, deixem el refugi a la nostra dreta i seguim la pista en direcció a la Mare de Déu de Mascar, poc abans d'arrivar-hi hi ha un revolt molt pronunciat a dretes i d'alla surt una pista que ens porta al coll de la carrasqueta. Tota aquesta zona hi ha xalets desperdigats pel bosc, jo vaig deixar el cotxe just al coll.
El Caro es el cim culminant del Baix Ebre, jo llavors no en tenia ni idea, ja que el projecta de pujar tots els cims comarcals de Catalunya el vaig pensar a principi de 2009, al Port i vaig tornar per pujar la Tosseta Rasa (1.217 m.), cim culminant de la Terra Alta.
Per pujar-hi seguiu un sender que puja en direcció al coll de Pallers seguint les marques del GR-7, al coll hi ha vistes a les dues bandes i a més hi ha dues roques semblants a pallers, d'aquí el seu nom, estem a 1.218 m., trigareu més o menys 30 minuts, hem anat en direcció Sud, deixem el GR i seguim vers el cim, seguint una mena de cresta ample i de bon caminar, passem per la Moleta Rodona i cap el cim s'ha dit, hi ha un tram que passa prop de unpenyasegat força impresionant, després s'agafa una petita canal ben dreta que ens deixa prop del cim, desde el coll de Pallers 45 minuts - 1 hora, més o menys, la vista és tan bonica que segur que anireu badant.
El cim és ple d'antenes i repetidors, hi ha un mirador de cara a mar, on podreu seure i gaudir del paisatge, fins aquí i per l'altre banda hi arriva la carretera que puja fins el cim.
Les fotos que us hi penjo son del 2010, quan vàrem anar a fer la Tosseta Rasa amb l'Ot i la Quima, després de la caminada vàrem pujar-hi per la pista amb cotxe, ja en tenien prou amb la caminada  a la Terra Alta.

El Caro vist desde la Tosseta Rasa
 La baixada la vaig fer pel mateix camí, es feia fosc quan vaig arrivar al cotxe, una cua de tarda ben aprofitada !!

Al cim del Caro amb la Quima i l'Ot.
Vistes en direcció el delta de l'Ebre
Vistes en direcció a la Terra Alta, es veu la Tosseta Rasa
El vuitè, encara sense saber-ho !!

dissabte, 2 de febrer del 2013

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES (2.382 m.)

2 de Febrer de 2013

En el magnífic periple de fer els 41 cims comarcals de Catalunya el 6 de Setembre de 2.009 vaig anar de dret a Port del Comte per pujar el bonic Pedró dels Quatre Batlles, cim culminant de la comarca del Solsonès (2.382 m.), amb la meva Goldwing vaig disfrutar com un nen petit fins a l'aparcament del telecadira del Clot de la Vall (1.940 m.). D'aquí pujarem per la mateixa pista, seguint més o menys el recorregut del telecadira fins l'estació superior del Prat de l'Orri (2.240 m.), en poc menys de una horeta ja hi soc, la direcció es clarament nord-oest. Al Prat de l'Orri canviarem de direcció i ens dirigirem en direcció sud-oest, seguint una mena de pista per una zona anomenada Prat del Duc, al final anem a parar a un collet situat entre el Vulturó (2.348 m.) i el Pedró dels Quatre Batlles, uns 30 minutets desde el Prat de l'Orri, agafem direcció Nord i en poc menys de 10 minuts serem al cim del Pedró.

Cim del Pedró
 Al cim hi ha una mena d'estructura petita que aguanta el llibre del cim i una gran estelada, com a molts dels cims comarcals que vaig fent. Però la vista es una passada tot i que hi ha una mica de calitxa, el Cadí, el Pedraforca, Montserrat, esplèndit, ha valgut la pena !!

Montserrat
El Pedraforca
El Cadí
Torno pel mateix camí, he disfrutat amb una caminada de 1:30 - 2:00 hores de pujada i una mica més de una hora de baixada, agafo la moto i a dinar a casa, una matinal molt recomanable, ha sigut el cim comarcal nº 27, ja en queden menys !!


Cada cop hi ha més blanc i menys taronja !!


 

EXPLORANT PER CONÈIXER, LA BALMA DE LA CORT FOSCA I EL SALT DE LES CONQUES

2 de Febrer de 2013

Als caminadors de mena ens agrada descobrir llocs nous, a mi a més a més m'agraden els llocs farestegs i solitaris. Tinc la sort i el privilegi de compartir aquests gustos amb el Ramon Serra, el vell amic amb el que hem compartit hores i hores a la muntanya caminant i a les carreteres amb les nostres bicicletes, pedalant.
Aquesta setmana em va trucar per proposar-me d'anar a buscar unes balmes cap a la zona del Villaret, prop de Sant Bartomeu Sesgorgues i ja ens tens cap allà, el Ramon, el seu germà Angel i el Joan que també s'hi ha apuntat.
Ens hem fet un tip d'obrir pas a cops de pal i de matxet, ens hem esgarrinxat la clepsa com no us podeu imaginar, però hi hem trobat, les balmes de la Cort Fosca i ha estat un privilègi. No us explicaré pas com anar-hi perquè hi ha molt poques referències clares tot i que hem fet unes quantes fites, però és perdedor. Si algú vol més detalls els hi passaré amb un missatge privat. No vull ser culpable de tenir gent extraviada pel Cabrarés !!.Avui, els quatre, hem fet un bon exercici d'orientació !!

L'entrada de la Cort Fosca
Cap dins !!
La balma superior
El Joan a la balma superior

La sortida a la part superior de les balmes.
La Balma de la Cort Fosca, en realitat son com dues balmes superposades, s'entra per la de sota que es va estrenyent fins que al final es veu llum de l'exterior, s'ha de pujar per una petita obertura grimpant per una roca una mica dreta, despres es surt a un tall a la roca, es gira a l'esquerra pujant per un corredor força dret i així s'entra a la balma de sobre, la seguim fins el fons on també es veu llum i es pot sortir al cim de les balmes pujan per una esquerda vertical o rastrejant per una mena de tunel, el Ramon a sortit per l'esquerda i els altres tres ho hem fet arrossegant-nos com a la mili.
 
La vista desde sobre les balmes.
La vista desde sobre les balmes es molt bonica. Després hem pujat una mica més amunt on hi ha una roca com un bolet inmens, un cop allà hem tornat a baixar en direcció el Villaret de Baix per anar a visitar el salt de les Conques que el teniem a prop, així ho hem fet !!

Els quatre protagonistes
Prop del Salt del tornall, sembla una cara ??
El salt de les Conques
Una pedreta als peus del salt
Dosangels !!
Bona matinal de descoberta !!
 

diumenge, 13 de gener del 2013

TURÓ DEL GALUTXO (854 m.)

12 de Gener de 2012

Seguint amb el periple per pujar els 41 sostres comarcals de Catalunya, el 12 de Maig de 2009 em dirigeixo a fer el més alt de la Segarra, el TURÓ DEL GALUTXO de 854 m. i poc interès, està situat al bell mig de un inmens parc eòlic.

El Turó del Galutxo es veu al fons, al mig dels ventiladors, desde Montfred
 Anirem fins la Panadella a la N-II, just pasada la Panadella hi ha una rotonda, anirem a ma dreta agafant la B-221 durant 6,8 km. fins un cami a ma dreta, prop de un dels grans generadors del parc eòlic, on hi trobarem l'ermita de Santa Fe de Montfred, deixem el cotxe allà i anem seguint a peu el cami ample en direcció Sud-Oest, en cinc minutets, a ma dreta trobem el Montfred, un puig pla amb un generador al seu cim i un punt geodèdic al mig de un camp, aprofitem per pujar-hi i veiem al fons el Galutxo al bell mig de generadors.

Santa Fe de Montfred
Seguim per la pista en direcció als peus del Galutxo, que ens quedarà a la nostra dreta, hi tenim de pujar pel mig de matolls sense fites ni indicadors, el cim es plà i plè de matolls, hi ha un pilot de pedres amb forma de fita que ens indica el cim, la vista però es bonica, veiem el poble de Montargull i Aguiló i una pila de generadors, molt i molt grans. Desde el cotxe haurem trigat 30 minutets.

Son molt grans !!
 

Soc al cim !!
Cada cop en queden menys !!
La tornada pel mateix cami, 30 minutets més, haurà sigut el cim comarcal número 21, i així, poc a poc els faré tots !!

dissabte, 12 de gener del 2013

COMANEGRA (1.557 m.)

12 de Gener de 2013

El 3 de Maig de 2009, amb l'idea d'anar fent tots els cims comarcals de Catalunya, vaig anar a fer el Comanegra, el número 20 dels 41, en tenia moltes ganes perquè tenia clar que la vista seria molt bonica, i ja us podeu ben creure que val la pena !!

El Comanegra (1.557 m.)
Hi pujaré desde els Monars, pujant per Camprodon per la  C-38, desde la rotonda que hi ha a la sortida de Camprodon i seguint en direcció a Molló, a 2,8 km. trobem un trencant a ma dreta que ens porta cap a Rocabruna per la GI-5223, passem Rocabruna i seguim en direcció Beget, a 11,3 km. d'agafar la GI-5223 trobem una pista a ma esquerra on hi ha un grab dipòsit d'aigua, l'agafem i el seguim 8 km fins als Monars, hi ha una bassa i ja tenim el Comanegra a la nostra esquerra, just al Nord.
No hi ha més secret, el veiem sempre damunt nostre, podem pujar per on ens vingui de gust, tot i que hi ha un senderet, amb fites que puja per la banda esquerra del cim, tot fent esses. He ensopegat un dia magnífic, plè de llum i de Sol, les vistes prometen i quan em planto al cim, en 35-40 minuts em quedo amb la boca ben oberta !!

Vistes desde el cim en direcció la Vall de Camprodon
Pirineu a gogó !!
El pic de les Bruixes i més lluny el Bassegoda

El Canigó
La vista és esplèndida, veig totes les valls als meus peus, al Nord el Pirineu, amb el Canigó ben nevat, cap al Sud-Est, seguint la carena el Pic de les Bruixes (1.393 m.), més enllà el Bassegoda, una maravella.
Just al cim hi ha una immensa mula, que m'agafa la motxil·la quan olora les galetes i la tinc de perseguir per recuperar-la, encara sort que la puc agafar !!

La mula m'ha robat la motxil·la
Al cim
Amb el Canigó de fons
La mula s'ha conformat amb un parell de gal·letes
Disfruto de la vista una bona estona, no tinc pas ganes de baixar, però tinc de dinar a casa i tampoc puc entretenir-me més estona, baixo per on he pujat i en 15 minutets sóc al cotxe i cap a casa, sortida matinal ben bonica, que si teniu temps es pot allargar passant pel Pic de les Bruixes, pujant o baixant !!

Desde el cim es veu la bassa dels monars i el cotxe.
Ja en van quedant menys !!