Cantoni, 8 de Juliol de 2020
 |
| EL PEDRAFORCA ALTRE COP |
 |
| L'AIDA I EL NIL, ELS PROTAGONISTES D'AVUI |
Ja us he explicat altres vegades que
no m’agrada gaire repetir cims, en tenim tants per pujar que prefereixo fer-ne
de nous, però hi ha cims emblemàtics i persones fantàstiques a les que sempre
es un plaer acompanyar-les en les seves sortides, en aquest cas s’han ajuntat
el Pollegó superior del Pedraforca, per la Verdet i l’Aida i en Nil que feia
molt de temps que volien que els hi portés. Impossible dir que no i cap el
Pedraforca ens tens. Ho vaig explicar al Ramon i per
descomptat que s’hi va apuntar ràpidament, a més a més no l’havíem fet mai
junts, un motiu més per anar-hi.
 |
| AMB LA QUIMA, 1984 |
Cal anar fins a Saldes i agafar el
trencant que hi ha a ma dreta un cop passat el poble, indicat com a Refugi
Lluís Estasen, ja us ho vaig explicar en la descripció del Pollegó Inferior.
Deixeu el cotxe prop del mirador de Grasolet d’on surt el sender que ens
portarà al refugi Lluis Estasen en 10-15 minuts.
 |
| EL REFUGI I EN RAMON EN LA DIRECCIÓ A SEGUIR |
Un cop al refugi cal agafar el sender
que ens conduirà al coll de Verdet, primer tram d’aquesta bonica excursió, el
sender va planejant en direcció Oest, després comença a pujar i pujar girant a
SO, sense pèrdua, està molt ben indicat amb senyals grogues i blanques. La
ujada fins el coll de Verdet es fa feixuga però no es molt llarga, nosaltres
hem trigat menys de 2 hores des de el refugi.
 |
| BEN CONTENTS |
 |
| COLL DE VERDET I GÒSOL A BAIX |
Aqui ja veiem a l’altre banda del
coll Gòsol, tota la Serra del Cadí, etc. Aquí parem i mengem, ara cal seguir a
la nostra esquerra en direcció al Cim, una mica més amunt del coll comença la
grimpada i gaudim de les preses franques i la bona roca, jo vaig davant, al mig
l’Aida i en Nil i tanca la comitiva el Ramon, sempre vigilant als vailets. Sempre seguirem les marques grogues.
 |
| GAUDINT EN EL PAS AMB CORDES |
En Nil m’ha acompanyat en altres
sortides, més llargues i més complicades, per tan ja te experiència i es
defensa be, l’Aida es la primera vegada que fa una grimpada en serio, i a fe de
Déu que no te pas cap problema, puja amb decisió i agilitat. I la cara de
felicitat que posa es mereix haver-la acompanyat, jo somric per sota el nas i
en Ramon em pica l’ullet.
 |
| PROP DEL CIM |
La grimpada de la Canal Verdet no es
pas complicada, però no val a badar, sempre prudents i sense córrer, així en
poc mes de una horeta fem cim, hem passat els tres castellets que en dic jo,
sense problemes a bon ritme i gaudint com nens petits.
Al cim ens abracem, ens fem fotos,
mengem i bevem i en Ramon, respectuós com sempre, ens deixa gaudir d’aquest
moment amb l’Aida i en Nil perquè sap que en teníem moltes ganes, sempre serà
un senyor.
Ara cal baixar i ho farem per la
tartera, que ha canviat molt amb els anys i te poca grava per gaudir de una
baixada ràpida, hi ha marcat un sender per fer-ho més fàcil i també per evitar
l’erosió de milers de persones amunt i avall. Avui, dimecres hem estat amb molt
poca gent, els caps de setmana es posa a petar.
 |
| ARA CAP A L'ENFORCADURA |
 |
| A L'ENFORCADURA |
Anireu baixant fins que trobareu un
gran bloc de pedra a la vostra dreta amb una inscripció que posa Pollegó
inferior, ja us ho vaig explicar en l’entrada d’aquesta ruta. En aquest moment
el camí es va decantant cap a la vostra esquerra i ja sortiu de la tartera, ara
el camí va planejant en direcció Nord fins al refugi altre vegada, de baixada
hem trigat prop de dues hores més. En total una sortida magnífica de 5-7 hores,
depenent és clar, del ritme i l’habilitat de grimpar i de baixar tarteres,
porteu molta aigua, es una muntanya molt eixuta.
 |
| A PLENA TARTERA |
Com sempre us dic, camineu
amb prudència, coneixent l’entorn i que no es noti que hi heu passat i si
camineu sovint federeu-vos.
