MONTSENY PROFUND, TURÓ DEL POU D'EN SALA.

27 de Novembre de 2011

Tenim la sort de viure prop de zones molt boniques, avui amb el Ramón hem decidit d'anar a escoltar el sil·lenci i a fe de Déu que ho hem aconseguit,  hem fet una volta circular per les profunditats del Montseny més sol·litari, una volta de 4 hores repiconades, una gran part pel més frondós dels boscos del Montseny, en tota la volta hem estat sols, no hem vist ningú.

Es una volta per excursionistes experimentats, no pas per la dificultat tècnica, que no n'hi ha, però si perquè es una ruta poc indicada i una mica perdedora, posareu a prova les vostres qualitats orientatives i intuitives. Intentaré indicar-vos el camí el més clar posible.

Al fons es veu el cami amb uns cotxes aparcats

Ens hi aproximarem per la carretera GI-520, va de Seva a Viladrau, a uns 100 m. del Km 5, hi ha un trencant a la dreta, venint de Seva, que porta al Club de Polo Sant Antoni de Viladrau, podeu deixar el cotxe on volgueu, pero prop de l'hipica hi ha una gran esplanada on es pot deixar el cotxe sense problema.

Camí de sortida, són les 8:24 del matí i fa fred.

Sant Segimón.

Marxem en direcció Sant Segimón, que el veiem al davant, just pel costat de l'hipica, deixant sempre la riera de Sant Segimón a la nostra esquerra.

Passats 15 - 20 minuts de caminar prop de la riera per un camí molt clar i net, trobem a l'esquerra un camía barrat per un gran tronc caigut, el tenim de seguir i a uns 50 mtr. passat el tronc hi ha una gran alzina morta,entre les seves branques es veu la casa de la Sala, just davant de l'Alzina surt un corriol cap a la riera, hi ha un pontet que ens portaria a la Sala, allà hi va nèixer el Joan Sala, anomenat Serrallonga, pel seu matrimoni amb la jove de Serrallonga, una casa que hi ha cap a Susqueda, prop del pont de Querós, ara soterrat sota les aigues del pantà de Susqueda. Joan Sala va ser un famós bandoler de les Guilleries i el Montseny. El nostre destí, però és un altre i només hi anirem si volem veure la Sala de més a prop.

Trencant a l'esquerra amb el tronc que barra el pas a vehicles.

La casa de la Sala

 El cami segueix pel mig del bosc, deixant sempre la riera a la nostra esquerra per anar a trobar la riera de Rentadors per fer la primera parada al gorg negre.

Aproximadament en 30 minuts ens plantem al final del camí, prop de uns prats, no val a badar, hi ha un corriol que surt a la dreta, en direcció a la riera de Rentadors, apartant-nos així de la riera de Sant Segimón, ara anirem pujant sempre, sentirem la riera de Rentadors a la nostra esquerra, però quasi bé no la veurem, el Ramon camina davant meu, amb pas segur, avui fa d'anfitrió, ell te una bonica casa a Seva i coneix la zona molt bé.

Trovarem un trencant a la dreta, marcat amb una fita, el tenim de seguir i poc després un trencant a l'esquerra, també marcat amb fites, que seguirem.

Punt on agafarem el corriol a la dreta.

El camí va pujant feixugament i quan trobem el primer revolt de practicament 180º, hi veurem un sender que surt de dret, fins aqui hem trigat una hora, deixarem el camí que seguiem per arrivar-nos fins el bonic gorg negre, que s'hi arriva en menys de 5 minuts.

El bonic gorg Negre

Els protagonistes

Aigua abundant

Un cop visitat el gorg continuem cap el nostre següent desti, el collet dels esqueis i el Turó del pou d'en Sala (1.265 m.). Un cop retornats al camí que seguiem abans de desviarnos seguim pujant feixugament, aviat trobem un mirador excel·lent de l'entorn, aproximadament a 1:20 h desde l'hipica, parem a treurens roba i a fer fotos, s'ho mereix, es veu Cal Gat, la Sala, tota la vall, molt tancada, que estem seguint, Sant Segimón just al davant i al fons els cingles de la meva terra, el Cabrerès, amb la boira de la Plana als seus peus, magnífic.

Bona vista

Cal Gat, inici del camí típic per anar a St. Segimón.

Sant Segimón.

La Vall i riera de Rentadors.

 

Riera de Rentadors.

La boira a la Plana.

 Quan corro per aquests boscos no puc evitar pensar que quan era un noiet, voltava per aquestes contrades sense destí concret, disfrutant de la natura i sovint dormint al ras, feliç com un anís, ben sol, només en companyia de la natura. La meva pobre mare no entenia res i suposo que pensava que estava ben grillat.

El mal de cap de la mare Magda !!

 També m'imagino quan aquests camins estaven concorreguts per gent amb mules, gent del segle XVIII, XIX i fins a ben entrat el segle XX, traginant carbó vegetal que es feia a les múltiples carboneres escampades per tot el Montseny, si pareu atenció encara es veuen entre els arbres. M'imagino com vestirien, quina olor (pudor ???) ferien, de que parlarien ....., en fi cabories de caminador solitari.

Ara haureu de parar molta atenció, el coll és a prop, però les fites no son gaire evidents i els boscos que anem passant son perdedors, cal anar amb compte i no perdre el corriol, poc evident a la vista, però molt clar a l'intuició, l'últim tram fins el coll és més dret i algun tram es fa per roques franques. Per fí, en 2:20 h, sortim al coll dels esqueis o de font pomereta (1.243 m.), desde aqui veiem al fons de tot, a la nostra dreta el Turo del pou d'en Sala, cap all'a ens tenim de dirigir, altre cop ens caldrà afinar l'intuició, ja que el camí que trobem al coll el tenim de deixar ben aviat, tot just passat el Turó de la terma d'en Planes (1.263 m.), que el voltarem deixant-lo a la nostra dreta i seguint el camí ample, un cop passat ja ens ficarem al bosc, buscant la carena i anirem fent el Turó de les Quevedas (1.285 m.), el turó de l'Alzina rodona (1.241 m) i el turó de les Dalles (1.244 m), per acabar al Turó del pou d'en Sala (1.262 m.).

El collet dels arços i el Turó del Pou al fons.

El Turó del pou d'en Sala.

Un cop al cim, menjem i fem fotos, s'ha posat una mica de calitxa, però segueix havent-hi una vista de primera, Sant Segimón, Viladrau, Taradell, el meu estimat Pirineu, amb el Canigó, el Cabrarés i la plana ben plena de boira. Un privilegi !!. Hem trigat una mica menys de tres hores, parades incloses.

Viladrau desde el cim.

La boira de la plana.

El Pirineu.

Els cingles de Tavartet i més boira

Nosaltres al cim del Turó del Pou d'en Sala

Turó de l'Oriol (1.224 m,)

Ara marxarem en direcció al turó de l'Oriol (1.224 m.), que es veu a la foto de dalt, sempre seguint la carena, tornarem a fer servir l'intuició muntanyenca, ja que hi ha poques fites, aneu amb compte de no perdre-les, nosaltres n'hem fet unes quantes més en llocs perdedors. Avanceu sempre tenin Viladrau a la dreta, més o menys en 30 minuts del cim el camí es decanta cap a la dreta i comença a baixar fent esses pel mig del bosc, no perdeu les fites, n'hem refet unes quantes, després de un quart més, es a dir 45 minuts del cim, trobem una pista apte per 4 x 4 que tenim de seguir fins que anem a parar altre cop a la carretera de Seva a Viladrau, aproximadament a una hora del cim, tenim de seguir a la dreta, 200 o 300 m. més enllà anem a parar al trencant de l'hipica, on hem començat la caminada, hem trigat unes 4 hores, val a dir que hem anat rapidet, és una volta per fer entre 4 - 5 hores.

Camí als 45 minuts del cim.

Carretera, ara a la dreta i ja hi som !!!

En resum, bonica i molt solitària caminada pel més profund del Montseny, aconsellable tot l'any, amb poca dificultat tècnica, però que requereix una bona orientació, disfrutareu !!!.
Us penjo un retall del mapa de l'Alpina "Montseny, parc natural), on he pintat la ruta en vermell.

Ruta seguida