29 de febr. 2012

MÖNCH (4.099 m.) i JUNGFRAU (4.158 m.)

Quan a casa nostra feien l'inauguració dels jocs olímpics de 1.992, nosaltres erem a Suissa per pujar el magnífic i aeri Mönch, per la seva aresta i el magestuós Jungfrau per la ruta normal.
La ceremonia inaugural la vàrem veure a Interlaken, cansats del viatge fins allà de una tirada i preparats per veure la cara nord del Eiger i agafar el cremallera que passa per dins d'aquesta tremenda cara nord. El cremallera ens va portar fins a l'estació més alta d'Europa, el Jungfraujoch, situat al coll que hi ha entre el Mönch i el Jungfrau, a 3.454 m.
Un cop a l'estació ens vàrem dirigir de dret a l'aresta que ens portaria al cim del Mönch, és una pujada molt bonica, amb un primer tram mixte, roca-gel i després una llarga i bonica aresta de gel força aèria. El fet de pujar tan amunt amb el cremallera ens va permetre fer el cim abans de fer la primera nit al refugi del Mönch (3.630 m.), bonic i acollidor, com tots els refugis suissos. De fet el desnivell desde l'estació fins el cim només es de 645 m., tot i que la pujada és entretinguda. El cim es molt petit tots tres junts no hi vàrem poder estar alhora.
M'he permès de penjar una filmació que varem fer durant aquelles dues ascensions, evidentment retallada, dura 5:48 minuts.


Vàrem fer nit al refugi del Mönch i de matinada varem sortir cap el Jungfrau, ens havía fet un dia magnífic per pujar el Mönch i tambe pintava molt be per fer el Jungfrau. Cal travessar tota la galera, enfilar-se per un esperó rocós i anar a buscar un coll amb una paret de gel molt dreta i finalment decantar-se cap a la dreta fins el cim per unes pendents molt fortes, amb uns estimballs de por a banda i banda. S'ha d'anar amb peus de plom i estar molt amatents a qualsevol patinada, les consequències de una caiguda en aquest tram serien fatals.
Evidentment als Alps s'ha d'anar sempre encordat, les glaceres són traidores i pots caure a una rimaia sense sortida.
Mai als Alps havía tingut una temperatura tan fantàstica, ni una calma del vent tan espectacular, de fet al cim del Jungfrau vàrem poder estar-hi amb una senzilla samarreta.
Les vistes desde el cim van ser extraordinàries i de fet no voliem marxar i jo no m'atipava de filmar i filmar. Veiem la major part de cims coneguts, alguns pujats i d'altres els pujaria els anys següents, Mont-Blanc, Mont Rosa, Cerví, Dent Blanche, Brehithörn, Stralhörn, etc., etc.
Amb precaució vàrem anar baixant i tot seguit vàrem tornar a agafar el cremallera i cap a casa i falta gent.
Els Alps són un altre dimensió de muntanya, si un dia puc veure els Himalaies segur que encara seràn un altre dimensió, tot arrivarà !!