11 de febr. 2012

CANAL DELS GANXOS I LES OLLETES

11 de febrer de 2012

Ens havia quedat pendent fa quinze dies i en teniem ganes d'anar-hi, hem tingut el plaer de tenir amb nosaltres al Ramon Serra i per poc que no fitxem a l'Àngel també. En fi, a les 8 hem sortit de Vic cap a Joanetes, ara amb el túnel de Barcons és un moment anar-hi, aparquem el cotxe a la sortida de Joanetes, direcció al coll de Barcons, just a les últimes cases és d'on surt el cami, ben indicat en direcció Santa Magdalena del Món - les Olletes.
Punt de partida

Són 3/4 de 9 del matí i ens fa un día magnífic, no fa gaire fred i llueix un Sol de primera, ja tinc ganes de veure les vistes desde Santa Magdalena, amb el Canigó al fons i un bon tros del meu estimat Pirineu Oriental. El Joan pateix una mica perquè no te clar com serà això de pujar per unes clavilles, però és un bon caminador i estem segurs que s'ho passarà molt bé.
Qui va dissenyar aquesta pujada no tenia al seu diccionari la paraula "marrada", doncs el cami puja de dret a la canal dels ganxos sense miraments, de dret amunt, agafem un pas tranquil per tal que s'escalfin bé els nostres cosos i així mica en mica anem guanyant alçada pel mig del bosc.

Pujant pel bosc
El Joan en plena "faena"
 Al final sortim del bosc i veiem clarament la ruta que seguirem de pujada, pujarem pel llom en direcció a les antenes que hi ha prop de Santa Magdalena i al final ens ficarem a la canal dels ganxos on la diversió esta garantida, en poc més de una hora ens plantem a la placa en honor a Pere Jubanteny, ferrer de Joanetes que va equipar la canal a l'any 1.963 amb la col·laboració de Joan Barris.

Ruta que seguirem a la pujada.
El Ramon fa cami pel llom de la muntanya.


Les vistes cap a la Garrotxa son cada vegada més boniques, ja estem a nivell del Coll de Barcons i el dia segueix essent esplèndit, estem suant de valent i jo ja fa estona que m'he hagut de treure la jaqueta, però els guants i el gorro no sobren pas.

Vistes cap a la Garrotxa, a l'esquerra del tot el Basagoda, més a la dreta la Mare de Deu del Mon
La placa conmemorativa, fins aquí una horeta.
 Fins ara el camí no te cap problema, i es evident per on hem d'anar, dificilment us podeu perdre, el camí està fressat i marcat amb marques grogues, no moltes, però suficients per no perdre la ruta.
Poc despres de una roca anomenada "el Barret", per la seva forma passem la primera zona equipada, cal tenir present que just en aquest punt tancarem la circular que volem fer, un cop passada la primera zona equipada anirem a l'esquerra, però retornarem per la dreta.
Ara ja entrem a la canal propiament dita, puja molt de dret i el primer tros està equipada només amb unes plaques metàl·liques que fan de graons.

El Barret
Al principi de la canal
Les plaques que fan de graons
 Al final del primer tram de la canal trobem ja el primer pas bonic, sense complicacions, però cal extremar les precaucions, sempre dos punts assegurat, per anar bé una mà i un peu, i amunt, el Joan s'ho mira amb cara de preocupació, però quan veu com puja el Ramon s'hi llança de cap i ho fa prou bé, jo el segueixo al darrera. Fins aquí 1:30 hores.

..........
Disfrutant a tope ......
..... Mireu en Joan que valent ......
..........
Un cop fet aquest primer pas es va pujant per una canal estreta equipada amb clavilles i un bon cable de seguretat, la veritat és que pujem bé i disfrutant, quan la canal gira a l'esquerra, hi ha una campaneta, just a la dreta, on faig una foto al Ramon, però de seguida continuem amunt fins que sortim prop de les antenes i ja veiem l'ermita de santa Magdalena. Hem trigat 1:50 h.

La campana
A plena canal
Santa Magdalena del Món amb el Canigó al fons.
Ja hi sóm
  Disfrutem de les vistes i aprofitem per menjar una mica, ara l'intenció és tornar per les Olletes i empalmar la volta fins a Joanetes, tenim de marxar cap a l'esquerra de l'ermita, tal i com veieu la foto on estem els tres protagonistes, per l'unic camí transitable amb 4x4 que hi ha, en poca estona trobem l'indicador que ens portaria cap el Puigsacalm o cap a les Olletes, agafem un bonic cami que va fent marrades per un magnífic bosc de faigs, amb una mica de neu en algun troçet, però sense complicacions, l'unic pas que era una mica exposat, fa anys quan hi vaig ser per últim cop, ja l'han protegit amb una barana de fusta, i així anar fent ens plantem a l'oratori de les Olletes en tres hores menys un quart, parades incloses. Allà el Ramon ens fa una conferència sobre "la sexualitat de les formigues desde un punt de vista astrològic", que ens deixa bocabadats.

Marrades de les Olletes
Oratori de les Olletes

Un cop aguantada la conferència seguim camí, aqui teniu de parar atenció, poc després de l'Oratori trobareu un  corriol que surt a la dreta en sentit ascendent, per aquí cal seguir, si continueu avall anireu a parar a Sant Privat de'n Bas i per tornar a Joanetes fareu una bona volta. Aquest camí ascendent va sempre per sota els penyasegats en clara direcció a un coll que veureu al fons per tal de poder passar al'altre banda, que és on hi ha Joanetes, hi ha alguna fita i alguna marca groga, però està prou fressat per adonar-vos que aquest és le camí correcta.
Un cop al coll cal no confondre la direcció, teniu de seguir a la vostra dreta tal i com sortiu al coll i anar seguint pels peus del penyasegat per un corriol poc fressat, però molt evident per la direcció que porta de dret al llom per on hem pujat abans de les clavilles. Anem a parar al primer pas equipat tal i com us he explicat abans.
Ara només cal seguir el camí que hem fet de pujada, però de baixada fins el cotxe, total 4:15 hores, MAGNÍFICA MATINAL DE MITJA MUNTANYA AMB EL REGAL DE LA CANAL DELS GANXOS, DE PRIMERA !!

En vermell la pujada, en verd l'últim tram de la baixada, aproximadament.