8 de des. 2013

ENTRENAR A L'HIVERN



8 de Desembre de 2013

Amb el fred cal abrigar-se !!
Els caps de setmana sempre penso: “dormiré fins que el cor em digui prou”, i el meu cor a les 8 del matí ja m’ha dit que prou, això de l’edat te les seves coses i una d’elles es aquesta, la son s’acaba aviat.

Dia ideal per entrenar, -4ºC.
M’aixeco, miro per la finestra i veig un dia magnífic, lluminós, ni un núvol. Miro el termòmetre i collons 4 graus sota zero, quin fred que fa !!. Ara es quan comença la lluita per entrenar a l’hivern, de moment però esmorzaré, escoltaré les notícies i llegiré el diari amb l’Ipad (noves tecnologies), passa una estona, torno a mirar el termòmetre i encara estem a -4ºC, m’hauré d’abrigar.

A l'esquerra equipament d'estiu, a la dreta equip d'hivern, bona diferència !!
El procés de vestir-me a l’hivern, és meticulós, si no el fred es fica per tots els forats, amb la roba esportiva tècnica d’avui en dia és més fàcil que fa anys, però així i tot cal ser meticulós. El meu ordre és el següent:

  1.   Els mitjons, tèrmics i no gaire gruixuts. 
  2. Culotte llarg d’hivern, tèrmic també. 
  3.  Corretja del pulsòmetre. 
  4.  Samarreta tèrmica de màniga llarga. 
  5.  Buff. 
  6.   Sabates. 
  7.   Polaines d’hivern, ben calentones. 
  8.   Jaqueta d’hivern. 
  9.  Casc i ulleres. 
  10.  Guants. Molt important que siguin de qualitat, el fred a les mans es terrible.

Ja estic preparat, ara cal la voluntat de començar a pedalar, jo aplico la tàctica dels cinc minuts o d’anar a estirar les cames, que en dic jo. Consisteix en marxar sense imposar-me cap objectiu concret, sortir a pedalar sense pressa, escalfant bé el cos, un cop m’he escalfat penso, aniré fins allà, després ja penso en anar una mica més enllà i al final acabo fent un bon entrenament. A aquestes alçades de l’any l’únic propòsit es fer kilòmetres amb suavitat, els entrenaments de qualitat ja arribaran més endavant.



Aneu amb compte amb les carreteres, el glaç es un gran enemic !!
Aquesta tàctica dels cinc minuts val per a tothom, sortir de casa i anar dues o tres travessies més enllà, després, amb una mica de força de voluntat tornar per uns altres carrers per veure si hi ha cap botiga nova, i al final si encara hi ha voluntat pujar per les escales i deixar l’ascensor de banda. El dia següent quatre cantonades i amb paciència us anireu posant en millor forma física.
Fer exercici no és garantia per viure més anys, però si que ho és per viure en millors condicions. Feu-ne, no cal córrer cap marató, ni pujar l’Everest ni anar a fer el Tour de France, però moure el cos és moure el cor, val la pena, creieu-me.

Premi a l'esforç ....