8 de Maig de 2011
Ahir vaig fer bici de carretera, amb un temps bastant dolentot, avui he dormit com un nen petit i a mig matí he decidit que anava a caminar una estoneta, he fet una zona que m'agrada molt, evidentment al marxar tard tenia de fer una coseta curteta i a prop de casa, per tan Cabrarès. He triat les magnífiques MARRADES DEL GRAU, una part de l'antic cami ral de Vic a Olot, potser la més complicada i perillosa per aquella època, zona d'accidents i de bandolers !!!.
He deixat el cotxe al trencant de l'Hostalot, teniu d'agafar un trencant a l'esquerra, venint de Cantoni, just en un revolt a dretes que hi ha poc abans d'arrivar a la Devesa, a la carretera Vic-Olot, aneu en direcció Falgars fins que troveu el trencant de la casa de l'Hostalot, antic hostal al costat del camí ral.
Aqui comença el camí, molt ben indicat ja que fa poc s'ha arreglat i netejat, la gent de l'Hostalot han arreglat un pas per fòra del cami, per tal de que la gent no passi per davant de la seva porta.
 |
| Trencant de l'Hostalot |
 |
| Tot el camí està molt ben indicat |
Als pocs metres de començar a caminar, als peus de la casa hi veiem el pont de l'Hostalot, fent-se ben evident l'empedrat del camí, ara ens agrada veurel així, però per aquella epoca hi havia terra per demunt, tan carros com cavalls anàven millor sobre terra que sobre pedra.
 |
| El pont de l'Hostalot |
 |
| Val la pena mirar-ho desde la riera |
 |
| Aquí comença l'empedrat |
Fem camí per una zona ombrívola i empedrada fins que trobem un troç de camí nou que han fet la gent de la Casa del Grau, per evitar, com a l'Hostalot, que la gent els hi passi per la porta de la casa, evidentment ni l'Hostalot ni el Grau tenen la funció d'hostal que tenien abans. Vorajem la casa i just darrera la casa comencen les marrades propiament dites, ens fiquem de plè al single que dona sobre la plana den Bas.
Ara començem a baixar per un camí força ben conservat, ombrívol i molt bonic. A la primera ferradura hi ha un trencant que ens conduirà, en pocs minuts a un lloc embruixat, nosaltres en diem la rasa del Grau o la rasa dels bandolers, ara ho han indicat com la mina dels bandolers, és una rasa natural on segons la llegenda els bandolers es van amagar, amb caballs i tot, durant el dia, per assaltar l'Hostal del Grau de nit.
 |
| Primera ferradura |
 |
| Trencant de la rasa del Grau |
 |
| Camí ral |
 |
| Verdor del meu pais |
Jo us recomano anar-hi, perquè es un racó molt bonic, si aneu amb canalleta podeu aprofitar per explicar històries de bandolers !!
 |
| La Rasa dels lladres |
 |
| Aquesta no és d'avui, però així es veu que és gran. |
Anem fent camí, ferradura rera ferradura fins que trobem la bonica font de les Marrades, amb l'aigua clara i molt bona, a partir d'aqui el camí s'obre una miqueta, però encara ens queda una bona estona de baixada fins al plà.
Després d'aproximadament 45 minuts de caminar s'arriva al pixador dels matxos, just on el cami ja s'aixample i la vista s'obre. Un cop allà s'enten el nom, just al final o al principi de la part més dura de les marrades, entenc que farien una paradeta per pixar, els homes i les besties.
 |
| El pixador dels matxos |
En cinc minutets més et plantes al pla, prop de la carretera que baixa del coll de Condreu, just al final de la baixada. He tardat 50 minuts de baixada, però he anat força lleuger, jo diria que és un cami per fer amb calma amb 1 hora i quart, més o menys. De pujada he trigat 50 minuts, igual que baixant, però he pencat fort, anar fent, la pujada es fa en 1 hora i mitja ben bona.
Miraré de documentar la conexió amb la pujada a Sant Miquel de Castelló, el que permeteria fer una volta circular, molt bonica, però per fer una matinal llarga o tot un dia amb calma.
En tot cas val a dir que el nostre mon és molt bonic, però el reconet de la meva terra és una passada !!
