TOSSA PLANA DE LLÉS (2.916 m)

7 de Juliol de 2013

La Tossa Plana de Llés és el cim comarcal més alt de la Cerdanya, jo el vaig pujar l'any 1979 per primera vegada, el vaig pujar solet, sempre m'ha agradat caminar sol tot i que a l'any 1979 no hi havía manera de comunicar-te amb ningú si et passava res, els mòbils no existíen pas.

La Tossa Plana de Llés desde el Mirador d'Aransa

 Avui, però us explicaré una bonica circular que hem fet amb els germans Serra, molt interessant i una mica exigent, ja que hi ha un gran desnivell desde on ho hem fet nosaltres. Al final, però us explicaré la ruta normal per si voleu fer-ho més senzill.

Per anar-hi teniu d'anar fins a Martinet, just passat Martinet davant l'Hotel Boix teniu el trencant a ma dreta que us porta a Llés de Cerdanya en 9 km de carretera estreta i plena de revolts, passeu Llés i just a la sortida, anant en direcció Cap de Rec, on hi han unes pistes d'esquí nòrdic i el refugi on havía estat la familia Jornet, agafeu un trencant a ma dreta que porta a Viliella, a Viliella agafeu una pista de terra, en força mal estat que us portarà al final de la vall a Cal Jan de la Llosa. Allà deixeu el cotxe on pogueu.

Després de sopar magníficament als Banys de Sant Vicenç decidim fer un vivac prop de Cal Jan de Llosa, fa una nit preciosa i sempre ve de gust dormir sota els estels, tot i que ja començem a tenir una edat !!. A les sis el Ramón ja comença a fer soroll i a les set ja estem en marxa.

Vivac sota els estels ....

... hem dormit bé, però no sé si tenim edat per dormir al ras !!

Cal Jan de la Llosa

Farem un recorregut exigent, cal tenir bones cames, sortirem de Cal Jan a uns 1.500 m. d'alçada i ens enfilarem a la Tossa Plana, 2.916 m., això vol dir 1.400 m. de desnivell, i a més a més per no fer-ho de dret volem fer una bona volta. Passarem pel mig de la casa de i passarem la riera de la Llosa, pujarem riera amunt per una pista que hi ha deixant sempre la riera a la nostra esquerra i seguint unes marques del GR-11.10, una variant del GR-11 que trobarem més amunt.

Riera de la Llosa a Cal Jan

Aproximadament en 1:15 h., passarem la riera per una bona palanca (Palanca de Xiuxirà) i ara la deixarem a la nostra dreta passant els prats de Xiuxirà on hi trobarem un refugi ensorrat, nosaltres seguim deixant sempre la Llosa a la nostra dreta.

Palanca de Xiuxirà

En 20 minutets més trobem un indicador (Cabana dels Esparvers - Portella Blanca d'Andorra) i una petita palanca, passem altre cop la Llosa i ara la deixarem altre cop a la nostra esquerra, sempre seguim aigues amunt, ara ja per la Vall Civera en clara direcció Oest. Per l'altre vall, on baixa el riu Engait, en direcció NE, anireíem cap a la Portella Blanca d'Andorra i el Pic negre d'Envalira.

Pas a la Cabana dels Esparvers

La vall Civera és de una bellessa indescriptible, anem guanyant alçada en direcció al coll de Vallcivera que es el nostre primer destí, els prats verds i el cim de la Muga a la nostra esquerra fan un espectacle gloriós. Parem a menjar i veure abans d'agafar l'ultim tram més dret del coll.

Hi ha palanca, però jo per l'aigua sóc més xulo que ningú !!

La Vallcivera magnífica ...

.......

.... no calen les paraules !!

A les tres hores de caminar desde el cotxe trobem un indicador del GR-11 que diu Puigcerdà - Encamp, ara ja ens enfilem decididament cap el coll de Vallcivera, les pendents son més dures però en 20 minuts ja som al coll.

Vista de la Muga

Us ensenyo la ruta cap el coll de Vallcivera

Indicador a les tres hores desde el cotxe.

Un cop al coll (3:20 h. desde el cotxe), tenim a l'altre costat Andorra, amb la bonica vall de Madriu, patrimoni de l'humanitat, l'Estany de l'Illa, l'Estany Forcat, etc. Els nadius d'aquesta zona de la Cerdanya no en diuen la Vall de Madriu, en diuen la Vallcivera d'Andorra. Ara nosaltres seguirem cap a la nostra esquerra en direcció Sud cap a la Tosseta de Vallcivera i la Tossa Plana que no veiem perquè ens la tapa la mateixa Tosseta.

Tot pujant el coll fem una mica el burro i jo ho filmo, us penjo un parell de minutets de peli !!

Coll de Vallcivera, ara cap a l'esquerra, direcció Sud

Ruta a seguir fins a la Tosseta de Vallcivera (2.817 m.)

En 1 hora som al coll als peus de la Tosseta i en 15 minuts som al cim de la Tosseta seguint la mateixa cresta on no cal ni tan sols ajudar-nos amb les mans, ja veiem la Tossa Plana i els estanys de la Muga als nostres peus, portem 4:45 h. desde el cotxe, ens fa un dia magnífic i disfrutem de la caminada, tranquila i sense dificultats de cap tipus.

Som al coll, als peus mateix de la Tosseta

Al cim de la Tosseta, la Tossa a propet !!

Baixem fins a la portella de la Muga i ens enfilem a la Tossa Plana de Llés en poc més de 15 minuts on hi trobem una bona colla de gent, les vistes son molt boniques, veiem el Comapedrosa, el cim més alt d'Andorra, el Tristaina, el Monteixo, més lluny la Pica d'Estats i encara més enllà la Punta Alta i fins i tot l'Aneto, Déu n'hi do !!.

Desde el cotxe hem tardat una mica més de 5 hores parades incloses, ara ens toca baixar i ho farem seguint els lloms en direcció Oest, cap el clot de la Riba.

Cim de la Tossa

Grans vistes

Ja som al cim

Contemplant les vistes (Foto de l'Angel Serra)

Ruta de baixada

Al fons es veu un gran prat, cap allà ens dirigim ja que hi ha un sender que porta cap a la Farga, una mica més amunt de Cal Jan, més o menys a 30 m minuts del cotxe. No el coneixem i ens ha costat una mica de trobar el camí després del gran prat que veiem al final. Fins al gran prat es baixa molt bé, però quan arriveu al final del gran prat s'ha de tornar cap a l'esquerra com si anessiu al desguàs dels llacs de la Muga, trobareu un sender marcat amb groc, amb el nº 26, el seguiu flanquejant la muntanya cap a la dreta, al fons us quedarà la Vall de la Llosa, avall, molt avall, començareu a baixar i baixar, anar fent esses pel mig del bosc, de tan en tan passareu algun prat, no perdeu mai les marques grogues i despres de un parell d'hores llargues desde el cim anireu a parar a la Farga, a la riera de la Llosa aproximadament a 30 minuts de Cal Jan. Es una baixada molt dreta i forta, però es fa bé, sense dificultats, però les cames pateixen de valent.

Avall que fa baixada !!

Al final unes 8 hores de caminar per un paratge maravellós i solitari, tret del mateix cim, molt concorregut per gent que puja per la via normal. La Tossa Plana de Llés és un cim amb molta entitat, és alt i llarg de pujar a banda de ser un mirador excel·lent, si hi aneu no us sabrà pas gens de greu, us ho prometo !!

RUTES NORMALS

Es fan desde Cap de Rec, seguint les pistes d'esqui nòrdic passant pel Prat de la Molina i pujant pels lloms de l'Est del cim. També podeu seguir una mica més la pista, en direcció als Estanys de la Pera i quan trobeu la riera de l'Orri la seguiu fins el preciós Estany d'Orri i de dret al cim, hi ha un troç més dret, però sense dificultats. Per aqui vaig pujar-hi l'any 1979. La tercera ruta seria seguyir encara més la pista en direcció als Estanys de la Pera i desde el refugi del Pradell pujar pels lloms de l'Oest de la Tossa. En tots els casos amb un màxim de 3 - 4 horetes sereu al cim, depenent, és clar del ritme que porteu.

          

TEMPS DE TRISTOR ......

25 de Juny de 2013

He passat uns mesos amb molt poc temps per la muntanya, la meva concentració ha estat per un bon amic que ha passat una malaltia llarga amb final trist. He procurat estar prop seu i de la seva familia, de puntetes per no fer soroll, però m'ha quedat un gran forat al meu cor.

La muntanya la trobo a faltar, però m'he centrat en la bicicleta per mantenir la forma i fer passar la mala llet, porto més de 5000 km aquest any a sobre la meva vella i bonica Giant i de fet estic prou bé fisicament. Ara tindré més temps per la muntanya, el Ramon ja m'espera i tenim plans ben interessants, ja us aniré penjant articles.

Qui no troba a faltar coses com aquesta ??

Però la bici també ajuda !!

 

TURO DE'N VIVES, 759 M.

30 de Maig de 2013

El 9 d'Abril de 2009 vaig anar a pujar el cim culminant del Maresme, el Turó de'n Vives a la Serra del Montnegre, era el cim comarcal nº 18 dels 41, encara en faltaven una bona colla, però el plaer de caminar pel parc del Montnegre - Corredor em feia molta il·lusió i ja em teniu cap allà.

La Serralada que formen el Montnegre i el Corredor, de Nord-Est a Sud-Oest, va paralela al mediterrani, desde Malgrat de Mar al Nord.Est, fins a Mataró al Sud-Oest, te una extensió d'aproximadament 15.000 hectàrees.

Per pujar el Turó de'n Vives jo vaig anar fins l'ermita de Sant Martí de Montnegre, desde la carretera C-35 que va de Sant Celoni a Hostalric, en direcció a hostalric, just després de passar el Parc de bombers que queda a la nostra dreta, trobarem un trencant a la dreta també, que diu Can Coll - Can Batlle - Boscos de Montnegre, l'agafem, de seguida tenim d'anar a l'esquerra fins que passem l'autopista per sobre, seguirem sempre en direcció el Restaurant de Can Batlle, indicat amb uns rètols grocs, la pista passa a ser de terra, trobareu uns indicadors envellits que us indiquen la direcció de Sant Martí de Montnegre. Seguint la pista més evident passareu un pontet on hi ha un altre indicador que indica la direcció correcta, anireu pel mig de boscos d'alzines sureres, deixeu el cotxe a la mateixa ermita, en total uns 8 km desde Sant Celoni.

Sant Martí de Montnegre

Agafem el GR-5 en direcció a Canet de Mar, en sentit ascendent, en 15 minuts trobem una cruilla, indica GR-5 i GR-92, seguim el GR-5, anem deixant trencats a dreta i esquerra, però nosaltres sempre pel GR-5 sense deixar-lo, el GR deixa la pista i s'enfila pel bosc fins el coll de Basses, portem 35 - 40 minuts desde el cotxe.

Al coll canviem de vessant, deixem el Vallès Oriental i entrem al Maresme, fem una baixadeta fins que el GR marxa cap a l'esquerra, nosaltres el deixem i seguim recta per una pista en direcció NO, fem un primer coll on tornem a canviar de vessant i tornem a entrar al Vallès, el camí baixa, quan trobem un trencant a ma esquerra el seguim, direcció SO, fins que arrivem a un marcat coll, molt evident.

Prop del coll, la fletxa indica el Turó

Un cop al coll tenim de ficar-nos al bosc, en direcció Oest, en poc més de 5 minuts d'esgarrinxades serem al punt més alt, el Turó es això, al mig del bosc i sense vista en cap direcció, però ja hi hem pujat en poc menys de una horeta. La baixada pel mateix camí, el cim no te cap interés, però la zona si, val la pena passejar-hi.

Al turó de'n Vives

 

18 de 41, ja en queden menys

LA MOLA (317 m.)

20 de Març de 2013

Jo anar fent cims comarcals de Catalunya, el 14 de Novembre de 2009 vaig anar a fer el cim culminant del Tarragonès, una comarca de turisme de platge, poca muntanya, però un interior prou atraient com per caminar-hi. El cim més alt es diu la Mola, es baixeta, 317 m., i com diu el seu nom es un cim acabat en una esplanada.

Aquest sería el cim comarcal 33 dels 41 que tenia de fer per complir l'objectiu, per tan ja em teniu cap a Bonastre, per la TV-2041 que ve de Roda de Barà, just abans d'arrivar a Bonastre, practicament davant del km 7, a ma esquerra, hi ha un camí que baixa cap al torrent de l'Aguilera, en un reconet abans de passar-lo podeu deixar el cotxe. Al trencant hi ha l'indicador del GR-92 que va cap a la Pobla de Montornès, el seguirem pel mig de feixes fins que arrivem a un carrer asfaltat de una urbanització, deixem el GR i seguim a la dreta per un carrer en direcció Oest, el carrer passa a ser de terra i anem pujant, deixem el Turó de Puig Roig a la nostra esquerra, anem caminant per una pista ample, transitable amb 4 x 4, deixem el camí que puja al Puig Roig a l'esquerra, poc després un altre camí també a l'esquerra, seguim direcció nord, però seguint la pista anem girant cap a l'Oest, trobem un trencant que marxa direcció Nord i un altre direcció Sud-Oest. mes estretó, agafem aquest en direcció el Corral d'Hivern i el Mallol, el cami va seguint planer cap a l'Oest fins que ens trobem una mena de collet, hi ha un trencant, un cami cap el Nord, l'altre cap el Sud, agafem aquest últim i al cap de poca estona trobem un sender a la dreta que puja cap al cim, en una roca poc visible hi ha un rètol que indica la Mola, pujeu de dret cap a l'esplanada del cim i ja veureu al mig dels garrics el vertex geodèsic del cim i l'estelada.

El Cim de la Mola

El cim nº 33

L'Estelada a molts dels cims comarcals de Catalunya

Nomès cal anar sortejant els garrics i us plantareu al cim, la vista és molt discreta, però la zona és ben aprofitable per fer una caminadeta, de fet desde Bonastre no hi ha pas més de una horeta. Tornem pel mateix camí i en 3/4 d'hora som altre cop al cotxe.

Vistes desde el cim

Més vistes desde el cim

Anem blanquejant el mapa, ja en tinc 33

SALT DE LES CONQUES

Gurb, 9 de Març de 2013

Tinc al meu amic Ramon Serra lesionat, però això no vol dir que no poguem anar a caminar, una fractureta al braç no l'atura pas !!. Jo volia sortir amb bici ja que estic preparant la marxa cicloturista de Terra de Remences i tinc d'entrenar perquè es una marxa llarga i exigent. Però no el podia pas deixar sol.

Hem anat al bonic i perdut Salt de les Conques amb la Quima, l'Ot, en Gil, en Ramon i jo, una bonica caminada per una zona molt enboscada i solitària prop del pantà de sau.

El Salt de les Conques

Teniu d'agafar la carretera BV-5207 que va de l'Esquirol a Tavertet, aproximadament a 4 km. de l'Esquirol trobareu un trencant a mà esquerra que porta a Cantonigròs i just devant un que porta a Sant Bartomeu Sesgorgues - El Moner, ja us ho vaig explicar a l'article de LA BARRA DE FERRO, vosaltres agafeu aquest i cap a Sant Bartomeu s'ha dit, deixeu el cotxe just al trencant que porta a la casa del Moner.

El Ramon lesionat al braç esquerra

Seguiu el cami en direcció a la casa del Villaret de Dalt, abans de la cadena del camí que va a la casa hi ha un trencant a ma dreta que baixa en direcció al pantà, deixant el torrent del Villaret a la dreta. El cami es clar i no te cap perdua, anireu baixant en direcció al pantà en clara direcció Sud, després de un parell de revolts de paella trobeu un trencant a ma dreta que passa el torrent, no l'agafeu, seguiu de dret cap el Villaret de Baix, passareu el Torrent de les Conques (desde el cotxe uns 30 minuts) i poc després trobareu un sender a ma esquerra que va pujant el torrent de les Conques, deixant-lo sempre a l'esquerra per un sender molt enboscat i perdedor, de tan en tan hi ha una fita, moltes les van fer els germans Serra dies enrera i d'altres les hem fet avui.

Passant el torrent de les Conques

Quan a les roques de l'altre banda del torrent veieu un cap de lleo, us quedarà molt poquet per arrivar al salt, desde que haureu passat el torrent de les Conques fins al salt hi ha uns 30 minuts més, en total 1 h. desde el cotxe.

El cap de lleo, ja quasi hi som !!

Ja hi som, podem passar per sota i per darrera del salt

Un cop al salt podeu passar-hi per darrera del Salt de les Conques, gaudiu de la zona, molt farestega i solitària.

Darrera el Salt

L'Ot ben content .....

Hi ha altres sortides per tornar, però son perdedores i una mica complicades, si no sou molt experts torneu pel mateix camí, poc més de una hora i al cotxe, aneu-hi us agradarà molt !!

PUNTA DEL CURULL (1.021 m.)

22 de Febrer de 2013

El 28 de novembre de 2009 vaig anar a fer el cim més alt de la comarca de les Garrigues, sería el cim comarcal nº 35 dels 41 que n'hi ha, la veritat és que m'ho estava passant molt bé, però ja només en quedarien 6 després de la Punta del Curull i jo ja començava a patir per veure que faria després d'aquest magnífic periple per les comarques de Catalunya.

La Punta del Curull

Per pujar-hi hi ha molts camins, la Punta del Curull és sobre mateix de Vilanova de Prades, a mi em va semblar més atractiu pujar-hi per la banda Nord, desde una ermita anomenada Sant Miquel de la Tosca, vaig anar-hi desde Vinaixa, l'Albí i per la C-334 fins a Vilosell, d'allà agafar la LP-7013 que porta a la Pobla de Cèrvoles, just entre el km 8 i el 9, abans de passar el pont per sobre la riera de Sant Miquel, surt una pista a ma esquerra que porta fins a Sant Miquel de la Tosca on deixarem el cotxe.

El camí surt per darrera l'esglesia, es un sender pedregós que va pel mig de un bosc ben frondós de pins, hi ha unes marques vermelles i unes de PR, les seguim uns 5 minuts fins que ens desviem a la dreta deixant una ermita molt bonica a la nostra esquerra enfilada a una penya, es diu el Crucifix, anem seguint un fresat corriol fins que tornem a trobar unes senyals vermelles, en forma de rodona i creu, sortim a una ample pista que puja de Vilanova de Prades pel manteniment que hi ha prop de la Punta, la creuem i seguim pel corriol que surt de l'altre costat del camí, cada vegada hi ha millor vista, però encara no veiem la banda de Vilanova, ara ja seguim clarament en direcció sud en clara direcció al cim de Punta Curull. Al sortir a la carena s'obre tota la vista cap a la banda de Vilanova.

Cim de la Punta del Curull

Vilanova de Prades

Quan soc al cim, on hi ha un inicador metàlic, un pessebre i evidentment la senyera, mirant cap a l'Oest hi han unes antenes i més enllà una punta amb una torre de guaita que sembla igual d'alta que on estic, decideixo anar-hi i mesurar l'alçada amb el GPS, fins la Punta he tardat una mica menys de una horeta, en 10 minutets soc a la torre de guaita, la lectura del GPS dona 1.023 m., la Punta 1.021 m., jo en tot cas les he pujat totes dues.

Al fons, després de les antenes, torre de guaita 1.023 m.

La Punta del Curull, desde la punta sense nom, darrera les antenes.

Punta sense nom, 1.023 m.

De totes maneres totes les resenyes que vaig llegint hi ha unanimitat en que és la Punta del Curull el cim més alt de les Garrigues. La caminada d'avui ha sigut magnífica, aquesta zona del Montsant m'ha robat el cor !!

Entre pitos i flautes camino prop de tres hores, la tornada pel mateix camí, l'unic de diferent es que desde la punta sense nom segueixo la pista fins a tornar a agafar el corriol que surt a ma esquerra i que ens portarà de nou cap el Crucifix i Sant Miquel de la Tosca.

Ja en tinc 35 de fets !!