dimarts, 1 de març del 2011

Sense dinar altre cop !!

Avui he tornat a triar pedalar i no dinar, he fet la Trona desde Gurb tornant per Sant Bartomeu, 55 km a un mitjana de 27,6 km/h., bon entrenament !!.
Sembla que els maldecaps de la feina son més lleus pedalant, quina temporada que estem passant els empresaris i de rebot els treballadors, crec que aquesta crisi no l'oblidarem fàcilment .......

Amb el meu fill Nil pels cingles del Bertí.

dimecres, 23 de febrer del 2011

FENT KILOMETRES

Febrer de 2011

No puc perdre la forma de cap manera, a la meva edat si et deixes anar costa un pilot recuperar el temps perdur, per això és molt important la constància, com que no he tingut temps per organitzar caminades potents, mantenc la forma pedalant, porto 1.152 km a sobre la bicicleta, desde principi de 2011 he passat 43 hores i 45 minuts pedalant, això fa que mantingui el to més que correctament.
Avui, en comptes de dinar he anat desde Gurb fins a la presa de Sau i tornada, 47 km. amb un solet fantàstic i a un bon ritme, he tret una mitjana de més de 27 km/h.



M'he permès la lliçencia de fer fotos i us les penjo.

A la presa de Sau
Tenim l'intenció d'anar a dormir al cim d'algun pic de la zona de Vallter fent un Igloo, ja penjaré fotos !!!

Pels que entreneu i pels que feu "sofaring", força i entrenament !!!



dimarts, 1 de febrer del 2011

Esquiar entre setmana

1 de Febrer de 2011

L'esqui de pista és una afició molt bonica, hi ha una pila de factors que la fan tan atractiva, les vistes, la velocitat de les baixades, l'habilitat per saltar i realitzar girs divertits, etc.. Però a mi només em recompensa si no hi ha cues per agafar els telecadires, per això vaig deixar de practicar-lo fa anys i vaig passar-me a l'esquí nòrdic. Quan els meus fills van tenir edat per aprendre a esquiar ens hi vàrem tornar a enganxar per tal que ells n'aprenguessin, però quan ja en van saber prou ens en hem tornat a apartar, massa gent, massa cues !!

En Nil, el meu segon fill.
L'amic Ramon Serra

I jo mateix, el trio d'avui
Un cop o dos cada temporada faig campana i m'escapo entre setmana, llavors si que val la pena, avui ho hem fet i ens ho hem passat de nassos !!

divendres, 21 de gener del 2011

COMPTE AMB EL MENJAR

Si un es deixa una mica i a més no pot entrenar pel motiu que sigui poden passar coses com això de la foto, a l'esquerra un servidor a principi de 2009, a la dreta a la tardor de 2009, uns quants kilos de menys i molt de control amb el menjar. Automàticament molt d'entrenament i millor aspecte !!!

Controleu la dieta, sobretot a partir de una edat.


Esquerra Maig 2009 - Dreta Setembre 2009

dissabte, 15 de gener del 2011

Volta per les cales de la costa de Palamós

La Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya ens envia a tots els Federats la revista Vèrtex, sempre hi ha articles i propostes interessants.Tot llegint el nº 233, de Novembre-Desembre de 2010,trobo una bona proposta per fer una caminada que sembla molt bonica pel Baix Empordà que ens durà per la costa Brava i les seves cales, entre Cap Roig i la Cala de la Fosca, prop de Palamós.

Aquí ens teniu al Mirador
Vist els dies tan bonics que està fent, ens espolsem la son de les orelles i marxem cap a Sant Joan de Palamós, on comença la ruta. Anem la Quima, l'Ot i jo mateix.
La Ruta comença a la Gasolinera que hi ha just a la sortida de la C-31 que indica Sant Joan de Palamós, a la mateixa Gasolinera podem deixar el cotxe i d'allà mateix surt la Via verda del Tren Petit, ben senyalitzada. La seguim fins que travessem la riera de l'Aubí, just després de passar la riera per un pontet deixem la Via Verda i agafem un camí que surt a mà esquerra al primer revolt de la carretera, hi ha un gran transformador. El camí va vorejant el bosc fins que veiem un gran Plàtan solitari fins el que tenim d'anar, allà mateix agafem el camí de l'esquerra i seguim recta i en clara ascensió, ignorant un primer trencall que hi ha a l'esquerra a pocs metres del Plàtan gegant. pujem una mena de collet pel camí fins que ens queda a la nostra esquerra una tanca perimetral de una finca amb 4 cases de nova construcció, cap al final de la finca trobem un camí travesser, ignorem dreta i esquerra i seguim de dret on la pista comença a pujar, no la deixarem fins que trobem un  trencant a la dreta que diu Mirador. Ignoreu tots els demés trencants fins a aquest que està en un marcat coll. Agafem doncs el trencant a la dreta que diu Mirador i pujem fins a dalt del Mirador, hi ha tres panells indicatius al cim que ens clarifiquen que és el que veiem, que per cert és molt.

Vista desde el Mirador en direcció Palamós
Retornem per el camí de pujada, però a pocs metres del cim anem cap a la dreta per un sender ben fresat que baixa a la pista per on havíem pujat però va a parar més endavant, prop de un encreuament de pistes, nosaltres agafem el camí que surt entre dos vells pilons de pedra amb l'indicació de Cala del Crit, el camí baixa tot fent esses fins unes escaletes que ens deixen a la Cala del Crit, on hi ha una vella cabana de pescadors. Ara comença la part més bonica de la ruta, resseguirem la costa fins a la Cala de la Fosca.

Vora les escales que baixen a la cala del Crit
A la Cala del Crit, al fons les illes Formigues
Pas cap a la següent Cala, és la Caleta de la Font Morisca
Ja tenim els peus a la caleta Morisca
A l'altre extrem de la cala del Crit hi ha un pas natural, com un forat que porta a la següent cala, la Caleta Morisca, d'aquesta surten unes escales que s'enfilen una mica per tal de tenir millor pas cap a la següent cala, passarem per la platja de Rocabona, la cala Estreta, la Cala de Corbs, i sempre per camins prou evidents, ara ran de mar, ara més amunt anirem fins el Poblat Ibèric, desde on podrem veure la Foradada, abans de baixar a la Cala del castell i cap a la cala Fosca.

Al Cap de Planes amb les illes Formigues al fons
La platja de Rocabona


S'Alguer

La Foradada
L'Ot al Poblat Ibèric
I la Quima també

Desde la Cala de la Fosca només ens cal tornar a la Gasolinera i haurem fet una excursió circular, preciosa, de prop de 14 km., amb poc desnivell però tan bonica que no val la pena córrer, s'ha d'observar tot el que veiem, per això podrem trigar entre 3 i 4 hores en fer-la tota, depèn, és clar del ritme i les parades per gaudir del preciós entorn.

Sortida feta el 15 de Gener de 2011


Les vistes son magnífiques !!

divendres, 7 de gener del 2011

Mont Blanc 1990


Mont Blanc


Aquest passat mes d'Agost va fer 20 anys que vaig pujar el Mont Blanc (4808 m.), sostre dels Alps, amb el meu estimat amic Jordi Torras, vàrem disfrutar com nens petits, jo vaig tenir l'humor de carregar una camara de video, que per aquell llavors pesaven com morts, per tal d'inmortalitzar la pujada. Us penjo un retall de la pel·licula que vàrem fer.





Sigui també un homenatge al Jordi, que per circunstancies de la vida no pot caminar tot el que ell voldria, desde aqui li envio una bona abraçada.

dijous, 6 de gener del 2011

Walter Bonatti, un gran home.

Walter Bonatti, l’immens escalador italià que aquest 2011 farà 81 anys, m’ha despertat sempre simpaties per la seva visió de l’escalada i la muntanya en sí, ha estat sempre un home rebel, d’idees clares i a més un gran creador i innovador en la manera de enfocar i fer les seves escalades pel món.
Avui llegint un article en una revista de muntanya m'ha cridat l'atenció el fet que la Federació Xinesa de Muntanya ha limitat l'edat per poder pujar a l'Everest entre els 18 i 60 anys. Qualsevol persona que surti d'aquests marges i vulgui obtenir el permís per pujar-hi haurà d'acreditar médicament la seva forma física.
Walter Bonatti
Jo no sóc gens partidari de posar portes a la natura ni a l'esport ni a la vida de ningú, però faig esport desde que en tinc record i a més sóc un apasionat de la muntanya, n'he pujat moltes i de tot tipus, però que voleu que us digui, sóc un romàntic de l'excursionisme, m'agrada conèixer el que estic veient quan pujo un cim de qualsevol tipus i a vegades estic més estona mirant el que m'envolta que no pas pensant en quanta estona he trigat a pujar-hi.
Molt sovint veig com ara la montanya, s'ha convertit en competició, en una carrera per veure qui triga menys o qui és el més jove o més vell de pujar-hi, i que voleu que us digui per la meva manera de ser això no m'agrada gaire.
Al meu admirat Bonatti li van fer una entrevista petiteta al País l'any 2008, que em va cridar l'atenció i la vaig guardar, deia coses de savi, un home que amb 18 anys i amb un equip precari va ser capaç de fer quarta ascensió absoluta de la formidable cara nord de les Grans Jorasses, amb 21 anys la primera ascensió del Gran Caputxí, fins llavors escalada que es creia impossible, i que va escalar sense parar fins els 35 anys de una manera elegant i innovadora i que llevors decideix retirarse, tip d'hipocresies i de la mala gent.
Quan li van preguntar sobre els patrocinadors deia: "És una cosa bona quan ajuda a dur a terme les activitats. Però quan l'activitat està al servei del patrocinador és una merda. L'alpinista per diners, accepta entrar en un joc en el qual t'obliguen a dir coses que no penses."
Bonatti va exercir de periodista durant un temps, diu que amb llibertat i creació, quan aquestes dues condicions van ser substituides per les presions professionals, per les imposicions tècniques va plegar. El que us deia un rebel amb dos co ...... !!
Els Ècrins, als Alps.
Deia també: "L'Alpinista, com a home d'aventura, hauria d'entendre que el món no és només la muntanya. Les muntanyes són precioses, però el món sencer ho és encara més. A més el món de l'esport ha creat els campions pel plaer de destruir-los. Jo no li vaig donar aquest plaer."
Un home admirable amb qui em sento en sintonia, salvant les grans diferències que hi ha entre un immens escalador i un aficionadet com jo.

diumenge, 26 de desembre del 2010

Turrons

Aquests dies costarà fer bondat amb tantes tentacions a la taula, però intentarem no menjar massa i entrenar molt, ja veurem que passarà. Penjo una bonica canço de nadal cantada a l'esglesia de Tavernoles per la coral Papa's & Mama's, on hi canta la Quima, és molt bonica. BONES FESTES A TOTHOM !!


dissabte, 25 de desembre del 2010

AGULLOLA DE LA TUTA (1.153 m.)

AGULLOLA DE LA TUTA, 1.153 m.

L'Agullola i Cabrera al fons

 Avui us explicaré una sortideta molt bonica pel Cabrerés, no és pas llarga ni massa dura, però té tots els al·licients per tenir una matinal preciosa.


Al cim
L'Agullola amb Cantoni al fons
Deixarem el cotxe al Pont de la Rotllada, a la C-153 a 500 m. de l'entrada a Cantonigrós, d'aqui seguim el camí endirecció NE passant per davant de la casa de Casellas i ens dirigim cap a la casa d'Aiats, pero abans de travesar el riuet ens dirigim cap el coll del Bram seguint el camí que ens portaria a les escales de Cabrera.

Les bores de Masallera
Un cop sóm al coll del Bram deixem el clar sender que ens portaria al coll de Cabrera, i agafem un sender que surt a l'esquerra en direcció clarament al Sud, seguint la mateixa cresta del penyasegat, a partir d'aquí gaudirem de un espectacle fantàstic, primer passarem per les bores de Masallera, una mena de doble muralla natural, i anirem seguint sempre per la mateixa cresta en direcció l'Agullola, no ens podem pas perdre ja que quasi bé es veu sempre amb la seva senyera onejant al cim.
Aqui es veu molt bé l'Agullola al fons
Camí de l'Agullola amb Cabrara al fons

Més o menys del mateix lloc en direcció l'Agullola
Hi ha algun pas on haurem de posar les mans a terra, però sense més dificultats ens plantarem al cim de l'Agullola de la Tuta.
Un cop al cim i després de disfrutar de les magnífiques vistes que hi ha en totes direccions baixem pel cantó contrari de la creu, vigileu al sortir del cim per la banda sud, ja que cal anar amb compte, es un troçet curt però no val a badar.
Un cop siguem al mig del bosc ens dirigim directament al Sud fins el Morro de Caselles, una punta just sobre la casa de Caselles que l'hem passat al sortir del pont de la Rotllada on tenim el cotxe.
Quan hagim vist la vista i la casa, és una mica enboscada la punta i s'ha de buscar el punt per veure-ho bé, recularem uns metres cap el Nord i buscarem un sender poc marcat que baixa per la banda Oest del morro, tot fent esses pel mig del bosc i dels boixos, directament als prats que hi ha a sota mateix.
Un cop a baix només cal borejar el morro en direcció Sud i trobarem un camí que ens portarà al cami de la casa de Caselles i d'aqui al pont on tenim el cotxe.
Haurem caminat de 2 a 4 hores depenent del ritme i del vertigen de l'expedició, haureu fet una matinal a la meva terra i ja us puc assegurar que tornareu !!

Ja la tenim més a prop

Molt a prop de l'Agullola

Les faigedes a la tardor
Aqui hi teniu la ruta


Vistes desde casa

Tinc la sort de tenir una bona vista desde casa nostra, així veig sempre el meu estimat Pirineu, desde el Cabrarés on visc i entreno.

Casa nostre

La Quima es la reina de les plantes

Casa nostra

La vista desde casa amb el Pedraforca i el Cadí

dimecres, 8 de desembre del 2010

Treballant per no perdre la forma !!!

Els dies s'han escurçat i el fred és ben viu, durant tot l'any compagino la Muntanya amb les dues rodes, de principi de Març fins a finals de Novembre faig roda prima (Carretera), que de fet és la bici que més m'agrada, Desembre, Gener i Febrer penjo la bici de carretera per agafar la roda ample i faig tres mesos de treball muscular dur, cosa que a mi em funciona molt de cara a la forma física, de totes maneres no deixo de fer muntanya i si puc esquio, encara que no m'agraden gens les cues.
Bons companys de pedal.


Bones vistes

Sense perdre de vista el Pirineu
Pedalant, pedalant aquest any hauré fet uns 6.000 km dalt la bicicleta, una pila d'hores per mantenir la forma.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Calderón (Sostre Autonòmic de la Comunitat Valenciana)

3 d'Octubre de 2010

Anant cap a Puebla de San Miguel
Aprofitant la tornada de Sierra Nevada hem fet una parada per pujar el Calderón, el punt més alt de la Comunitat Valenciana (CIMS AUTONÒMICS).
Cal anar fins a la Puebla de San Miguel, el Calderón està a cavall entre Teruel i València, a la bonica Sierra de Javalambre.
Es una caminadeta curta i plana, pero la zona és molt bonica, el cim en si no té més interès que ser el més alt de la comunitat valenciana.
Cami de la Puebla
Pino de Vicente Tortajada
Sortint de la Puebla de San Miguel en direcció a Mas del Olmo hi ha una pista de terra, practicable amb cotxe que surt del costat mateix de una bonica ermita.
S'ha de seguir la pista uns 4 km. fins que hi ha una cruïlla a la dreta que esta indicada com a Pico Gavilán, la seguim fins prop del cim del Pico Gavilàn, on hi ha un lloc de vigilància forestal, poc abans d'arrivar-hi hi ha un trencall a la dreta que diu Pino de Vicente Tortajada, a qualsevol lloc es pot deixar el cotxe i comença la caminadeta. Primer visitem el magnífic pi de Vicente Tortajada, el podeu veure en les fotos. Per això només tindrem de desviar-nos de  la pista principal un centenar de metres a la dreta, està ben indicat, per trobar el grandiós pi.
 Reculem fins trobar de nou la pista que ara seguirem a la dreta fins prop del cim, la pista es va perdent per transformar-se en un sender, abans d'arribar al cim ja és pot veure el vèrtex geodèsic del cim, on arribem en poc més de 3/4 d'hora desde el Pi.
Desde el cim és veuen bones vistes de la sierra de Javalambre i l'estació d'esquí del mateix nom, la única que hi ha a Teruel.
Hem rebatejat el cim com a cim dels coixos, perquè tenim les cames molt adolorides de les 12 hores de Sierra Nevada.
Amb el Calderón ja tinc 6 Autonomies, en queden 11.
Assegut als peus del pi.
Això és el Calderón



Aquí és veu el vèrtex del cim
Cim del Calderón amb el Ramón (1.837 m.)