FERRAN LATORRE, 14 VUIT MILS

Cantoni, 28 de Maig de 2017

Aquests dies estan plens de noticies als Himalaies, estem a plena temporada d’ascensions i a més a més hi tenim dos alpinistes de casa nostra i d’estils ben diferents duent a terme els seus objectius, el Kilian Jornet hores d’ara ja ho ha acomplert, una ascensió a l’Everest per la banda Nord des de el camp base en 26 hores i al cap de sis dies un altre vagada des de el camp base avançat en 17 hores, totes dues vegades sense oxigen, sense cordes fixes, sense portadors, en definitiva un fóra de sèrie increïble.

Per altre banda en Ferran Latorre, un alpinista a l’estil clàssic ha aconseguit el seu últim vuit mil, per tan ja els te tots 14, amb 46 anys ha estat el primer català en assolir-los tots, a base de treball i anys, pensem que va anar per primera vegada a l’Himàlaia l’any 1992 amb només 21 anys.

Va anar participant en expedicions, sobretot amb el programa de TVE, “al filo de lo impossible” i aquesta va ser la cronologia dels seus 14 vuit mils:

1. Annapurna (8.091 m) – 29 abril de 1999

2. Shisha Pangma (8013 m) – 4 octubre de 2005

3. Broad Peak (8.051 m) – 12 juliol de 2007

4. Dhaulagiri (8.167 m) – 1 maig de 2008

5.Manaslu (8.156 m) – 5 octubre de 2008

6. Kangchenjunga (8.586 m) – 18 maig de 2009

7. Gasherbrum II (8.035m) – 31 juliol de 2012

8. Lhotse (8.516 m) – 22 maig de 2013

9. Cho Oyu (8.201m) – 26 septembre de 2013

10.K2 (8.611 m) – 26 de juliol de 2014

11.Gasherbrum I (8080 m) – 24 de juliol de 2015

12.Makalu (8.481 m) – 23 de maig de 2016

13. Nanga Parbat (8.126 m) – 25 de juliol de 2016

14. L’Everest (8.848 m) – 27 de maig de 2017

Ja ho veieu 18 anys de treball incansable amb milions d’aventures per explicar, renuncies a fer cim per poder ajudar a altres alpinistes en series dificultats, demostrant tenir un esperit solidari increïble. Set intents a l’Everest fins a tancar l’ascensió ahir mateix. Moltes felicitats al Ferran i a tot l’equip que l’ha acompanyat durant aquests anys. 

KILIAN JORNET

Cantonigròs, 23 de Maig de 2017

El Kilian Jornet

En Kilian en acció

En el seu projecte  “Summits of My Life”, en Kilian Jornet (29 anys) ha pujat l’Everest, sol, sense oxigen, sense utilitzar cordes fixes, sense portadors, en 26 hores, tornant al camp base avançat en 38 hores, indubtablement és un fenomen de la natura i te tot el meu respecte i admiració.

Cal tenir present que ha sortit de 5.100 m. d’alçada i ha pujat fins als 8.848 m. de l’Everest, total 3.748 m de desnivell a gran alçada, amb tot el que implica avançar sense oxigen, tot una gesta digna d’admirar.

Però a mi em segueix creant dubtes la necessitat d’aquest nivell de competició a la muntanya, ja us en vaig parlar en un article d’aquest blog anomenat “córrer a la muntanya ??”, potser estic antiquat, potser no tinc visió de futur, però em fa por que s’assumeixen riscos absolutament innecessaris, veure’l corrent per segons quines crestes em fa patir de mala manera, ell és un fenomen, però per mimetisme també volen fer-ho gent que no tenen el seu nivell ni la seva excepcionalitat.

Em sap greu però jo entenc la muntanya de una altre manera, sense rellotges ni cronòmetres, gaudint de la natura i del que veig a cada racó per on passo, val a dir que jo mai he tingut les seves condicions físiques, ni tampoc la tècnica per fer segons què, i en soc ben conscient, sempre dic que no cal sobrepassar els nostres límits.

Uelki Steck

Tot i les mesures de seguretat hi hauran accidents a la muntanya que ens deixaran orfes de grans alpinistes, com ara l’Ueli Steck, que va morir el passat 30 d’Abril al Nupse, és el que te aquest esport, sobretot en la seva variant d’alta dificultat i de grans alçades.

Jo seguiré trescant per camins poc complicats i si son més complicats m’agafaré amb ungles i dents, aniré tan poc a poc com calgui i assumiré els mínims riscos possibles, que voleu que us digui, m’ho miro d'una altra manera.

Jo ben lligat i anar fent !!!

CAN MASSANA - MONESTIR MONTSERRAT, L'INTEGRAL.

Cantoni, 23 d’Abril de 2017, diada de Sant Jordi.

Al cim del Montgròs

He tornat a Montserrat i no me’n canso, ja us he explicat coses de Montserrat, la muntanya màgica o sagrada, segons les vostres creences, però una muntanya fantàstica per tothom. Feia molts anys que tenia ganes de fer l’integral de Can Massana al Monestir, per unes coses o altres no l’havia fet mai, per tan ho vaig proposar al Ramon i ja ens tens planificant-ho i cap a Montserrat de cap. Avui s’hi ha afegit en Pere i ens ha fet molta il·lusió.

Sortim de Vic a les 7 del matí, deixem un cotxe al Monestir i amb l’altre cap a Can Massana, no cal pas que us expliqui com arribar-hi a Montserrat oi ??. A Can Massana hi ha un bon aparcament per deixar-hi el cotxe, fan pagar 4 € per tot el dia.

Just de l’aparcament comença la caminada, es una caminada llarga, trencacames però deliciosa, teniu d’agafar el camí que porta al Refugi Vicenç Barvé, per tan no us podeu pas perdre, de sortida anireu pel GR-172 i el PR C-78 que van junts, en més o menys 10 minuts veureu davant vostre la famosa Foradada i la Cadireta, magnífic inici de caminada.

La Foradada i la Cadireta

En 5-10 minuts més trobareu un punt on es separen el GR i el PR, vosaltres deixeu el GR-172 que seguiria cap a la foradada i que també us portaria al Monestir, però per el besant de Santa Cecília, en l’article d’aquest blog, Sant Jeroni i l’Albarda Castellana, el vaig agafar de tornada. Per tan vosaltres seguiu el PR C-78, a la vostra dreta i que va cap el Refugi Barvé, tenim de passar per la Portella (883 m.) un coll des de on ja veurem el refugi, 30 minuts des de Can Massana.

Refugi Vicenç Barvé

 

Aquí les vistes son magnífiques, estem al mig de la zona de les Agulles, gaudim de les vistes i ens plantem en un tres i no res al refugi (40-45 minuts des de Can Massana), ha fet un matí fred, però aquí ja ens tenim de treure roba.

Seguim decidits el PR C-78, que no teniu de deixar mai, recordeu que les marques son grogues i blanques, i ara ens dirigim cap el pas del príncep, de seguida a la nostra esquerra apareixen la Mamelluda, el Dit, el Morro pla, l’Agulla Barvé, etc., estem a la zona dels Frares encantats, una autèntica meravella !!.

La Mmelluda i el Dit

En mitja horeta més ja estem al pas del Príncep, amb l’Agulla gran a l’esquerra del pas i l’Agulla petita a la dreta. Des de Can Massana portem 1:15 h., però hem caminat a bon ritme. El nostre següent destí es el Coll de Porc.

Caminem pel mig del bosc, però amb el sender ben marcat, pugem i baixem tot esquivant passos complicats, ara de cara al Nord, passem el Coll del Porc, després el Coll del Miracle, ara anem en direcció Sud, i avall i amunt, cap el Coll de les Comes i finalment el coll de Montgròs, on aprofitem per pujar el Montgròs que el tenim allà mateix. Portem 2:15 h. des de Can Massana.

Montserrat és Montserrat, s'ha de tocar la pedra !!

Al cim del Montgròs (1.133 m.)

Ja veiem davant nostre Sant Jeroni i l’Albarda Castellana, ara estem a la zona dels Ecos, al cim del Montgròs mengem i recuperem forces perquè ara ens espera una zona molt feixuga, cal fer una marrada considerable per pujar cap a Sant Jeroni, ens queda una raconada molt fonda per poder accedir a la pista que va cap el Monestir, estem a 1133 m. i baixarem a 970 m. per tornar a pujar fins els 1180 m. on trobarem la pista de Sant Jeroni al Monestir.

Anem fent camí, sense deixar mai el PR C-78, passem pel costat del Camell de Sant Jeroni on deixem el PR C-78 per dirigir-nos ben decidits cap a Sant Jeroni, deixant just a la nostra dreta l’Albarda Castellana, que podeu aprofitar per pujar-la, hi ha un pas més complicat, però està equipat amb una corda.

Sant Jeroni i l'Albarda Castellana, cap allà anem.

Trobem el camí de Sant Jeroni al Monestir quan ja portem prop de 4 hores des de el cotxe, aquest últim tros des de el Montgròs s’ha fet feixuc, però estem contents i ara agafem el camí en direcció al Monestir, molt ple de gent amunt i avall. Pugem només fins el primer mirador de Sant Jeroni, amb vistes a la zona del Montgròs ja que el mirador de Sant Jeroni està petat de gent i ja hi hem estat altres vegades.

Baixem decidits cap el Monestir pel camí antic, passant pel pla dels ocells i vinga baixar escales i escales fins el Monestir en una hora més. Portem 5 hores des de Can Massana, parades incloses. Aprofitem per agafar aigua a la font que hi ha al Monestir, que està ple de turistes, i ja només ens queda anar a buscar el cotxe, recollir el que tenim a Can Massana i cap a casa després de una matinal a Montserrat fantàstica.

Repostem i cap a casa !!

En resum, és una caminada trencacames, de 12,24 km., però amb un desnivell positiu de 854 m. i un de negatiu de 844 m., nosaltres hi hem trigat 5 hores, però no hem pas badat. Les vistes son magnífiques sense dificultats tècniques remarcables i de bon fer ja que no es pas gens perdedor.

Com sempre us dic, camineu amb calma, amb prudència, gaudint del que veieu i si camineu sovint federeu-vos. Aneu-hi que us ho passareu molt be !!! Bon Sant Jordi a tothom !!.

Track al Wikiloc: Integral de Montserrat

SANT CORNELI

Cantoni, 15 d’Abril de 2017

Sant Corneli

He tornat a caminar fins a Sant Corneli, es impossible cansar-me de caminar o pedalar pel Cabrerès, m’omple l’esperit de bones sensacions i de tranquil·litat, cosa que al ritme que vivim és d’agrair. Us explicaré una caminada còmode, apte per a tothom.

Agafeu la carretera C-153 de Vic a Olot i just passat Cantonigròs hi ha una gasolinera, una residència i un trencant a ma dreta just en un revolt a esquerres just passada la residència, el preneu. Si teniu moltes ganes de caminar podeu deixar el cotxe aquí i començar l’excursió aquí mateix. Jo, avui, n’he fet un tros amb el cotxe fins a un gran dipòsit d’aigua que hi ha una mica més enllà.

Un cop agafeu aquest trencant que us deia seguiu la pista, passareu el trencant a ma dreta que porta cap el camí dels enamorats, que ja us he explicat en aquest blog, just on hi ha la font dels enamorats, una mica més enllà trobareu la font del rajolí, una mica més i el trencant a ma esquerra que us portaria a la font del Faig, llavors un revolt en paella a dretes i una pujada, un cop a dalt la pujada a la dreta el dipòsit d’aigua que alimenta Cantoni, tot i que ara en puja del Ter, doncs a l’estiu fèiem curt, i un encreuament de camins, el de l’esquerra ja està indicat cap a Sant Corneli. Una mica més enllà hi ha un dipòsit d’aigua per les ADF i un bon lloc per deixar el cotxe si encara en porteu.

Caminareu envoltats de maravelles !!!

Aquí he començat a caminar, no hi ha pèrdua, cal seguir sempre la pista, apte per turismes, amb prudència, caminareu envoltats de prats magnífics, deixant el Puig d’Urri a la vostra esquerra, en poc més de 15 minuts trobareu un trencant indicant Font de la Bena a l’esquerra i de dret a Sant Corneli.
Seguireu caminant envoltats de Faigs i prats d’escàndol, camineu per dalt la serra, bàsicament en direcció Sud, amb molt bones vistes, de cop veieu tot el Montseny davant vostre, l’espectacle s’ho val.

El Montseny

Podeu caminar-hi tot l’any, a la primavera tots els verds, a l’estiu verds i rossos i avellanes, a la tardor tots els vermells i bolets i a l’hivern fred i moltes vegades neu, un plaer autèntic.

Ara el camí comença a baixar cap el torrent de la Cau, trobareu un trencant a la vostra esquerra que fa un gir de pràcticament 360º, ja esta indicat, de dret cap a la casa de la Cau, el de l’esquerra cap a Sant Corneli (30-35 minuts del cotxe), el camí passa el torrent de la Cau i ja ens dirigim de dret a l’ermita de Sant Corneli, just arribant-hi veureu el dolmen que hi ha a la banda N de l’ermita.

Sant Corneli i el seu Dolmen

 

He tardat 40 minuts, però he caminat ràpid, hi he anat amb la Dala, una gosseta de la meva sogra que m’anava mirant amb cara de pocs amics, però ha seguit, es una caminada de 45-60 minuts.

Sant Corneli ja està documentada al segle XIII, però probablement el seu origen és anterior, pertany al municipi de Tavertet, va tenir diferents reformes i actualment en tenen custòdia des de la Cau, on guarden les claus.

Ara es molt important anar a veure les vistes sobre Tavertet que hi ha des de el morral que hi ha a 200 m. al Sud de Sant Corneli, ja veureu un sender que baixa de dret en direcció Sud fins a la punta que hi ha sobre la preciosa casa de Novelles.

M'hi he quedat ben encantat !!

La vista des de aquí es espaterrant, jo m’hi he estat una bona estona, com sempre que hi vaig, gaudint de la pau i de la vista, una passada, Tavertet des de una perspectiva diferent, el Montseny, les cingleres, el Castell de Tavertet, la Torre medieval de la Vall, sense paraules !!!

Amb el cor ple i curat, tornada pel mateix camí amb la Dala mirant-me malament però contenta de sortir a passejar, avui farà migdiada segur !!!

Octubre 2005, vivac a Sant Corneli, 18 anys del Pol.

 Track a l'Strava: Sant Corneli

DOMUS D'ESPARRAGUERA O CASTELL DE FITOR

Cantoni, 26 de Març de 2017

Avui hem caminat per una zona molt bonica per tal d’anar a veure la Domus d’Esparraguera o també anomenat Castell de Fitor. Es tracta de una antiga casa fortificada de la que ja n’hi ha noticies al segle XI i que depenia del Castell de Centelles i posteriorment del Baró de Savassona. Actualment la casa de l’Esparraguera esta en bon estat, però de l’antic casalot fortificat en queden les runes.

Ens cal anar fins a l’urbanització del Muntanyà i allà buscarem el carrer Esteve Duran cantonada carrer Pirineu, on deixarem el cotxe. En aquest punt surt un camí en direcció O-SO just al costat de la tanca de una casa de l’urbanització. Agafarem aquest camí que ens porta en 10 minuts a la casa de Sant Mamet, molt deixada i mig abandonada. Tenim una magnífica vista del Pirineu, avui ben nevat, i de la zona dels Hostalets de Balenyà i Centelles, sempre anem en direcció Oest.

Vistes magnífiques al Pirineu

Sant Mamet

El Castell de Centelles

No tenim de deixar mai el camí més fresat que va girant en direcció Sud, tenim grans vistes sobre Centelles, amb el seu Castell i tota la cinglera del Puigsagordi, on hi ha la ferrada de les Baumes Corcades, ja us l'explicaré en un altre ocasió.

En 40 – 45 minuts arribem a la casa del Fitó, ja veiem el castell d’Esparraguera a la nostra esquerra en direcció Est. Just a la casa agafem un bon camí en direcció la casa de l’Esparraguera on arribem en 15 minuts des de el Fitó i en 50-60 minuts des de el cotxe.

El Fitó, aqui a l'esquerra.

Ja veiem la casa de l'Esparraguera amb el castell a darrera

Passegem per les runes del castell i evidentment fem volar el Dron del Ramon per sobre del castell, obtenint unes boniques imatges que us poso aquí mateix.

A l'Esparraguera ens vigila el gat !!

El que queda del Castell

Volant el Dron del Ramon

Continuem per un camí que surt pel darrera del castell en direcció Nord pel costat de uns camps, després gira en direcció Est, tot i que va fent algun revolt seguim el camí ample i sense pèrdua, sempre en direcció Est fins que trobem l’Urbanització del Muntanyà.

El camí surt pel darrera de la casa ...

Sortireu al Carrer de Collformic, teniu d’anar a la vostra esquerra fins al Carrer de Santa Fe, el primer a l’esquerra es el Carrer Esteve Duran, el seguiu i al final trobareu el cotxe aparcat a la cantonada del Carrer Pirineu. Des de el Castell hem trigat uns 40 minuts, total dues horetes parades incloses, una circular apte per totes les edats i condicions físiques. Amb en Ramon, la Carme i la Quima m’agrada molt caminar !!.

Enllaç al track de l'Estrava: Domus d'Esparraguera