23 de maig 2017

KILIAN JORNET

Cantonigròs, 23 de Maig de 2017

El Kilian Jornet
En Kilian en acció
En el seu projecte  “Summits of My Life”, en Kilian Jornet (29 anys) ha pujat l’Everest, sol, sense oxigen, sense utilitzar cordes fixes, sense portadors, en 26 hores, tornant al camp base avançat en 38 hores, indubtablement és un fenomen de la natura i te tot el meu respecte i admiració.

Cal tenir present que ha sortit de 5.100 m. d’alçada i ha pujat fins als 8.848 m. de l’Everest, total 3.748 m de desnivell a gran alçada, amb tot el que implica avançar sense oxigen, tot una gesta digna d’admirar.

Però a mi em segueix creant dubtes la necessitat d’aquest nivell de competició a la muntanya, ja us en vaig parlar en un article d’aquest blog anomenat “córrer a la muntanya ??”, potser estic antiquat, potser no tinc visió de futur, però em fa por que s’assumeixen riscos absolutament innecessaris, veure’l corrent per segons quines crestes em fa patir de mala manera, ell és un fenomen, però per mimetisme també volen fer-ho gent que no tenen el seu nivell ni la seva excepcionalitat.

Em sap greu però jo entenc la muntanya de una altre manera, sense rellotges ni cronòmetres, gaudint de la natura i del que veig a cada racó per on passo, val a dir que jo mai he tingut les seves condicions físiques, ni tampoc la tècnica per fer segons què, i en soc ben conscient, sempre dic que no cal sobrepassar els nostres límits.

Uelki Steck
Tot i les mesures de seguretat hi hauran accidents a la muntanya que ens deixaran orfes de grans alpinistes, com ara l’Ueli Steck, que va morir el passat 30 d’Abril al Nupse, és el que te aquest esport, sobretot en la seva variant d’alta dificultat i de grans alçades.


Jo seguiré trescant per camins poc complicats i si son més complicats m’agafaré amb ungles i dents, aniré tan poc a poc com calgui i assumiré els mínims riscos possibles, que voleu que us digui, m’ho miro d'una altra manera.

Jo ben lligat i anar fent !!!