diumenge, 8 de març del 2020

CINGLES DE VALLCEBRE (4 DE 20)


Cantoni, 8 de Març de 2020

ELS CINGLES DE VALCEBRE
Seguim amb el projecta de les 20 sortides l’any 20, el 20/20, amb el Ramon, avui hem anat a una zona on en teníem moltes ganes tots dos, son zones que queden entre dues aigües i a vegades les oblidem, gran error, solen ser tresors meravellosos i el d’avui a fe de Déu que ho ha estat, farem una circular pels cingles de Vallcebre, una meravella.

Per anar-hi cal agafar la C-16 en direcció a Guardiola de Berguedà, just passada la Central tèrmica hi ha el trencant que porta capa a Sant Corneli i Fígols, es la BV-4026, l’aneu seguint i poc abans del km 5 hi ha una pista forestal a ma dreta i una petita construcció, allà podeu deixar el cotxe. No hi ha cap indicació, però no us podeu pas equivocar.

EL CAMÍ A SEGUIR
A L'ESQUERRA CAP EL GRAU DEL BOIG

Seguim la pista en direcció Nord i poc després de uns indicadors i de un pas de bestiar hi ha un sender que surt a ma esquerra amb un munt de fites que l’indiquen, (5 minuts des de el cotxe), per aquí anirem a pujar pel grau del Boig, seguim el sender ben indicat i bastant fresat que puja decidit cap els peus de l’espadat, en principi no veiem el grau, i quan ens hi plantem ho entenem ja que està molt amagat entre les roques. Fins al peu del grau 20 minuts.

GRANS VISTES

AL PEU DEL GRAU
EN RAMON A PLE GRAU
AL MIG DEL GRAU
Cada vegada millors vistes amb el pantà de Baells als nostres peus, pugem el grau, fàcil, amb cadenes per ajudar-vos, gaudim de la pujada perquè a més a més ens fa un dia genial. Ens plantem a dalt la cinglera en 25 minuts des de el cotxe, ara comença una circular magnífica, cal anar a la vostra dreta, en direcció NE, just per sobre el cingle, més o menys en 15 minuts més trobem el grau de les granotes i la pista on hem deixat el cotxe, just després hi ha dos camins, cal agafar el de la dreta que segueix més o menys de pla en direcció a la casa de Cal Menut hi ha un indicador que diu La Foradada.

A DALT LA CINGLERA

PER AQUÍ CAP A CAL MENUT
El paisatge genial, veiem a l’altre banda de la Vall el poble de Malanyeu, on vàrem dinar el dia que vàrem pujar el Pollegó Inferior del Pedraforca, just a sota el poble de Sant Corneli i la Torre del Moro, al fons el Pirineu ben nevat, tot un espectacle.


EL PLAER DE CAMINAR ...
Nosaltres seguim en direcció la Foradada, el camí ara baixa una mica però no es perdedor, molt ben indicat en groc i blanc, doncs seguim el PR-128. Poc després de Cal Menut deixem el Grau del Jou a la nostra dreta, seguim fins el Grau de Sant Climents, també el deixem a la dreta, aquí hi trobem a uns companys que fan una ruta similar a la que farem nosaltres, seran les úniques persones que trobarem en tota la volta, exceptuant, és clar, la gent que trobarem al poble de Vallcebre. Fins aquí 1:10 h. des de el cotxe.

GRAN REGAL

ARA A LA DRETA CAP A LA FORADADA
La pista va girant cap al Nord, sembla que ens vulgui fer un regal i carai si el fa, de cop apareix el Pedraforca i la Serra del Cadí, un bon regal. Ara estem seguint una pista ample, i no val a badar doncs hi ha un sender que surt a la dreta en baixada que ens portarà a la Foradada, hi ha un indicador (1:20 h des de el cotxe).

Seguim el sender entre pins, deixem el Grau de les Granoteres, el Grau del Poeta a la nostra dreta, passem pel costat de una casa amb unes vistes privilegiades (1:40 h) i anem baixant fins a un pontet que passa per sobra la Foradada, aquí parem a esmorzar. La Foradada es un tall a la roca per on passa el Torrent de Vallcebre, just a sota hi passa la carretera que va cap a Saldes. Fins la Foradada (1:55 h).

LA CASA I LES VISTES, UN PRIVILEGI
LA FORADADA
Just a l’altre banda del pont hi ha un indicador, nosaltres cap a Vallcebre, passem pel Molí de Vallcebre, per un camí empedrat Medieval i ens hi plantem en 40 minuts des de la Foradada (2:30 h).


AQUI S'AGAFA EL CAMÍ EMPEDRAT

AQUI EL TENIU

VALLCEBRE
Des de l’Església cal seguir la carretera B-401 i ja trobareu el trencant de Santa Magdalena, el nostre pròxim destí, seguim una pista ample, apte per vehicles, passem per Cal Pons de Belians, (3:10 h.). Agafem a l’esquerra en direcció Carot i Cal Bufalà.

JUST A CAL PONÇ, ARA A L'ESQUERRA

Trobem un encreuament amb una gran pedra guarnida amb una creu (10 minuts des de Cal Pons), llavors ni dreta ni esquerra, dret darrera la pedra surt el sender que ens porta cap a Santa Magdalena.

ARA PER DARRERA LA PEDRA DE LA CREU
Ara el sender va pel bosc, ben ombrívol i pujant tot decidit cap a l’ermita, està al mig del bosc ben recollideta, la dedico a la meva mare que es diu Magdalena i li envio per Watsap, tot i els seus 98 anys el fa servir i be que se’n surt. Fins aquí 3:30 h.

SANTA MAGDALENA
Seguim el sender que surt de l’esglesia, molt bonic que va pujant altre cop cap a dalt la cinglera de Vallcebre, anem tancant la circular, en 30 minuts ens plantem dalt la cinglera just davant el Grau de la Mola, a la dreta seguiríem per sobre el cingle fins al grau del Boig, per on podríem tornar a baixar cap el cotxe. Nosaltres però decidim baixar el Grau de la Mola, per veure com es i seguir pels peus del cingle fins el cotxe. Ara portem 4:00 h., parades incloses.

ENS HO HEM PASSAT BE !!
Baixem el grau sense cap mena d’interès i seguim per sota la cinglera, ara per la carretera ara fent drecera pel bosc, i tanquem la volta en 4:30 h. Jo us recomanaria seguir per la cinglera i tornar a baixar pel grau del Boig, el temps si fa no fa però més interessant segur.
Hem fet una camina de menys de 5 hores, de poc desnivell acumulat, fàcil i molt bonica, aneu-hi que us agradarà i com sempre us dic, camineu amb calma, gaudint del que veieu i si camineu sovint federeu-vos.



dissabte, 15 de febrer del 2020

MONTSACOPA



Cantoni, 15 de Febrer de 2020

NOSALTRES, EL CRÀTER I SANT FRANCESC AL FONS, L'EDIFI NO PAS EL SANT ...
Avui una per fer amb nens petits i avis, pujarem al volcà de Montsacopa a Olot, més que una excursió de veritat es una passejadeta amb romanents culturals doncs és ideal per combinar-la amb la visita al Museu dels Volcans al mateix centre d’Olot.

Deixarem el cotxe on pugueu d’Olot, nosaltres l’hem deixat prop de la plaça Clarà, ara per on vulgueu aneu cap a la Plaça de Braus, es la més antiga de Catalunya, fou construïda el 1859. Seguim cap el cementiri (10 minuts des de el cotxe), per l’esquerra del cementiri comença la pujada al volcà, hi ha unes escales llargues i llargues fins a dalt el volcà (20 minuts des de el cotxe).


LA QUIMA ESCALES AMUNT
Dalt hi ha la capella de Sant Francesc i dues torres de guaita on es pot pujar i poder gaudir del crater del volcà. Conserva la forma de copa, per això allò de Montsacopa. Hi ha un caminet que volta tot el cràter per poder gaudir-ne ben bé, també es pot baixar-hi.

OLOT ALS NOSTRES PEUS, ES VEU EL CEMENTIRI, PER ON HEM PUJAT I LA PLAÇA DE BRAUS
SANT FRANCESC





Tornada pel mateix camí, passejada i dinar a Olot mateix, molt i molt per triar, Olot és una vila ben complerta i acollidora, haureu fet una passejada ben tranquil·la i bonica.



dilluns, 10 de febrer del 2020

SALT DE SALLENT A RUPIT


Cantoni, 10 de Febrer de 2020

AL MIRADOR DEL SALT DE SALLENT
Ahir vaig anar amb l’Aida i el Nil fins el Salt de Sallent, prop de Rupit, una caminadeta curteta (1 h - 1:30 h en total), però molt bonica, apte per tots els públics, amb avis i nens, cap problema, segur que en gaudireu.

Per la zona del Cabrerès, on jo visc, hi teniu explicades, en aquest blog, multitud de caminades de tot nivell, aquesta es molt fàcil. Deixeu el cotxe a l’aparcament de Rupit, es paga per aparcar-hi, però només 2 € per tot el dia, al poble no s’hi pot entrar amb cotxe.

PONT PENJANT
ARA A L'ESQUERRA

Primer passarem el famós pont penjant, una aventura pels més menuts, així ja passem la riera de Rupit que anirem seguint, deixant-la sempre a la nostra dreta, aigües avall fins al Salt de Sallent.

RUPIT UN POBLE MOLT BONIC
Un cop passat el pont anem a la dreta en direcció a l’Església de Sant Miquel, just passada l’església hi ha un indicador a l’esquerra que diu Salt de Sallent, només cal seguir la ruta, ben fresada i marcada, sempre seguint la Riera i deixant-la a la nostra dreta, aigües avall.
Passarem pels Saltants del Rodor, més avall la Font Pomareda i a sota mateix el bonic Salt de Sabaters, els visitem i seguim avall.

SALTANTS DEL RODOR
AIXÍ ÉS EL SENDER ...
SALT DE SABATERS

FONT POMAREDA
Al final arribem al Salt de Sallent, queda a la dreta quan sortim a la pista que ve de Sant Joan de Fàbregas, a la dreta i cap al Far a l’esquerra. Seguim aquesta pista en direcció el Far uns centenars de metres fins a un mirador, hi ha la millor vista del Saltant.

SALT DE SALLENT, EL MÉS ALT DE CATALUNYA

EL SALT A SOBRE MATEIX
AMB L'AIDA I EL NIL
Gaudim de les vistes i del solet que ens fa avui, visitem el Salt des de sobre mateix, mangem unes taronges i anem tornant pel mateix camí, nosaltres hem trigat, parades incloses una horeta. També es pot tornar per la pista asfaltada que va de Sant Joan de Fàbregas a Rupit, però francament és més bonic el senderet que hem resseguit pel costat de la Riera. Si hi aneu us agradarà segur, tingueu present que es una ruta molt concorreguda els caps de setmana, potser l’únic inconvenient.

diumenge, 9 de febrer del 2020

VOLTA PER LES CALES DE BEGUR (3 DE 20)

Cantoni, 9 de Febrer de 2020

AL MAS D'EN PINC
Seguim amb els camins de ronda, procurant fer circulars que combinin mar i muntanya, avui a la zona de Begur, la veritat es que intentarem fer una circular improvisada, venen la Quima i la Carme i ja es temen que no serà una caminadeta curta, la Quima cada dia més valenta ja es veu amb ànims de fer una estona més llarga.

Anirem fins a Begur i deixarem el cotxe a qualsevol dels pàrquings del poble, la ruta comença al carrer del Camí del Semàfor. El primer tram serà per carrers de una urbanització, no gaire bonic, però després millorarà molt i molt. 

PRIMER CAP A VEURE LES VISTES DEL CAP DE BEGUR ON HI HA EL SEMÀFOR DE BEGUR
CAP AQUI
DESPRÉS TORNAREM I SEGUIREM CAP AQUÍ
VISTES DES DE EL CAP DE BEGUR
I EL MATEIX SEMÀFOR
Anem sempre en direcció el Cap de Begur, serà la nostra primera parada, hem seguit sempre el Carrer del Camí del Semàfor, al final es converteix en una pista de terra, deixant a ma esquerra un trencant asfaltat que va decidit avall. Nosaltres per la pista fins que trobem un indicador (Est - Mirador del Cap de Begur / Nord – Sa Tuna), 40-45 min., ens acostem fins el mirador, just darrera del Semàfor de Begur, us explico en paraules de Xavier Febres, que era el Semàfor de Begur:

“Plantarse en lo alto del cabo de Begur es una experiencia en sí misma, sin necesidad de demasiados pretextos. Sin embargo mañana domingo el pretexto lo vale: la entidad Gent del Ter, que se dedica a la protección del patrimonio, convoca una salida colectiva hasta el semáforo del cabo de Begur, funcionalmente difunto pero con la edificación intacta, asediada por la urbanización rampante. Se trata de uno de los puntos más orientales, más adentrados en el mar, de toda la costa catalana: más que la vecina montaña palafrugellense de Sant Sebastià, menos que el Cap de Creus, indiscutido extremo oriental de la Península ibérica. En el cabo de Sant Sebastià se inauguró el año 1857 uno de los faros más importantes del país. A guisa de compensación, en 1883 el gobierno otorgó al vecino cabo de Begur la instalación del semáforo de comunicaciones para la navegación a vapor. Inaugurado después de lentas obras el 10 de  diciembre de 1891, la implantación de la telegrafía sin hilos lo dejó sin utilidad directa poco después. Cerró definitivamente en 1970.

Su instalación se vivió en el pequeño municipio de Begur como una victoria frente a la poderosa villa vecina de Palafrugell. Lo que los viejos begurenses llamaban el semáfru era un título de orgullo, el reconocimiento de la importancia estratégica de la mole del cabo de Begur.

En 1871 el gobierno había aprobado la ley de obligatoriedad del uso del Código Internacional de Señales para la marina de guerra y la mercante. Implicó la construcción en la costa de las estaciones de comunicaciones  llamadas semáforos, levantadas y regentadas por el ministerio de Marina.

Aquel código obligatorio se servía de banderas de distintos diseños y colores entre los barcos y el semáforo, quien transmitía los mensajes por telegrafía con hilos hasta el destino deseado por cada capitán. El barco se aproximaba al punto de la costa donde se encontraba el semáforo y con tres toques de sirena avisaba que quería comunicar. La respuesta sonora indicaba que podía empezar a hacerlo mediante el código de banderas. 

La instauración en 1919 de la telegrafía sin hilos convirtió en obsoleto al sistema. El semáforo prosiguió con funciones de vigilancia, orientación y observación meteorológica, luego automatizadas sin necesidad de técnicos presenciales. Hasta el cierre completo de 1970.

Algunas de aquellas funciones fueron absorbidas por los faros del cabo de Sant Sebastià y el cabo de Creus. Su vecino inmediato rosellonés del cabo Bear, en Portvendres, mantiene aun las funciones de semáforo. El antiquísimo faro de Bear, con la torre piramidal de 27 metros de altura, reconstruida en 1905 con mármol rosado del Conflent y la linterna metálica roja, conserva en activo a su lado el semáforo regentado desde 1861 por la Marina francesa con funciones de vigilancia (navegación, pesca, reserva marina, frontera marítima, espacio aéreo, salvamento) y observación meteorológica.

Cada uno de dichos municipios costeros nutre el orgullo de su propio cabo. La mole de Bear se ha visto tildada de “cabo de Hornos catalán” con un punto de grandilocuencia oceánica. Su estación meteorológica registra con relativa frecuencia tramontanas de 160 km/h. Coinciden con las de este lado, puesto que el viento no conoce fronteras estatales. El semáfru del cabo de Begur, aunque sea hoy un cuerpo vacío, merece una visita, una historia y un respeto.”


Ara reculem altre cop fins al pal indicador, tenim de seguir cap a Sa Tuna, ara es un sender que tot fent marrades baixa cap a Ses Falgarines (30 minuts des de el Semàfor, 1:15 h des de el cotxe). Nosaltres hem baixat fins arran d’aigua i ens hem enfilat per una mena d’escaletes que porten fins a trobar el GR, però es pot evitar aquesta marrada seguin de dret pel carrer Rec de l’Aigua, asfaltat, dalt de tot del carrer ja trobareu el sender del GR, hi ha unes escales que hi van parar.

Ara el camí va seguint la cinglera, amb vistes meravelloses fins que ens plantem al mirador de Sant Josep, davant Ses Pedres Blanques, al Nord Sa Tuna, molt i m olt bonic !!!. Fins al Mirador de Sant Josep 2:00 h.

AL FONS EL MIRADOR DE SANT JOSEP
 

AL MIRADOR DE SANT JOSEP
Parem a menjar i beure i gaudir de les vistes, seguim en direcció el Mirador de Sa Tuna (2:10 h) i pel camí de ronda, ara ja ben cuidat passem per Sa Tuna.

VISTES DES DE EL MIRADOR DE SANT JOSEP

VISTES DES DE EL MIRADOR DE SA TUNA AL NORD

VISTES DES DE EL MIRADOR DE SA TUNA AL SUD

SA TUNA
Seguim el camí fins a la Cala d’Aiguafreda (2:30 h), aquí agafem el Carrer d’Aiguafreda en direcció muntanya (SO), passem la GIV-6534 seguint recta pel Carrer d’Aiguafreda, ara en clara pujada fin que trobem a la nostra dreta el Carrer Garbí, el seguim uns metres i ja trobarem un sender que ens indica Mas d’en Pinc (2:45 h).

AGAFANT EL SENDER AL CARRER GARBÍ

ES AQUEST ...
... I ES AIXÍ.
El sender ara es molt bonic, va passant pel bosc, trobem diferents rètols, poc cuidats, que ens informen del tipus de bosc, dels animalons, etc., sempre pujant fins que arribem al Mas (3:30 h), en aquest lloc i va viure els últims anys de la seva vida la famosa “bailaora” Carmen Amaya i va morir-hi el 19 de Novembre de 1963.


EL MAS D'EN PINC, AMB RAÓ L'AMAYA S'EN VA ENAMORAR


Ara seguim cap el poble per carrers molt bonics, dinem i cap a casa, una volta molt bonica de poc més o menys 4:00 h., sense dificultats i amb vistes i històries ben complertes. Hem fet prop de 10 km. i 567 m. de desnivell positiu.

DINAR I CAP A CASA
Com sempre us dic, camineu amb calma, gaudint de l’entorn i si ho feu sovint federeu-vos, ajudareu a conservar refugis, on us faran descompte, i de passada estareu coberts per una bona assegurança.