10 de Juny de 2012
Hem estat al Paradís, si hi ha un bosc on hi visquin els Déus ha de ser al de la vall de Turan, quina meravella !!.
 |
| Pujant per Bedreda, residència dels Déus del bosc .... |
Avui us explicaré una magnífica caminada, llarga, però sense dificultats per unes contrades esplèndides, plenes d'història i de bellesa. Hem fet la travessa desde el refugi Era Honeria, a la vall de Turan, fins a prop de Babergue, a Era Lana. El cas és que vàrem marxar amb els germans Serra, dos magnífics caminadors de qui ja us he parlat altres vegades, cap a la Vall d'Aran, seguint la N-230 en direcció la frontera francesa i poc després de Les, trobarem el trencant a ma dreta que ens condueix a Canejan, per una carretereta asfaltada però molt estreta, seguirem cap a Sant Joan de Turan i encara una mica més enllà cap al refugi Era Honeria (660777835, refugiohoneria@gmail.com), guardat per l'Aleix, un guarda com els d'abans, confiat i servicial.
Després de sopar a Vielha ens plantem al refugi força tard, hi farem nit, pactem esmorzar a les set amb l'Aleix i llavors ja veurem quin temps ens farà.
 |
| Refugi Era Honeria |
 |
| L'Aleix a la dreta |
A les set estem entaulats esmorzant, el dia s'ha despertat força tapat, l'Aleix ens comenta que a dalt hi trobarem molta neu i que a banda de les 9 - 10 hores que hi ha sense neu, es pot allargar molt la caminada amb la neu fonda que trobarem, per això ens deixa unes raquetes per si les necessitem, tot un detall de la seva part. Nosaltres tenim tantes ganes de caminar que decidim marxar amunt i ja veurem fins on anem sobre la marxa. L'Angel ja havia contactat amb un taxista d'Artíes (Olperer s.l., de l'Agustí Moga, molt trempat i tranquil, tel 629465988) perquè ens vingués a recollir a l'altre banda, a l'Era Lana, a la tarda per tal de tornar-nos a l'inici de la ruta.
Tothom ens avisa que tinguem present que per aquella zona hi ha l'ós, ens diuen que n'hi ha quatre per aquelles contrades, però tothom ens diu, també, que no hi ha perill, que son animals mol esquerps i que encara no ensumen als humans fugen, de fet aprofitem per parlar amb un guia de muntanya que trobem al restaurant on sopem, amb el guarda del refugi i amb el taxista d'aquest tema i veiem que a cap els preocupa gens el tema de l'ós, ens diuen que els ramaders s'enfaden perquè quan perden un animal per culpa de l'ós, l'administració tarda molt a pagar, diuen que més d'un any.
Anem a la ruta, sortint del refugi hi ha dos camins per pujar cap a Liat, s'agafen just darrera el refugi on hi ha un indicador, Liat per Grauers o Liat per Bedreda, els dos van al mateix lloc, Bedrera més curt, però més dret. L'Aleix ens ha dit que millor per Bedreda ja que per Grauers hi ha perill d'allaus. A 3/4 de 8 ens posem en marxa i ens fiquem dins un bosc de faigs que "xorrreja" aigua per tot arreu, a mesura que anem enfilant-nos anem quedant xops.
 |
| Pujant bosc amunt. (Foto de l'Angel Serra) |
|
Aproximadament en 1:15 h sortim del bosc, molls però encantats del que hem vist i caminat, el camí no ha parat mai de pujar ja que tenim de guanya uns 1000 m. en poca distància. Al sortir del bosc veiem al fons el coll de Bedrera on tenim d'anar, deixant sempre el torrent de Bedreda a la nostra dreta i el Tuc Ermér a la nostra esquerra, les vistes son magnífiques i tots tres anem pujant al nostre ritme, gaudint del dia.
 |
| Al fons el coll de Bedreda, sortint del bosc. |
 |
| La Vall per on hem pujat |
 |
| Coll de Bedreda i llac del mateix nom |
En 2:10 h ens plantem al coll de Bedreda, ara anem cap a l'esquerra buscant el coll de Güerri desde on ja esperem veure l'Estany de Liat, fem un primer coll a les 2:30 h i en 30 minutets més ens plantem al coll, aproximadament hi hem trigat unes 3 hores fins aqui, ara ja veiem el Llac de Potz, encara mig glaçat, però tot i que hi ha força congestes de neu no ens fa pas anar malament, ni tan sols necessitem les raquetes que ens ha deixat l'Aleix. Fins aqui sempre hem anat seguint el GR-211.3, ens enfilem cap el cap de Bedreda de 2378 m. per evitar les congestes més grans i continuem cap els rasos de Liat, tot ple de flors i aigua, entremig de tot això les restes de les antigues mines de ferro i una mica de coure, que van estar explotades fins a principi de segle XX.
 |
| A l'esquerra el coll de Güerri |
 |
| Desde el coll es veu l'estany de Potz |
 |
| Al fons el Mauberme |
 |
| Amb el Mauberme al fons (Foto de l'Angel Serra) |
 |
| Comentant la jugada (Foto de l'Angel Serra) |
Ara caminem pels plans de Liat, amb l'estany a la nostra esquerra un centenar de metres més avall, en aproximadament 4 hores passem prop del refugi de Liat i en 45 minutets més passem pel Pas Estret, als peus del qual ja hi arriba una pista apte per 4 x 4. Ara només haurem de seguir la pista en direcció Baguergue deixant un trencant a la dreta que porta al port de Varradós. Passem el pla de Torn on les aigües comencen a agafar el color vermellós del ferro, deixem un trencant a l'esquerra que ens portaria a l'estany de Montoliu i al Mauberme i en 6:10 h ens plantem a la Cabana de Calhaus. Una mica més enllà truquem al taxista perquè ens reculli a l'era Lana.
 |
| El ferro tenyeix el riu ... |
 |
| ... i als llacs ... |
 |
| ... i les pedres. |
Aviat veiem el Montardo d'Aran davant nostre, altiu com sempre, acompanyats de prats plens de bestiar, veiem un magnífic cérvol, que no podem fotografiar per segons i pista avall fins que trobem a l'Agustí que ens recull on havíem quedat. Total 7:15 hores de preciosa caminada !!
 |
| ..... |
 |
| ...... |
 |
| El Montardo |
L'Agustí ens torna a Turan, al refugi dinem, ens dutxem i cap a casa hi falta gent, aneu-hi, us agradarà moltíssim !!
 |
| Les flors ens han acompanyat |
 |
| ........ |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada