dimarts, 14 d’agost del 2012

ANETO (3.404 m.)

14 d'Agost de 2012


Avui parlarem del més alt del Pirineu, l'Aneto de 3.404 m. amb la seva glacera que Déu n'hi do com ha disminuit desde que la vaig veure per primera vegada l'any 1977, però és el Jefe, el més alt, s'ha de pujar !!

Al fons l'Aneto, abans el coll de Corones.
Anirem fins a Benasque i d'allà pujarem amb el cotxe fins a Baños de Benasque i amunt fins el final de la pista on hi ha un espai no molt gran, però que hi poden aparcar uns quants cotxes, es el Plan de Besurta (1.900 m.), segons a quina època si hi ha molta afluència de vehicles tallen la pista i s'ha de fer l'ultim tram a peu.
L'Aneto és un cim molt alt, no te grans dificultats tret de l'alçada, la glaçera, on cal portar crampons i piolet, i el pas de Mahoma, cresteta curta, però aèria on cal parar atenció. Els seus 3.404 m. fan que si el temps s'enfada us farà passar una mala estona, per tan sigueu prudents i sobretot a la glaçera no sortiu de la traça si no sou molt experimentats en aquestes guerres.
Anem per feina, desde el cotxe aneu fins el refugi de la Renclusa situat a 2.140 m., 30 minuts desde Besurta,on podeu fer nit, l'Aneto per la seva entitat està molt massificat, per tan val la pena que truqueu per encarregar lloc (Tel. 974.344646), es un bonic i acollidor refugi, de 92 plaçes de capacitat, per tan no massa gran pel lloc on està.


Desde la renclusa he marcat el camí aproximat de pujar al Portillón Superior
Si dormiu al refugi procureu sortir ben d'hora, així trobareu la neu en millor estat, la pujada al Portillón superior es fa per un sender una mica perdedor, però molt fressat, aquest tram que veieu amb neu és pel Maig, normalment a Juliol - Agost - Setembre és un autèntic roquissar, en 1:30 - 2:00 h desde la Renclusa us plantareu al Portillón, només cal baixar-lo per la banda de la glaçera i comença tota la travessa en diagonal del Glaciar de la Maladeta, famós pels accidents a les seves rimaies, per tan pareu atenció.

Sortida del Sol, 1977 pujant l'Aneto.
Desde el Portillón, es veu l'Aneto i la ruta pel seu Glaciar
El nostre destí, ara, és el coll de Corones, el veiem amunt, al fons de tot, als peus de la piràmide que fa el cim de l'Aneto, trigarem 1:00 - 1:30 h. fins el coll de Corones, la neu en el últim tram està moltes vegades ben glaçada, aqui agrairem portar els crampons amb nosaltres, ja que la pendent fins el Pas de Mahoma es considerable.

L'Angel Serra a plena glaçera.
Aqui veiem el Portillón Superior, amb la gent baixant a la glaçera.
De més a prop, la gent esperant per baixar a la glaçera i d'altres que ja han baixat.
Desde l'altre banda del pas de Mahoma ja es veu la creu que hi ha al cim, ara nomès ens cal pasar-lo i fem el cim més desitjat del pirineu, l'Aneto.

Ubicació del Pas de Mahoma 
Passant el famós Pas
Fins el cim haurem trigat de 3:30 a 4:30 h, ara només cal disfrutar de la vista i tornar pel mateix camí, jo l'any 1977 que el vaig pujar amb el Jordi Torras, vaig fer després la Maladeta i tornar cap a la Renclusa. Es un cim molt concorregut, per això si sou experimentats val la pena fer-lo una mica fora de temporada, hi trobareu menys gent i no es farà tan carregós, al Pas de Mahoma es formen cues considerables, segons m'han explicat !!
L'Aneto és, a més del cim més alt dels Pirineus, el cim més alt d'Aragó (CIMS AUTONÒMICS).


Al cim, 1977











SANT MIQUEL DE CASTELLÓ (953 m.)

14 d'Agost de 2012

Continuem al Collsacabra, a la comarca d'Osona, avui us proposo una caminada fàcil a un mirador sobre la Garrotxa de primera categoria, Sant Miquel de Castelló.
Per la C-153, passat Cantonigrós i Rupit, seguint en direcció Olot, just després del km 34, en un revolt a dretes hi ha un trencant a ma esquerra que porta a Falgars, l'agafeu i seguiu per la pista asfaltada passant per la casa del Coll, Pujolriu i finalment la Coromina, una mica més enllà de la Coromina la pista ja es de terra i una mica més avall hi ha una cadena que tanca la pista que baixa cap a la Vall d'en Bas. En aquest punt deixeu el cotxe i veureu un indicador que ens conduirà cap a Sant Miquel de Castelló, surt a ma esquerra de la pista, marxant pel bell mig dels prats.

Sant Miquel de Castelló
Més a prop....
El camí es clar i no te cap perdua, hi ha les marques blanques i vermelles del GR-2, passareu prop de la casa de la Batllia i ja als peus de Sant Miquel per la casa abandonada de Pibernat, poc després de la casa hi ha una font a l'esquerra del camí, fins a Pibernat anireu pels prat a plè Sol, per tan eviteu les hores de més calor a l'estiu i sobretot porteu aigua i barrets, desde Pibernat ja anireu per una zona més ombrívola fins a l'ermita. En total 45 minutets de cómoda marxa, que podeu fer a qualsevol edat i época.

Passant per l'ombra, la Quima i la Mia
Al cim val la pena badar, el Joan Aurich, bon amic !!
Un cop a l'ermita, val la pena gaudir de la vista, que és molta i bonica, el Bessagoda, ,a Mare de Déu del Mont, on Verdaguer va escriure el Canigó, Rocacorba, la Garrotxa als nostres peus, un autèntic espectacle .......

La Garrotxa als nostres peus.
Amb el Joan Aurich i el meu germà Ramon.
La tornada pel mateix camí, per tan matinal de 2:30 - 3:00 h. en total, bona caminada per agafar gana per dinar !!!!





diumenge, 12 d’agost del 2012

LA ROCA FORADADA DE CANTONIGROS

12 d'Agost de 2012

Us explico una caminadeta curta, per fer amb familia, amb nens, amb la iaia, sense problemes i molt bonica, baixarem a la Foradada de Cantoni.

La Foradada un dia d'aigua.
Anem fins a Cantonigros, per la C-153, entrem al poble i deixem el cotxe al costat del camp de futbol, d'allà surt un cami en direcció a la riera de la Rotllada, només ens cal seguir el camí, ben indicat fins que trobarem un indicador metàlic que ens condueix al fons de la riera, hi ha un tram on ara s'hi han posat unes baranes per evitar caigudes, el senderet va baixant cap a la riera i al final tenim l'espectacle del salt d'aigua amb el seu gran forat a la roca. Una caminadedta de 30 minutets de baixada i una mica més de tornada.


Si voleu anar al forat de la Roca teniu de passar el riuet, si baixa aigua us haureu de descalçar i voltar cap a l'esquerra, donareu la volta a la roca i sortireu al fort per l'altre costat que es veu a la foto, es a dir per allà on entra el raig de Sol a la foto superior.
Podeu anar-hi tot l'any, però després de pluges abundants és molt més espectacular !!!

Els boscos son molt bonics.
Us recomano anar-hi després de pluges, és més espectacular !!
O en època de molt fred, ben glaçada !!

CABRERA (1.307 m.)

12 d'Agost de 2012

Avui us explicaré una volta molt bonica per pujar al Santuari de Cabrera, excursió, per altre banda imprescindible per la gent del Cabrarés i tots els seus convidats, hi ha una colla d'opcions per pujar-hi, unes més llargues, pels més caminadors, d'altres curtetes pels més mandrossos, però totes molt boniques.
Pujarem Cabrera per l'osca i baixarem per les escales i de dret a Sant Julià de Cabrera, circular molt bonica que es pot fer tot l'any, una volteta de 2:30 - 3:00 horetes.
Avui m'acompanyen el Joan i la Mia, que ja m'han perdonat la llarga caminada al Besagoda, i també la Dala, cama curta però valenta.
Agafarem la carretera C-153 que va de Vic a Olot, poc després del km 21 passareu el pont de les pexes, just passat el pont hi ha un trencant a ma esquerra que porta a Sant Julià de Cabrera, seguiu la pista fins a la casa de Sant Julià i allà deixeu el cotxe, esteu sota mateix dels cingles de Cabrera.
Ara seguiu la pista a peu fins al collet de cal Vidrier, en 7-8 minuts ja hi sereu, aquí la pista segueix recta cap a la Bola, a la dreta cap al peu de les escales de Cabrera i al mateix coll surt un corriol a ma dreta, seguint el llom de la muntanya en direcció a Cabrera, veureu uns indicadors que  us orientaran cap el pla del Prat i Cabrera.

Punt on deixem el cotxe.
Collet de cal Vidrier, els indicadors a la dreta.
Indicador, direcció a seguir.
Ara pujem de dret pel llom de la muntanya en direcció Nord Est, seguint unes marques grogues, el camí puja força dret i cal agafar el pas adequat a cada persona, anirem pujant sempre amb vistes als prats de Sant Julià de Cabrera, de tan en tan anem veient el cotxe aparcat, cada vegada més avall, al fons veiem el Montseny i els dies clars veiem Montserrat i tota la plana de Vic.
En uns 20 minutets hi ha un pas a la roca, fàcil, però equipat amb un cable de seguretat, anem seguint pel sender, ombrívol en la major part del camí. Una mica més amunt trobem un indicador que diu, Cabrera per l'Obaga o per la Serrica, a mi m'agrada més per la Serrica, deixem les marques grogues i a partir d'ara seguirem les vermelles.

La Mia i el Joan al pas amb cable 
Ja estem seguint les marques vermelles, la Dala com una valenta.
Poc despres de seguir en direcció a la Serrica hi ha un pas equipat amb uns ganxos per tal de pujar millor, també fàcil, sense complicacions, però la Dala no pot pujar i l'ajudem amb molt de gust. Parem en un magnífic mirador que hi ha una mica més amunt, on veiem el cotxe aparcat, petit, petit, petit !!

Aqui es veu Sant Julià de Cabrera
I el cotxe aparcat al costat del camí.
Aquest any hi ha una secada tremenda, tots els prats estan ben grocs de la calor i el vent tan sec que ha fet, aquesta terra, sempre verda esta patint una calor gens normal. Portem 40 minutets desde el cotxe.
Trobarem un altre zona equipada amb ganxos per ajudar-nos a pujar i al passar un bonic bosc de faig trobem el pare de tots els faigs, immens, grandiós, sempre que l'abraço quedo reconfortat, que haurà vist després de tans anys ??

Verd a l'obaga, les fulles de Faig.
El gran Faig

En una horeta desde el cotxe, parades incloses ens plantem al Cap del pla del Prat, bonica i ombrívola zona, on canviem de direcció per anar en direcció est - sud est, de pla en direcció al Santuari.

Cap del pla del Prat
Els protagonistes d'avui.
Ara només cal seguir el sender marcat en groc i vermell, passant per la font de l'Osca (1:10 h. desde el cotxe), que avui no raja  i de dret  a l'Osca de Cabrera, un petit pas equipat amb un pasamà que ens ajudarà si tenim vertígen, el cami passa per l'esquerra de la roca, passa l'osca (1:20 h. desde el cotxe) i de dret a la taula d'orientació que hi ha al cim.

L'Osca de Cabrera, la Dala s'ho mira, no sap pas com passarà ....
..... però el pas és ben fàcil ...
.... i el Joan ben satisfet !!
La taula d'orientació la van pujar la colla de caminadors jubilats dels dimarts i els dijous, la van inaugurar l'any 2003 i el bisbe de Vic va pujar per dir-hi unes paraules, en aquesta colla i va un gran amic meu, l'Enric Codina, per això també vàrem pujar-hi per aquesta inauguració. Total fins aqui 1:25 h., hem pujat sense pressa, disfrutant de les vistes i de l'entorn, ara només ens queda anar fins el Santuari.

La taula d'orientació.
Cim de Cabrera, 1.307 m.
Inauguració de la taula, 2003 
L'Ot era ben petit !!
Un cop al Santuari prenem una beguda al Bar que hi ha a la rectoría i també omplim d'aigua a la font que hi ha dins, girant una bomba manual ben rústica, la gent que es cuida del bar només pujen els dies que tenen gent a dinar, que s`ha d'encarregar als telèfons 938565055 - 937447033, per cert fan un arrós molt bo.
Ara sortim per la part del darrera de l'esglesia, passant per una tanca metàlica, deixem el petit telefèric que hi ha per pujar material a la nostra esquerra i seguim cap a les escales per on baixarem fins el coll del Bram.

El Santuari de Cabrera. 
Al bar hi ha una bomba per pujar aigua.
Cami de les escales
I vinga baixar escales
La Dala comença a bufar de valent !! 
El Joan i la Mia s'ho miren desde dalt !! 
Coll del Bram
En dues hores desde el cotxe ens plantem al coll del Bram, just fins aqui arriva la pista apte per vehicles, els més mandrosos poden pujar-hi desde aquest punt, per les escales o pel camí de les marrades, nosaltres però baixarem cap a Sant Julia, per un corriol que surt a la dreta de les escales, ben indicat amb un retol blanc.
El camí, molt ombrívol baixa pel bosc cap els prats dels peus de Cabrera, i d'allà fins el cotxe, haurem fet una volta de 3 - 3:30 hores, apte per tots els públics i per fer-la a qualsevol epoca de l'any.
Tot i que hi ha altres camins per pujar-hi, aquest pel meu gust, es el més bonic de tots !!

Un cop a casa, piscina fresqueta !!


dimarts, 31 de juliol del 2012

COSTABONA (2.464 m.)

31 de Juliol de 2012

Avui una altre de curteta a la zona de Vallter, us explicaré com pujar el Costabona, punt de partida de l'anada al Canigó en epoques fosques de dictadura, un dia us ho explicaré, però ara farem una caminadeta curteta, un altre matinal sense dificultats.
Tenim d'anar fins a Setcases, poc després del poble trobarem un trencant a ma dreta que ens porta per una pista fins la collada fonda i continua cap a Espinavell i cap a Molló. Deixem el cotxe a la collada i només tenim de seguir el llom de la muntanya pel costat de una tanca pel bestiar en direcció Nord, de dret al cim del Costabona, no hi ha més secret ni més dificultat, només tenim de gunayar els encara no 500 m. de desnivell, per tan de 1 h a 1:30 h, depén de les cames.

El Pol pujant el Costabona, primavera ....
Al fons la collada fonda us hi he pintat la ruta de pujada.
Prop del Cim
Cim del Costabona amb el Pol
Una de finals d'hivern, la Quima i el Nil
Quin trio .....
Vistes hivernals
El cim