VOLTA AL PUIG DEL VAQUER A LLANÇÀ (2 DE 20)

Cantoni, 2 de Febrer de 2020

CAMINS DE PEDRA SECA ...

Avui us proposo un petit tresor, amb en Ramon ens ho hem passat pipa, farem la volta al Puig del Vaquer, prop de Llançà, mar i muntanya en poc més de quatre hores. Anirem fins a Llançà, deixeu el cotxe on vulgueu del poble, la ruta comença prop dels Bombers, està a l’Avinguda dels Països Catalans, al final hi ha una rotonda que creua amb el carrer Sant Pere de Roda i Avinguda Antoni Margarits, d’aquesta rotonda surt la ruta que avui us proposo.

PUNT DE SORTIDA

Agafem el sender indicat com Itinerari 5, carrerada de Sant Pere de Rodes, seguirem sempre el GR-11 fins al coll del Perer. El camí fantàstic de caminar va pujant poc a poc, cada vegada millors vistes cap a Llançà fins que de cop i volta surt el Canigó (Ja explicat al blog), avui ben nevat, una joia. Anem caminant entre parets de pedra seca magistralment construïdes, una relíquia del passat que sens dubte cal conservar.

EL CANIGÓ

Arribem al Coll del Perer, l’indicador de baix diu 1:10 h, nosaltres hem tardat 45 minuts i mira que em anat fent, jo hi posaria 45 – 60 minuts, anar fent. Ens fa un dia tapadot i fa bo de caminar, però quan parem ens cal abrigar-nos.

COLL DEL PERER

Just al coll fem una escapada fins al Puig Vaquer (426 m.), cal agafar un sender que marxa en direcció Est, arribant al coll a la nostra esquerra, en sentit ascendent, va pujant entre garrigues i matolls, fresat, però una mica ocult, fins al cim 15 minuts. Vista excepcional cap tots els costats, el Monestir de Sant Pere de Rodes, magnífic es camufla amb el color de la roca, creiem que val la pena pujar-hi. Aquí esmorzem i gaudim de la pau, fins ara no hem trobat ningú.

VISTES A 360º

Tornem al coll pel mateix camí fins al Coll del Perer (Portem 1:20 des de la rotonda). Aquí deixem el GR, i seguim el sender que va avall, de dret indicat com a La Vall de Santa Creu. El camí va baixant molt fresat i clar, altre cop entre parets de pedra seca i amb cabanes de pastors, en visitem una, especialment interessant amb una entrada molt baixeta, però molt bonica, creiem que en diuen els corrals d’en Marcelet (15 minuts des de el Coll).

SANT PERE DE RODES AL FONS, BEN CAMUFLAT !!

Seguim baixant fins arribar al bonic poblet de La Vall de Santa Creu, 2:00 h des de la rotonda, ara podeu fer dues coses seguir la carretera que va cap a Port de la Selva o baixar a la llera de la Riera de la Vall i seguir un sender que hi ha, nosaltres hem seguit la carretera, després de les pluges de fa poc hem pensat que potser estaria en mal estat el sender que va ran de la riera, en qualsevol cas el temps es similar fins que trobem la carretera GI-612 de Port a Llançà.

SENDER AL COSTAT DEL CÀMPING

CAMÍ DE RONDA, DE DRET A LLANÇÀ

Si baixeu pel sender al trobar la carretera teniu d’anar a la vostra esquerra fins l’entrada del Camping Port de la Vall, si baixeu per la carretera hi aneu de dret.  Portem 2:30 h. Just al costat de l’entrada hi ha un sender a ma esquerra que pel costat mateix de la tanca del càmping ens porta al mar, a la platja del Port de la Vall, aquí ja hi tenim el camí de ronda, molt ben cuidat i arreglat, per tan a l’esquerra tot seguit fins a Llançà.

Passem per multitud de cales, sense deixar mai el camí de ronda, Cala Colomera, Els Brancs, Platja sota s’Arenella i ens plantem al Far de s’Arenella. Fins aquí prop de 3 hores, mengem una taronja, ens fem fotos ja que s’ho mereix i seguim, ara ja tenim gana.

FAR DE S'ARENELLA

Passem Platja de Belleu, Platja del Vaquer, Cap de Bol, Platja d’en Robert, Cau de Llop, les Tonyines fins que al final, a la Platja de la Gola anem a parar al Port de Llançà, el camí de Ronda es llarg, va fent entrades a les cales, però és molt i molt bonic de fer. Portem 4 hores des de la rotonda, el camí de Ronda l’hem fet amb 1:35 h., però no hem badat pas gens.

ARA FINS EL COTXE I JA HO TENIM

D’aquí al cotxe, dinar i cap a casa, en total hem trigat 4:15 h. parades incloses, jo diria que es una volta de 4:15 - 4:45 h., sempre per sota de les 5 hores, fàcil, preciosa i de bon fer, a mi m’ha agradat molt. Te 16,29 km. i 570 m. de desnivell positiu.

Com sempre us dic, camineu amb calma, gaudint del que veieu i si camineu molt sovint federeu-vos, feu-la que us agradarà segur.

TRACK A L'STRAVA

CAMINS DE RONDA, INAUGURACIÓ DEL 20 / 20 (1 DE 20)

Cantoni, 11 de Gener de 2020

Aquest any vaig pensar fer un 20/20, 20 sortides durant l’any 20, ho vaig plantejar al Ramon i evidentment s’hi va apuntar (ho farem amb ell i amb qui vulgui venir), per tan ja ens tens planificant caminades de tot nivell per fer durant aquest 2020.

Aquest diumenge volíem començar, tan la Quima com la Carme han volgut venir a la inauguració del projecte, per tan hem fet una coseta curteta com a inici del projecte 20 / 20, ja que la Quima s’està recuperant de una lesió important.

Hem fet un trosset de camí de Ronda, des de la Fosca de Palamós fins al Puig Gener i tornada. En aquest blog ja hi teniu descrita una circular molt bonica per les cales de Palamós, que vaig fer amb la Quima i l’Ot.

La caminadeta d’avui l’hem fet amb la Carme, la Quima, l’Isabel, en Ramon i jo mateix, dues horetes entre anar i tornar, sortim de la Fosca i passem pel Castell de Sant Esteve, la Roca Negre, cala del Polvorí, S’Alguer, S’Alguer Petit, Platja de Castell, Poblat Ibèric de Castell, la Foradada i el Puig Gener. Tornada pel mateix camí, una joia curta i tranquil·la per inaugurar el 20 / 20, ja ens en queden 19.

Hem aprofitat el Sol que feia i la pau que hi ha en aquesta època de l’any, xerrant i gaudint de la bona companyia i acabant amb un bon dinar, plaers petits de la vida.

ENRIC CODINA

Cantoni, 28 de Novembre de 2019

Sortida al Balaitus 1998 

A vegades la vida es injusta, ahir vaig anar a visitar a un gran amic i esportista, l’Enric Codina, amb el que hem fet mil i una aventures tot fent esport durant més de quaranta anys, ell és més gran que jo, ja en te 85, però sempre hem tingut una gran sintonia i una gran estima.

Amb la canalla un 10

Ell em va fer d’entrenador quan fèiem atletisme i ja llavors mirava d’aplicar noves tècniques d’entrenament, llegint i estudiant, curiós com es ell. Em va ensenyar la importància de la dosificació, de gaudir de l’esport, ell em va introduir en els entrenaments per sèries, tan de moda avui en dia i a més a més entrenàvem junts, corrent incansablement un al costat de l’altre.

Serrabou 1975

L’Enric ha estat pioner en moltes coses al nostre Club Atlètic Vic, va córrer la primera marató de Catalunya, llavors una marató a l’any era més que suficient, i sempre explicava que no va baixar de les 3 hores per qüestió de segons, sempre es va penedir de no portar un rellotge per saber el temps que feia, ja que segons explicava anava tranquil i hagués pogut acabar d’apretar per baixar de les tres hores, avui en dia tothom va super-equipat, llavors les coses eren molt diferents.

Més tard, per allà l’any 1986 ens vàrem comprar les primeres bicicletes de muntanya que van sortir, Mountain Bike, en dèiem, i vàrem començar a pedalar i ja et prometo jo que vàrem pedalar junts.

Quan jo em vaig passar a la bici de carretera li vaig fer dentetes i al cap de poc, quan jo vaig canviar-me la meva li vaig deixar la vella Razesa i es va enamorar de la bici de roda prima, poc després es va comprar una de nova, i a fe e Déu que també vàrem fer km i km junts.

Tinc moltes anècdotes amb ell, però n’hi ha una que m’agradaria compartir en aquest blog, un dia vàrem quedar amb uns companys nous per sortir amb les bicis, la colla que sempre anàvem junts li dèiem l’Avi ja que era el més gran de tots, llavors ja tenia prop dels 70 anys, vàrem anar arribant tots al punt de trobada, prop de Can Caseta a Vic per iniciar la ruta, l’últim d’arribar va ser l’Enric i els dos xicots nous el van mirar com dient: i aquest senyor tan gran vindrà amb nosaltres ??. Total que comencem la ruta i vam anar tots junts fins que va començar la pujada, l’Enric parlant amb els nous. Comencem a pujar, els nous callats i l’Enric xerrant, quan van començar les bufetades ens vàrem escapar tres o quatre i l’Enric amb nosaltres. A dalt vam esperar-los a tots, els dos nous els darrers i fosos, arriben, es miren l’Enric i diuen: quan siguem grans volem ser com vostè !!!. Tots a riure, l’Enric per sota el nas ...

Un dia em va dir que li agradaria anar a pujar alguna muntanya, caminava i corria però muntanyes no n’havia fet mai, el vaig portar al Pedraforca i es va enamorar de l’excursionisme, va venir a caminar moltes vegades amb mi i amb el Ramon, sempre content, sempre agraït, fins i tot ens va acompanyar a sortides més serioses als Alps i va gaudir com un nen petit.

Pedraforca 1987

Alps 1988

Ecrins 2000

Ecrins 2000

Com us deia al principi el vaig anar a veure ahir, a la residència, ja no camina però em va semblar que li va agradar que hi anés i que li fes dos grans petons, el meu cor, però, trencat de pena.

1970, ACCIDENT AERI AL MONTSENY

Cantoni, 12 d’Octubre de 2019

Aquí va estavellar-se el vol de Dan-Air el 3 de Juliol de 1970

Avui no us explicaré cap caminada, us explicaré una visita en un lloc amagat del Montseny on fa quasi 50 anys vaig anar-hi amb el meu Pare.Tinc una persona molt estimada que està treballant sobre l’accident d’un avió de Dan-Air, provinent de Manchester i en vol cap a l’Aeroport del Prat, que es va estavellar als peus de les Agudes el 3 de Juliol de 1970.

En aquell racó tan bonic, en mig dels Faigs, van morir-hi de cop 113 persones i jo, llavors un nen de 12 anys, vaig anar-hi amb el Pare pocs dies després de l’accident. Vaig quedar mot colpit, tota la ferralla de l’avió per allà al mig d’aquell bonic bosc, els arbres trencats, el sil·lenci que hi havia van quedar marcats al meu cervell. Hi he passat a prop moltíssimes vegades, en moto, en bicicleta, caminant, sóc un enamorat del Montseny, però mai hi havía volgut tornar.

Aquests dies he ajudat a l’Ot en tot el que he pogut i avui l’he acompanyat al lloc on es va estavellar l’avió, ho he recordat perfectament i quan hi he sigut m’han vingut al cap les imatges d’aquell 1970 i m’han caigut llàgrimes cara avall, 113 morts, families senceres hi van deixar la vida, quasi be 50 anys després encara se’m trenca el cor. Descansin en pau.

Monòlit en el lloc de l'accident

Agafeu la carretera que va de Sant Marçal a Santa Fe, prop del km 26 hi ha un cami que surt a ma esquerra, anant cap a Santa Fe, amb una pedra que posa “Camí particular”, l’agafeu, seguint el camí, primer trencant a l’esquerra en baixada, ignoreu-lo i seguiu de dret, segon trencant a la dreta en pujada, ignoreu-lo i seguiu de dret, aviat trobareu una gran fita de pedres a ma esquerra del cami i allà sota mateix hi ha un monòlit en record de l’accident, en aquella reconada es va estavellar l’avió. 10 minuts des de la carretera.

La fosa comú on reposen les 113 persones mortes a l'accident

L'Ot que està treballant en l'accident

Al menys reposen en un lloc bonic.

Nosaltres, després, hem anat al cementiri d’Arbucies on van ser enterrats tots en una fosa comú tres dies després de l’accident, el 6 de Juliol de 1970. Els familiars no van tenir temps ni d’arribar a l’enterrament, coses d’aquell país en blanc i negre.

BALANDRAU, VIA DIRECTA

Cantoni, 7 d’Octubre de 2019

Al cim del Balandrau

Moltes ganes de caminar, moltes i amb el Ramon no hi ha pas problema, només de dir-li que necessitava caminar que ja ens tens a tots dos cap a fer el Balandrau per l’anomenada via directa, una caminada sense gaires complicacions però molt llarga, calen bones cames, superarem 1.400 m de desnivell positiu, i el que fa més mal 1.400 m de negatiu, baixada destructiva.

Cal anar fins a Ribes de Freser, allà agafareu la carretera que ens porta a Queralbs (GIV-5217) i la seguiu durant 6,7 km., trobareu el trencant que porta al Serrat i una pisteta que porta a la Central de Daió en 1 km aproximadament, poc abans de la central hi ha un aparcament a ma dreta on podeu deixar el cotxe. Estem a 1.180 m d’alçada i ens enfilarem fins als 2.585 m del Balandrau, 1.400 m de desnivell.

La Central de Daió amb les Roques de Tot lo Mon al fons

Pont de Daió

Passem el pont de Daió i agafem el camí que ens portaria fins el refugi de Coma de Vaca, molt ben indicat, sense cap possibilitat de pèrdua, anem seguint el Riu Freser per l'esquerra, aigues amunt, per les seves Gorgues, espectaculars !!.

Les Gorgues del Freser

En Ramon estrena sabates !!

En 20 – 25 minuts passem el pont del Grill, a l’esquerra hi ha el magnífic salt del grill, ens hi acostem per gaudir-ne. Seguim camí amunt, ben marcat i fresat sense complicacions i de bon caminar.

Pont del Grill

Salt el Grill

 

En 1:10 – 1:15 h. ens plantem al pont de les Marrades, ara passem a l’altre costat del Freser i comencem a pujar per la banda del Balandrau, el camí ara puja més dret tot fent marrades i en 1:35 – 1:40 h. trobem una pintada de color vermell, molt escandalosa que ens indica el camí a seguir, diu “Directa Balandrau”.

Pont de les Marrades

A la dreta, directa al Balandrau

Ara si que puja el camí i pujarà sense descans fins al cim, impossible que us perdeu, un tal Jan de Muntanyola l’ha pintat en vermell cada 3 o 4 metres en tot el seu trajecte, el sender no està molt fresat ja que no es pas l’ascensió clàssica del Balandrau, però a mida que hi vagi pujant gent es farà més evident.

No es pas cap pujada complicada, no hi ha passos difícils però us caldrà ajudar-vos de tan en tan amb les mans, es sense dubtes una directa molt directa amb trams de roca i altres d’herba, però no parareu de pujar graons i graons, en 20 – 25 minuts des de l’inici de la directa passareu el primer tram rocós, jo he guardat els pals en aquest punt.

El primer tram rocós.

El primer tram rocós, a baix, més o menys al mig de la foto es veu el Ramon

En 35 – 40 minuts un altre tram rocós, tan l’anterior com aquest ben divertits de pujar, aproximadament a l’hora de començar la directa fem un flanqueig a l’esquerra per tal de superar l’últim tram rocós, divertit i sense dificultats remarcables, a partir d’aquí la canal es va obrint i ja anem sortint cap el coll salvant un tram herbós, molt dret i fatigós.

Segón tram rocós

Tercer tram rocós

Passant el tercer tram rocós

Sortim al coll

Sortim al coll en 1:40 – 1:45 h. des de l’inici de la directa, des de el cotxe portem 3:15 – 3:20 h., el Balandrau ens queda a la nostra esquerra, molt a la voreta, de fet en 10 minutets més fem el cim. Des de el cotxe hem trigat, parades incloses 3:30 h.

El Balandrau des de el coll

Ja hi som

Al cim s’hi està divinament avui, hi ha gent que ha pujat per altres camins, des de Tregurà, des de el Refugi de Coma de Vaca, etc., nosaltres hem pujat completament sols per la directa, al cap d’una estoneta de ser al cim apareix un altre company que també ha fet la directa, fem petar la xerrada, mengem, bevem i gaudim de les magnifiques vistes a 360 º, les puntes del Montseny surten de les boires, més lluny el Pedraforca i el Cadí, el Puigmal, el Grà de Fajol, Bastiments, etc. , etc.

Ara cal baixar, hi ha diferents alternatives, el mateix camí de pujada, pel Refugi de Coma de Vaca o pel Serrat, a nosaltres ens sembla interessant baixar en direcció al poble del Serrat i així ho fem, per aquí us caldrà fer servir l’orientació ja que no està pas gaire indicat, seguirem els lloms de la muntanya en direcció S – SO fins que veiem el poblet del Serrat, després girarem poc a poc en direcció N, sempre per senders que van baixant pel bosc, de tan en tan alguna fita o alguna marca vermella, al final trobem una pista que la seguim fins que trobem un indicador que indica La Farga i això ens deixa a 300 m. d’on tenim el cotxe, una baixada poc interessant i carregosa de cames, jo m’atreviria a dir que millor pel camí de pujada o per Coma de Vaca.

Tot baixant ens encantem per veure si trobem algun bolet, però ens plantem al cotxe en 7:00 – 7:15 h. de caminar, parades incloses, feliços i contents de poder gaudir de les nostres magnífiques muntanyes. Com sempre us dic camineu amb prudència, no feu tonteries i si camineu sovint federeu-vos, ajudareu a conservar refugis, pistes, senders, etc.

Una mica del camí de baixada.

Track de la ruta: Balandrau, la directa