Cantoni, 18 de
Novembre de 2020
 |
MONUMENT A L'EXILI |
Seguim amb la
tècnica de sortir a caminar entre setmana, així mirarem de complir amb l’objectiu
que ens hem proposat amb el Ramon, 20/20, 20 sortides junts el 2020, amb la d’avui
ja en tindrem 13.
Feia temps que
tenia ganes d’anar a fer la ruta que van seguir molts republicans l’any 1939
per anar cap a França fugint del cop d’estat del general del bigotet, entre
ells el President Companys i el President Aguirre, molts intel·lectuals també
van seguir el mateix camí que avui farem amb el Ramon.
Sortirem del poble
de la Vajol a l’Alt Empordà, el cim més alt d’aquesta comarca es el Moixer,
prop de la Mare de Déu de Salines, just a l’entrada del poble hi ha un bon
aparcament per deixar el cotxe.
Just sortir del pàrquing
a ma esquerra hi ha un camí, es l’antic camí d’Agullana val la pena anar-hi per
tal de veure el monument a l’exili, hi ha 5 minuts escassos fins el monument, a
nosaltres ens ha agradat molt, ja que es una estàtua reproduint una famosa
fotografia feta per Roger Viollet de una família arribant a Prats de Molló, un
pare (Mariano Gracia) que dona la ma a la seva filla (Alicia) que només te una
cama i camina ajudada per una crossa.
 |
EN MARIANO I L'ALICIA, FEBRER 1939
|
Reculem i ara si
que comencem la volta, després ja us faré un resum del que va passar aquells
dies de 1939, però ara anem a caminar, passarem el poble seguint el GR-11 (Blanc
i vermell), passem pel davant de l’Ajuntament (esquerra) i per davant del
Restaurant Ca la Conxita (dreta), caminem per la Carretera de les Mines fins el
final on anem a la dreta seguint el carrer Illes, just abans de sortir a la
carretera GI-505, que ens portaria al coll de Manrella, agafem un sender molt
bonic que surt a ma esquerra i que segueix paral·lel a la carretera (10 minuts).
 |
ARA EL SENDER A L'ESQUERRA
|
Seguim aquest
sender ple de Castanyers fins que trobem el restaurant Manrella (25-30 minuts) altre
cop a la GI-505, just passat el Restaurant hi ha una pista a ma esquerra que
ens portarà tot fent llaçades fins als peus del coll de Lli, a la pista hi un
sender a l’esquerra, ben indicat, que ens porta fins una tanca que es la frontera,
just abans hi ha un plafó explicatiu dels fets del 5 de febrer de 1939. Portem
45 minuts des de la Vajol.
 |
DEIXEM LA PISTA I AGAFEM EL SENDER
|
 |
AIXÒ ES LA FRONTERA
|
Just passada la tancat
hi ha una placa commemorativa a la banda francesa, aquí parem i llegim
diferents escrits que he portat explicant aquell dia i llegim un poema de Pere
Quart que va escriure sobre el pas de la frontera i que va musicar en Lluis Llach,
Corrandes d’exili. Ens emocionem ... La part més bonica del poema, per mi, diu:
Perquè
ens perdoni la guerra,
que l’ensagna,
que l’esguerra,
abans
de passar la ratlla,
m’ajec
i beso la terra
i l’acarono
amb l’espatlla.
A
Catalunya deixí
el dia
de ma partida
mitja vida
condormida:
l’altre
meitat vingué amb mi
per no
deixar-me sens vida.
Ara baixarem capa a
Les Illes, un poblet a la banda francesa que va rebre milers de refugiats
aquells dies, seguim una pista ben clara en direcció Nord fins que trobem una
tanca, just al costat esquerra hi ha un sender que tenim de seguir (1:10 h.
parades incloses).
 |
ARA PEL SENDER DE L'ESQUERRA
|
El sender va seguint un torrent que tenim sempre a l’esquerra
fins a entrar al poble de Les Illes (1:20 h.), just a l’entrada del poble hi ha
el Restaurant dels Trabucaires, on al President Companys li van fer una truita
per menjar, que no va poder pagar perquè no duia ni un cèntim. Davant del
restaurant esmorzem.
Passem tot el poble
i al final a ma dreta trobem la route de Manrell, amb un monument en homenatge
als republicans, la pista a trossos asfaltada ens anirà pujant fins al coll de
Manrella, sempre ben indicada en direcció La Vajol, just al coll hi ha el
Monument al President Companys (1 h. des de Les Illes, 2:20 h en total).
 |
COLL DE MANRELLA
|
 |
JA EN PORTEM 13 DE 20
|
Ens fem fotos tot
parlant d’aquells dies i dels dies actuals, també tenim el President a l’exili,
no se pas si millorarem mai.
 |
SI VOLEU PODEU SEGUIR LA CARRETERA, NOSALTRES HEM SEGUIT EL SENDER
|
Ara seguim la
carretera GI-505, a un centenar de metres hi ha un sender a ma esquerra que ens
evitarà caminar els 3 km. que hi ha fins a La Vajol per l’asfalt, que ho podeu
fer si voleu. Nosaltres hem agafat el sender, a pocs metres hi ha un indicador
i un prohibit el pas, per aquí cal seguir, entenent que aquest prohibit es per
vehicles. Passarem per Cal Quera, una finca molt ben arreglada (30 minuts des
de el Coll, 2:50 h. en total).
 |
CAL QUERA
|
Una mica més avall
de la casa trobareu la cadena d’entrada a la fina, la passeu i pocs metres més
avall aneu amb compte perquè cal agafar un sender a la dreta que surt en pujada
(3:00 h.), hi ha un indicador ben clar (La Vajol), preneu el sender i l’aneu
seguint, sense pèrdua possible fins a tornar a passar la GI-505 (3:10 h.).
 |
POC DESPRÉS DE LA CADENA ...
|
 |
... SENDER A MA DRETA
|
 |
SENDER MOLT BONIC
|
Ja sou a la Vajol,
seguiu el carrer Lluis Companys i ja veureu a la vostra esquerra el Restaurant
Ca la Conxita i ja fins l’aparcament, total 3:20 h. de bonica caminada amb molta
història.
HISTÒRIA
Aquell febrer de
1939 la guerra estava perduda, el 26 de Gener cau Barcelona, el 4 de Febrer
Girona, milers de republicans fugien cap a la frontera pels diferents passos
que hi havia, el govern Català, Basc i Espanyol es van refugiar a Agullana tot
esperant passar la frontera, el dia 5 de Febrer el Govern Espanyol decideix
passar la frontera abans que el català i el Basc, per tal de no fer-ho junts,
les relacions entre republicans espanyols, bascos i catalans estaven trencades
del tot, això no canvia, i poc després van passar la frontera el Govern Català
i Basc junts, allà va començar un exili que per el President Companys va acabar
amb la detenció pels Nazis i l’entrega a Espanya el 1940, afusellant-lo el 15 d’Octubre
de 1940 a Montjuic, fins aquest 2020 no s’ha anul·lat el judici que es va fer
el 1940.
En fi, recordeu que
no s’ha de notar per on heu passat i si camineu sovint, ja sabeu, federeu-vos.
TRACKA L’STRAVA